La poesia com a refugi íntim: Joan Perelló presenta 'Hivern humil' a la llibreria Embat

Joan Perelló i Miquel Rayó durant la presentació del llibre 'Hivern humil' | Foto: V.C.

TW
0

Dimarts 6 de maig, a la llibreria Embat de Palma, es presentà Hivern humil, el nou llibre del poeta Joan Perelló. L’acte, que s’inscriu dins la celebració del 50è aniversari d’aquesta emblemàtica llibreria mallorquina, reuní lectors, amics i companys de trajecte poètic en un ambient càlid i emotiu. La presentació comptà amb la participació del també escriptor i poeta Miquel Rayó, qui oferí una lectura profunda i afectuosa de l’obra de Perelló. Lector fidel des dels inicis del poeta de Campos, Rayó recordà com ja als anys setanta se sentí colpit per la veu d’aquell jove autor que, amb versos com «anit se’m fa difícil la nit» o «cerc un dolor per escriure un nou poema», apuntava una sensibilitat poc comuna i una manera de dir que s’arrelava amb força al paisatge i la introspecció. Va destacar com Baf de llavis —publicat l’any 1976— el marcà profundament, fins al punt que l’estil de prosa poètica d’aquella obra influí en la seva pròpia manera d’escriure. «Tinc el convenciment que és un llibre essencial de la poesia mallorquina contemporània», va dir.

Rayó situà Hivern humil dins aquesta trajectòria d’evolució personal. En paraules seves, «en Joan Perelló ens ofereix poemes escrits en versos i mètriques formals i noves proses lliures, tot ben compost i brufat amb detalls aforístics que ens commouen o amb endemeses que nafren». Aquesta combinació d’estructura formal i llibertat fragmentària configura, segons Rayó, un llibre totalment impregnat de la veu de Perelló: pausada, precisa, però alhora carregada d’intensitat continguda.

Per la seva banda, Joan Perelló compartí l’origen del llibre amb una honestedat que reflecteix també el to del text. Explicà que Hivern humil neix sense voluntat de llibre, com un dietari escrit en un moment de dificultat física i emocional. «Va ser com una ajuda extra, el llibre em va caure quan estava deprimit», confessà. I és que, en aquest cas, escriure es torna una manera de sobreviure. «El que necessitem per viure és llegir i escriure poesia», afirmà amb convicció.

El fred, tan present en el títol, no és només una condició climàtica sinó una metàfora de l’estat vital del poeta: un fred que afecta el cos i també l’ànima. El llibre es construeix com un relat íntim d’aquest hivern emocional. Tot i la tristesa que travessa els textos, Perelló no renuncia al desig ni a l’afecte. «Sí, som un trist, però també m’agrada molt estar amb els amics i viure la vida.» En paraules de Miquel Rayó: «Hi ha molt d’erotisme a l’escriptura d’en Joan Perelló, sempre hi ha llençols suats, molta saliva, alens», «aquí és tot sencer en Joan: por, jazz, lectures, sal, desencís, paisatges, amor, la inevitable feblesa física, la mort a la fi, i en cada pàgina un aparentment erràtic, però molt fecund deambular pels laberints de la literatura i de la vida.»

La lectura d’alguns fragments per part de l’autor va cloure l’acte. Amb una veu serena, Perelló recità versos que van ressonar amb força dins el silenci de la llibreria. La vetllada deixà la sensació d’haver estat partícips d’una entrega generosa i íntima. Perelló reivindica amb la seva obra una lectura recollida i discreta. Hivern humil és, en aquest sentit, una proposta valenta i honesta: un llibre que cerca acompanyar dins la introspecció.