Tomeu Martí
Gràcies, Cal·los
La derrota de Cal·los Delgado al congrés del PP reafirma allò que molts ja sabíem –i havíem escrit– des de fa temps: les estrambòtiques tesis sobre la llengua pròpia de les Balears són molt minoritàries dins el PP i absolutament residuals en el conjunt de la nostra societat.
Obligació (moral) a la independència
Totes les nacions del món tenen dret a determinar lliurement quin ha de ser el seu futur. I si així ho decideixen la majoria dels seus ciutadans, a constituir un estat propi i a accedir a allò que s’anomena la independència nacional (és a dir, una espècie d’interdependència entre les nacions lliures del món).
Un exèrcit de nyonyos
El canvi de mil·lenni (triïn vostès mateixos si es va produir el 2000 o el 2001) va representar un canvi de paradigma en el model educatiu dels joves súbdits del Regne d’Espanya (sí, el començament podria anunciar un article en profunditat a una revista especialitzada, però no es preocupi, tractarem la qüestió amb la lleugeresa que ens caracteritza).
Gir cap al centre (comercial)
El passat cap de setmana es va fer en aquest gran centre comercial en què ha convertit l’estimada València el Doctor Camps-Mister Zaplana el congrés del Partit Popular Espanyol. Un congrés sucós periodísticament. Un congrés que Mariano Rajoy no estava segur de guanyar. I això que era l’únic candidat.
Llàgrimes de ciment
Fins i tot els qui no en sabem gaire d’economia ja havíem advertit que durant els dos mandats de Jaume Matas es va fer una nefasta gestió de l’obra pública: excessiva obra pública en un moment d’expansió de l’obra privada.
De jutjat de guàrdia
En el temps que haurà passat entre que un servidor escriu això i qualcú, com vostè mateix(a), tengui l’amabilitat de llegir-ho, haurà desaparegut una llengua. O sia, haurem perdut una manera de veure, de viure, d’explicar el Món.
Una Unió feta a la força
Sempre hem cregut que "la unió fa la força", però mai no hem cregut en les unions fetes a la força. La "Unió" Europea continua la seva marxa cap a majors graus d’unitat, malgrat que cada vegada que se sotmet a referèndum un nou tractat, troba el rebuig de la majoria de ciutadans de qualque estat.
El teatre de la vida
Heu provat mai de dir al vostre veïnat apolític i escèptic que quan deis "català" vos referiu (també) a la manera de xerrar que tenim els mallorquins. I, sobretot, que quan els que en diuen pestes diuen "català" també... Feis-ho i veureu com la perspectiva canviarà molt. Sobretot la seva.
Sense papers i polítics indocumentats
Des de la nostra condició de sense papers vocacionals i de ciutadà d’un país sense (tots els) papers, sempre ens ha interessat el debat sobre la necessitat de disposar d’uns permisos per poder habitar a un lloc.
Contra Matas escrivíem millor?
No sabem si deu ser perquè cada vegada disposam de menys temps o si és que escriure "a la contra" ho estimula, però avui farem un d’aquells articles de l’estil "jo ja ho havia dit". O si s’ho estimen més "vostè ho va poder llegir aquí". Contra Matas vivíem millor? Òbviament no, però ell s’encarregava personalment que tenguéssim menys temps ocupat o si ho voleu dir així, que tenguéssim menys sortides laborals. O més temps per escriure.
La corrupció política
Que gairebé cada dia surti a la llum pública un nou cas de corrupció política perpetrat durant la passada legislatura presidida per Jaume Matas, no hauria de servir perquè ens hi avesem.
El "meu"
Ara que el veig ben equipat, acabadet d’inaugurar i amb aquests acabats tan preciosos, he de reconèixer que em comença a agradar. Mai no m’havia acabat de fer el pes Can Alcover, fosa comuna de tants de somnis i recursos, brollador de conflictes permanent i foguera de vanitats on cremen inexplicables somnis de grandesa.
Tant de bo que plogui compromís per la Llengua
Raimon tornava de Madrid de recordar-nos, una vegada més, que al nostre país la pluja no sap ploure i aquesta pluja que mai cau a gust de tothom queia de manera intermitent damunt les tendes de campanya dels acampats per fer festa de la nostra Llengua.
El miracle diari
Hi ha poca gent que quan fa el gest de comprar un diari i quan en gaudeix o es posa de mal humor quan el llegeix, es pot imaginar l’esforç titànic que hi ha darrere el fet d’aconseguir posar milers d’exemplars d’un diari a un quiosc. Si aquest diari és escrit en català l’esforç (i per tant el cost) és superior.
- Promouen un boicot a Mercadona: «Ens vol vendre les patates de la colonització, fetes per israelians a terres palestines robades»
- Alternativa Docent denuncia la falta de professorat i la pèrdua de poder adquisitiu dels docents d’un 20%
- Brams celebra els 20 anys del concert de comiat 'Sempre més'
- Dignitat educativa i serveis mínims que buiden el dret a vaga
- Antoni Llabrés (OCB): «O reaccionam o desapareixem com a poble: dissabte hem de sortir massivament al carrer»