Casolà. I què?

És el cas de Sebastià Capó, que ha viscut prop del món vinater des de la seva infantesa. "A casa sempre en fèiem, de vi, però no va ser fins devers fa sis anys que en vaig recuperar la tradició". En el seu vi de Ses Roques s’intueix cert gust de terra. I també de fusta nova. No debades, compra un bóta nova per a cada collita.

—Alguns es gasten els doblers anant de pesca, mentre que el meu hobby és el celler.

I així li surt el vi, dur, de 14 graus, fins al punt que n’hi hauria per tombar un bou amb mitja ampolla. Devora ell es troba Josep Bibiloni, arribat de Pollença amb els tres vins Du Pont que treballa: blanc, negre i rosat. La seva veterania contrasta amb el parer del jove que, en tastar una copeta de blanc, diu dubitatiu:

—Idò a mi em sembla que té gust com de marihuana...

De què té gust, realment? Segons el seu creador, de caràcter mallorquí. Almanco, reconeix, aquest és el seu desig. I és que el vincle entre el vi i el seu entorn és evident. Diu Bibiloni:

—Si dus a Mallorca una botella de txakoli (vi blanc típic de Gipúscoa), no el trobaràs tan bo com si te’l beguessis a Euskadi!

Pot ser. Imaginem una taverna de Getaria, petit poble de la costa guipuscoana, al poteo de migdia. La fusta de la barra queda amagada davall les desenes de plats amb pintxos. I a la mà un tassó ample, dels que es fan servir per beure sidra, que de tan gran tan sols s’hi poden posar tres dits de txakoli.

Aquest és un escenari, com ahir ho era Sa Caseta. La nit binissalemera, lluny de la calma d’altres pobles, s’agita amb el renouer dels bevedors casolans.

Entre el centenar de persones que omplen de gom a gom l’espai es troba Toni Moyà, per ventura el més jove dels celleters ahir presents. I explica que la idea de muntar A Ull, el petit celler que mantenen viu entre cinc amics de la colla, sortí, "com sempre", en el decurs d’una festa.

Cal no confondre la seva joventut amb ignorància. "Vejam idò, enguany hem fet servir raïm de manto negro en un 75%, per donar-li cos". En canvi, el 25% de raïm cabernet que du "és perquè agafi color". S’ha de reconèixer que el vi A Ull té poc cos, un color fluix i una acidesa de campionat. Però entra bé, i l’elaboració és artesana. Fins l’any passat, de fet, trepitjaven ells mateixos la collita!

"En lloc de celebrar l’inici de la verema, feim una festa quan l’hem acabada", afirma, feliç, Moyà. I fan una bona fideuà, una festa amb la colla.

Continua la festa, la cinquena que organitza la Confraria, als jardins de Sa Caseta. Qui xerra ara és Joan Bibiloni, no pas el pollencí Josep, mentre pren una copa del seu vi espumós. Babilònia. L’únic cava de color rosat i textura no tan aspra que es pot trobar entre els productes dels 23 celleters. "Resulta que l’any 2002 em sortí un raïm dolent, per la poca pluja que caigué".

I pensà de fermentar-ho com si fos vi blanc, d’escassa graduació i dues fermentacions. Fins i tot hi ha afegit un poquet de moscatell, tot i que és inapreciable. Per això beu un glop, orgullós, del seu Babilònia. Ara bé, no cada any és festa. "He arribat a tirar 2000 litres de vi picat".

És clar, així, i no d’una altra manera, és com s’aprèn en el món vinater. Aficionats? I tant. Vi casolà. I què?  Tot és possible. I tot està per fer.