El País Valencià disposarà d'un “Espai Illes”
Les Balears i Pitiüses tindran a partir de setembre un espai representatiu a l'edifici Octubre de València. La proposta l'anuncià ahir el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, que assenyalà que el projecte respon a "la necessitat de posar en connexió les activitats culturals de les Illes Balears a l'exterior". Encara queden alguns serrells pendents entre el Govern balear i els responsables d'Acció Cultural del País Valencià, encapçalats per Eliseu Climent.
Desmuntat pedra a pedra
La Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell aprovà ahir el desmuntatge del jaciment trobat als terrenys de Son Espases Vell. El projecte redactat pels arqueòlegs preveu desfer-ne les estructures pedra a pedra, siglar-les i ubicar-les en un recinte del mateix hospital custodiat i tancat. En concret les restes, del segle I abans de Crist, es col·locaran en palets i romandran, momentàniament, a l'aparcament del recinte hospitalari, a l'espera de la seva ubicació final.
Cort taparà la murada de Santa Catalina
Les restes de la murada trobades a la porta de Santa Catalina es tornaran a soterrar. Fa devuit dies Cort confirmà la troballa de vuit metres de llenç murari renaixentista que, suposadament, transcorren des del baluard de Sant Pere fins al baluard d'en Moranta. Ara, aquestes restes seran cobertes de bell nou "per tal de preservar-les", segons apuntà el regidor d'Infraestructures de Cort, Francisco Donate.
L'obelisc en record dels Jinetes de Alcalá quedarà dempeus
Les obres de la plaça de la porta de Santa Catalina no esborraran la petja feixista que hi deixaren els Jinetes de Alcalá. L'edil d'Infraestructures de l'Ajuntament de Palma, Francisco Donate, confirmà ahir que l'obeslic erigit en nom dels oficials de Cavalleria no es retirarà, "perquè així ho volen els veïns de la barriada". Segons el regidor, la font amb el monument serà embellida i es mantindrà tal com està. "Avui, la font és plena de ciment. El projecte preveu buidar-la i instal·lar-hi brolladors d'aigua", indicà Donate.
Trasllat a Son Espases
El trasllat del jaciment de Son Espases Vell pot ser imminent. La Ponència Tècnica de Patrimoni haurà de decidir dimarts que ve, dia 19, si fa efectiu o no l'aixecament de les estructures trobades on s'ha d'ubicar l'accés a la porta d'urgències del futur hospital.
Mor Francesca Ensenyat
El món de les lletres catalanes ha perdut “una escriptora de raça”, com la definí Antònia Vicens. Francesca Ensenyat Seguí morí ahir a 57 anys després després d’una trajectòria literària que començà de ben jove. Xesca Ensenyat inicià la seva carrera com a escriptora l’any 1969 amb el llibre de poemes Ciutat de l’horabaixa. Poc després canvià de gènere i passà a la narrativa, en la qual publicà fins a vuit títols.
Rere la petja de Ramon Llull
La ruta sobre Ramon Llull comença a ser una realitat. Un any i mig després que el president Francesc Antich anunciàs la decisió d’impulsar la figura de l’il·luminat arreu d’Europa, el Consell de Mallorca ha pres el testimoni per promoure el turisme cultural i acadèmic envers el filòsof medieval. Miramar, Sant Francesc, el monestir de la Real i Randa seran els quatre eixos claus d’aquesta ruta científica, filosòfica i literària.
Sàtira punyent sobre l'escenari
"Era un home sense pèls a la llengua que va donar branca a dretes i a esquerres". Així descriu Vivian Caoba l’empenta de Jordi Martí Rosselló, es Mascle Ros, per qui sent una gran admiració des de fa anys. Aquesta admiració l’ha portada a pujar els seus texts sobre l’escenari. Amb el títol de Capverjo, un dels pseudònims amb els quals signava Martí, Caoba estrena divendres al teatre de Santanyí aquesta obra, en la qual no hi falta l’humor, de vegades ben punyent, però que alhora pretén donar a conèixer la figura de qui fou el creador de la revista satírica Foch i Fum.
Nàufrag acrobàtic
El teatre Sans estrena aquest cap de setmana la seva programació de maig amb la presentació d’Augusta, una història carregada de sentiments que transcorre damunt un trapezzi. Patricia Pardo és la protagonista d’aquesta tragicomèdia en la qual s’entremesclarà música, paraules, mim i acrobàcies. El fil conductor seran els sentiments i, talment com una nàugrafa, Pardo solcarà l’espai escènic amb la intenció d’esdevenir un ésser més feliç.
Son Fusteret es posa en marxa
L’empresa Pastor de Santa Margalida va començar ahir les proves industrials per a la construcció del nou recinte de Son Fusteret, una nau modular feta de formigó que acollirà esdeveniments públics a l’aire lliure i que tindrà cabuda per a prop de deu mil persones. El projecte ha estat convocat per l’Ajuntament de Palma i s’ha adjudicat per 876.526 euros, sufragats pel Fons estatal d’inversió local.
Miquel Bauçà en essència
La força de Miquel Bauçà (Felanitx 1940, Barcelona 2005) va més enllà de la literatura, malgrat que alguns sols es quedin amb alguns tòpics malintencionats, llançats com dards enverinats sobre una de les figures de la literatura catalana més completes del nostre temps.
