En un moment en què l’índex de coneixement de la llengua pròpia entre la població continua essent molt alt, els indicadors sobre l’ús social de la llengua, especialment entre els joves, demostren una clara tendència a la baixa. És en aquest context que s’insereix la nova campanya de l’OCB.
El president de l'entitat, Antoni Llabrés, ha manifestat que «en aquests moments, l'extensió de l'ús social del català és el major repte del procés de normalització lingüística». Per aquest motiu, ha afegit, «mantenir el català en les relacions interpersonals és crucial per a la transmissió lingüística».
Totes les anàlisis apunten que una de les principals causes del debilitament de l’ús social del català és la tendència de molts parlants a amagar la llengua pròpia de manera habitual, especialment fora del context familiar. De manera inconscient, molts segueixen el patró social generalitzat de parlar en castellà en adreçar-se a desconeguts, en casos en què no és necessari. Darrere aquest patró de comportament s’amaguen prejudicis molt arrelats entre els parlants i altres factors sociolingüístics: una falsa idea d’educació, la por de no ser entès, per evitar problemes, el fet que aquest sigui el patró dominant, el fet que tots els catalanoparlants siguin bilingües…
Però, tot i no ser-ne conscients, els comportaments lingüístics dels parlants no són innocus i tenen un gran impacte sobre l’ús social de la llengua. Les conseqüències d’amagar sistemàticament el català són diverses: invisibilitat de la llengua, creació d’un paisatge lingüístic monolingüe en castellà, dificultats d’integració i exclusió dels nouvinguts, debilitament de l’ús social, la transmissió lingüística amenaçada...
Per tal de revertir aquesta situació, l’OCB comença una intensa campanya perquè els parlants prenguin consciència de la importància de l’actitud lingüística i de la necessitat de canviar els patrons de comportament: és crucial mantenir el català en les relacions interpersonals i en tots els contextos. Segons l’entitat, aquesta és la manera més efectiva de preservar la llengua, i d’acollir i incorporar nous parlants.
La matriu de la campanya és principalment audiovisual i 2.0. El missatge, el ritme narratiu i les convencions visuals han estat adaptats als codis de les xarxes socials. La campanya consisteix en quatre vídeos diferents, de vint segons cada un, que es difondran cada setmana a través de xarxes socials, falques de ràdio, anuncis a TV i cinemes, així com també anuncis a premsa digital i escrita.
Els vídeos exposen de manera desenfadada els prejudicis que duen molts parlants a amagar la llengua (por de no ser entès, una falsa idea d’educació, una equivocada forma d’acollida…) i les conseqüències negatives que això té. Tot seguit, s’anima els parlants a canviar l’actitud lingüística: mantenir el català, en benefici de tothom.
El to de la campanya és alegre i positiu, i proposa uns nous patrons socials basats en la integració i l’assertivitat lingüística. El lema de la campanya, precisament, vol incidir en la vertadera acollida i inclusió de tots aquells que no tenen el català com a primera llengua. El coneixement de la llengua pròpia és una peça fonamental per garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats: 'No excloguis ningú. Comparteix el català'.
La campanya començarà a les xarxes socials dilluns, 19 de maig, i s’allargarà fins el 15 de juny (un vídeo per setmana). A més de comptar amb contingut patrocinat a Facebook, Instagram i TikTok, també tendrà l’impuls de diferents creadors de contingut de Mallorca que han volgut donar-hi suport: Júlia Mérida, Antoni Guiscafrè, Joan Salvador Moñino (Parlars Mallorquins) i Aina Segura i Neus Gil (Anam fent).
Els personatges que apareixen als diferents materials (vídeos, falques, anuncis...) són voluntaris que han volgut col·laborar amb la campanya. La creació audiovisual ha anat a càrrec de Cinètica, mentre que l’agència Borbalan s’ha encarregat de la imatge gràfica i la gestió del màrqueting digital.
14 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
VoltorA sa Pobla?,els marroquins,i africans,i fons i tot xinesos,la majoria xerra català,els forasters no integrats,com tu,impossen el castellà,que és molt diferent. Entinc que l'esforç,no és lo vostro,i més que res,teniu el recolçament,d'aquest pprodit i voxmitiu mal govern. Haurem de reprenda les Germanies?
LluísAmb un mal govern de pprodits i voxmitius,aquí ho duim clar. Sinó tornam a sortir,( i no just un dia )uns 100.000,com li ferem al potecari bauça,no crec que hagi canvis,"del coions d'un poren penjar a l'altre" són molt ezpanyolistes...
Joan Miró FontI és el país de " egalite,fraternite i liberte"..i une gran merde!!
Vientos de frondaI et manca " arriba España" " viva Franco" " viva el rey" " rojos a las tápias y cunetas". Com de costum voxmitiu,oios. Clar hi ha llibertat,d'expressió,que no hi habia amb el teu adorat genocida nascut al ferrol...
Aquesta campanya l'haurien de destinar sobretot als polítics que diuen que són progressistes i que per ventura no ho són tant com es pensen els de l'OCB. La campanya inclou cap estudi referent a la fidelitat lingüística dels polítics que diuen que són pregressistes? Convendria.
Replicaria a Vientos de Fronda que en Franco, en una època determinada, dugué una opressió que ja existia a cotes molt més altes, però que no s’inventà res. S’opressió ja hi era abans d’ell i encara continua després de tants anys de sa seua mort. I sa prova més fefaent que no cal cap dictadura com sa franquista perquè una llengua retrocedeixi la tenim a s’estat francès, que ha envaït nacions i n’ha prohibit sa llengua en tots es àmbits, però especialment a s’escola. Sa darrera (o penúltima) malifeta d’aquest estat tan proper ha set prohibir s’ús des català en es plens des ajuntaments de sa Catalunya Nord. I ha deixat Occitània a punt de s’etnocidi
Vientos de frondaSa política lingüística aplicada en democràcia ha frenat sa castellanització franquista, però no l'ha revertida ni prop fer-s'hi. Es catalanisme no té s'Estat a favor sinó en contra; ses campanyes en defensa des català no poden neutralitzar ni revertir sa castellanització imposada per s'Estat. S'immigració no seria un problema si s'Estat n'afavorís s'integració en català i no en foraster. Ningú pot exigir que es mallorquins facem unes heroïcitats per sa llengua que es castellanoparlants no han de fer; es mallorquins simplement hem de tenir un estat que empari es nostros drets lingüístics com empara es drets lingüístics des castellanoparlants.
Vientos de frondaEntenc que acuses els catalans d'exercir pressió perquè aquí se xerri català? No sé cert si entenc això, si no és així ja em corregiràs. Però això seria com acusar els vastellans d'exercir pressió perquè a andalusia se xerri castellà. No ho entenc. Deu ser que no ets mallorquí i en desconeixes la història. I un consell: evita les expressions masclistes, estan fora del seu temps.
El Estado de Franco si que ejerció presión para que La única lengua de España fuese el castellano. Pero debido a los años de su fallecimiento, esta excusa ya no cuela. En los últimos 40 años Mallorca y las demás islas han sufrido una presión bestial por parte del catalanismo más radical, sectario y excluyente. El del otro lado del mar y el del llepaculs de cabecera. Sin lugar a dudas, el peor. Y de otra parte, una invasión de miles y miles de personas venidas de todos los lugares del planeta que, curiosamente, sólo hablan castellano. Pobres mallorquines: Dentro de unos años no quedará ni uno. "Llora como mujer lo que no has sabido defender como hombre". Ni como nada.
VoltorEs verdad, pero no me gusta de ninguna manera.