Francesca Marí
El «Bou» de Calatrava guaita per la murada de Palma pels tres anys del Baluard
Han passat tres anys d'ençà que el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard obrí les portes a Ciutat. Una llarga estora vermella a l'entrada de la fortificació militar donava ahir capvespre la benvinguda a les més de set-centes persones que assistiren a la celebració de l'efemèride i que tingué com a convidats d'honor els reis d'Espanya. Una antològica de l'arquitecte i enginyer Santiago Calatrava fou la protagonista de l'esdeveniment. La mostra, que combina escultures, ceràmiques i dibuixos, dóna a entendre el vessant més intimista de l'artista valencià i el seu art per concebre formes mitjançant l'equilibri i la geometria.
Es Baluard exposa el vessant més íntim del Calatrava creador de formes i volum
L'aspecte més íntim del treball de Santiago Calatrava (Benimàmet, 1951) s'inaugura avui al Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard. Com Einstein o Schopenhauer, Calatrava pren una visió globalitzadora en la seva obra per arribar al que l'autor valencià defineix com «una arrel comuna» en la qual traspuen formes i construccions. L'exposició Santiago Calatrava. Escultures, dibuixos i ceràmiques, dóna a conèixer alguns aspectes que no són tan coneguts, però sí essencials, en la seva obra. Així ho definiren ahir els comissiaris de la mostra Tomás i Boye Llorens durant la presentació de l'antològica. «Calatrava té aquest tipus d'activitat creadora, no sols com a arquitecte, sinó que les seves habilitats estan íntimament lligades a la pintura, l'escultura i la ceràmica. Igual que els mestres del Renaixement», afirmà Tomás.
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Com així les Illes Balears s’han salvat de la gran apagada elèctrica?