Marimon i Santana recuperen la mèmoria històrica d'«Els exiliats»

Recullen la situació dels milers de persones que hagueren de fugir

Francesca MaríPalma27/02/07 0:00

Recuperar la memòria històrica des d'un punt de vista ponderat i objectiu, aquesta ha estat part de la tasca que els historiadors Antoni Marimon i Manel Santana han realitzat en el llibre Els exiliats. Refugiats i exiliats a les Illes Balears a causa de la Guerra Civil del 1936-39, que es presentà ahir capvespre en el marc de la Setmana del Llibre en Català. El catedràdic d'Història Contemporània de la UIB, Miquel Duran, fou l'encarregat de fer les presentacions d'una xerrada que aglutinà un bon grapat d'espectadors. Els exiliats és un treball de recerca que Marimon i Santana començaren fa uns quatre anys amb l'objectiu de fer un compendi sobre la situació d'aquells illencs que a partir del juliol del 36 varen haver de marxar per la seva ideologia progressista.

Primer a la Península i després a l'Estat francès, Veneçuela, Argentina o Mèxic foren algunes de les destinacions del més d'un milenar de persones, refugiats o exiliats, que hagueren de partir de ca seva a causa del conflicte. Les causes o les circumstàncies d'aquests exilis foren diverses. «El cop del 36 propicià l'extermini. Canvià l'estabilitat per una dinàmica totalment desestabilitzadora», explicà Duran. En el llibre, ambdós estudiosos recuperen les històries oblidades de personatges emblemàtics per la història de les Balears com és el cas de Gabriel Alomar o la viuda i la filla d'Emili Darder. Així mateix, recullen les vivències de ciutadans anònims que també es veieren obligats a fugir.

Antoni Marimon descrigué la publicació com un intent de plasmar i concretar la situació de l'exili a les Illes Balears. «L'important nombre d'exiliats és una bona mostra de la situació de la Mallorca progressista d'aquell temps, no només d'obrers de Palma, sinó també d'una part de la burgesia, a banda de la situació de Menorca i Formentera». «No tots els que el juliol del 36 se sublevaren ho feien amb el mateix entusiasme», sentencià Marimon.

Manel Santana destacà la importància de les fonts orals per a l'elaboració d'aquesta recerca. «A mesura que anàvem avançant en l'estudi, més gent se'ns acostava per donar-nos a conèixer el seu cas. El llibre, però, no hagués estat possible sense els treballs de molts historiadors i estudiosos sobre la Guerra Civil». Amb això pretenen incitar, d'una banda, la reflexió sobre la situació d'aquest milenar llarg de persones que han recollit en el llibre, i de l'altra, la creació de nous estudis sobre aquesta temàtica ja que, com ho definí Santana, «bona part de la història del segle XX està marcada pel dramatisme».