Protecció pels quatre costats
Mig amagats entre l’arbreda, Vilafranca de Bonany oculta tresors patrimonials que per a la majoria de ciutadans passen desapercebuts i que, ara, poden ser objecte de protecció. Són els jaciments arqueològics d’Alcúdia-Arrom, les pletes de la Moleta, la Moleta i el turó d’en Boleto. Quatre assentaments que formen un triangle estratègic pels voltants de la vila i que foren objecte de debat en la passada Ponència Tècnica de Patrimoni.
El Tren de l'Art ret homenatge a Ramis i Miró
Els treballs de Joan Miró i de Juli Ramis seran ben presents en les festes de Sant Bartomeu de Sóller. La Fundació Tren de l’Art inaugura avui capvespre l’exposió en homenatge al pintor Juli Ramis, just en l’any que se’n compleix el centenari del naixement. Sis obres pictòriques del solleric es podran contemplar al hall de l’estació del ferrocarril de la Vall dels Tarongers. L’indret també acull la majestuositat de les ceràmiques de Pablo Picasso i els gravats de Joan Miró.
Desbloquejar el no de Madrid a Pol·lèntia
Pressionar Madrid perquè no es desentengui de futur museu de Pol·lèntia. Aquest serà l’objectiu de la moció que el senador autonòmic Pere Sampol presentarà a la Cambra Alta espanyola. Sampol instarà el Ministeri de Cultura que col·labori econòmicament en el Consorci per fer front a les despeses de construcció del futur museu de Pol·lèntia, com també en el seguiment dels treballs arqueològics a la ciutat romana. Malgrat tot, de moment, s’hi ha negat.
Veus contra l'oblit
L’auditori era ple a vessar, però no hi eren tots. Foren molts els qui es quedaren pel camí per culpa de la Guerra Civil o la represàlia de la postguerra i que ahir foren recordats en l’acte de presentació del llibre Dones republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca (1936-1939), de Margalida Capellà.
Alternativa històrica
Què hauria passat si Pere II d’Aragó no hagués mort a la batalla de Muret? Aquest és l’inici de la trama de Pirènia, el país que mai no va existir, una crònica de l’escriptor Pere Morey que acaba de publicar Pagès editors. Morey hi fa una ucronia dels fets que haurien esdevingut a la nostra terra si els homes de Simó de Montfort no haguessin enfonsat les tropes catalanooccitanes.
“Les dones patiren un doble silenci obligat”
"Arrib a ca nostra, tanc la porta i visc a París". Així, mig en broma, definia l’advocat Joan Pizà l’exili interior i exterior que hagué de patir un cop acabada la Guerra Civil. Tot això, després d’haver suportat el calvari de sis anys empresonat. Ho explica la seva dona, Salvadora Crespí, una de les cinquanta-cinc testimonis que ha recollit Margalida Capellà en el llibre Dones republicanes. L’alçament feixista del juliol de 1936 s’endugué per davant moltes vides, massa, però també deixà molts testimonis malferits que han hagut de viure marcats per la por o la resignació. Entre 2003 i el 2007 Capellà recercà les històries de 170 persones que, represaliades per la guerra, han volgut explicar-li de viva veu les seves vivències. Aquestes entrevistes foren publicades al dominical d’Ultima Hora. Ara, tindrem l’oportunitat de trobar-les en tres llibres, el primer dels quals ja ha sortit al carrer. Una lectura, per cert, que s’ha d’esbocinar a poc a poc perquè hi ha perill d’ennuegar-se en oir el calvari dels vençuts o, en aquests cas, de les vençudes.
Posar fre a la degradació de Santueri
El castell de Santueri tornarà a lluir de bell nou o, almenys, no acabarà d’esfondrar-se. Patrimoni ja té enllestit el projecte de rehabilitació de la fortificació de 32.743 metres quadrats i preveu actuar a deu zones concretes. Aquesta rehabilitació permetrà que les runes, que presenten un estat de conservació molt dolent, no quedin en l’oblit.
Plantats a NY
La literatura en català es mostra aquests dies a Nova York en la seva màxima esplendor. Emmarcats dins el festival del Pen World Voices, un dels certàmens literaris més importants dels Estats Units, diversos autors de les lletres catalanes esboçaren dijous vespre les paraules escrites per Blai Bonet a l’Elebash Recital Hall del CUNY Graduate Center de Nova York.
Trimestre literari
La literatura feta a les Illes Balears i els espectacles musicals centraran la programació de les cases museu Llorenç Villalonga i Pare Ginard del proper trimestre. La Fundació continuarà la línia de treball que havia iniciat l’hivern passat i en la qual també tindran un pes important els itineraris literaris tant a Binissalem com a Sant Joan, que els mesos passats reberen molt bona resposta, segons asseguraren ahir el director insular de Cultura, Maties Garcies, i la directora en funcions de les cases, Carlota Oliva.
- MÉS presenta a Sóller les seves propostes contra la massificació turística: «Sense decreixement no hi ha futur»
- A la mort d'en Joan Taverner
- El PSIB-PSOE fa una crida a la participació en la Diada per la Llengua davant els atacs del Govern al català
- Denuncien que IB3 Televisió obvia el traspàs de Manel Domènech però informa sobre la mort de Manolo el del Bombo
- Ha mort Manel Domènech, incansable lluitador per la llibertat i la República