Marimon i Santana recuperen la mèmoria històrica d'«Els exiliats»

Primer a la Península i després a l'Estat francès, Veneçuela, Argentina o Mèxic foren algunes de les destinacions del més d'un milenar de persones, refugiats o exiliats, que hagueren de partir de ca seva a causa del conflicte. Les causes o les circumstàncies d'aquests exilis foren diverses. «El cop del 36 propicià l'extermini. Canvià l'estabilitat per una dinàmica totalment desestabilitzadora», explicà Duran. En el llibre, ambdós estudiosos recuperen les històries oblidades de personatges emblemàtics per la història de les Balears com és el cas de Gabriel Alomar o la viuda i la filla d'Emili Darder. Així mateix, recullen les vivències de ciutadans anònims que també es veieren obligats a fugir.

Antoni Marimon descrigué la publicació com un intent de plasmar i concretar la situació de l'exili a les Illes Balears. «L'important nombre d'exiliats és una bona mostra de la situació de la Mallorca progressista d'aquell temps, no només d'obrers de Palma, sinó també d'una part de la burgesia, a banda de la situació de Menorca i Formentera». «No tots els que el juliol del 36 se sublevaren ho feien amb el mateix entusiasme», sentencià Marimon.

Manel Santana destacà la importància de les fonts orals per a l'elaboració d'aquesta recerca. «A mesura que anàvem avançant en l'estudi, més gent se'ns acostava per donar-nos a conèixer el seu cas. El llibre, però, no hagués estat possible sense els treballs de molts historiadors i estudiosos sobre la Guerra Civil». Amb això pretenen incitar, d'una banda, la reflexió sobre la situació d'aquest milenar llarg de persones que han recollit en el llibre, i de l'altra, la creació de nous estudis sobre aquesta temàtica ja que, com ho definí Santana, «bona part de la història del segle XX està marcada pel dramatisme».