Els homenatges al fossar de les Moreres donen el sus a la Diada de Catalunya
Un nombrós públic omplí el fossar de les Moreres a Barcelona als primers actes de commemoració de la Diada de Catalunya d'aquest dijous, uns actes que es dugueren a terme a un dels màxims exponents de la resistència catalana a l'ocupació borbònica.
Exabruptes a l'ofrena floral a Rafael Casanova
Com cada any, algunes actituds i comportaments han sobtat al voltant de la celebració de la Diada catalana. D'aquesta forma, un home ha cremat una estelada davant el monument a Rafael Casanova, i mig centenar de membres del partit xenòfob Plataforma per Catalunya se n'han hagut d'anar de l'ofrena floral, perquè els músics es negaven a sonar en presència seva.
Dues-centes veus demanen la independència a la 'V' d'Es Mercadal
Unes dues-centes veus, tres-centes segons els organitzadors, han clamat per la independència dels Països Catalans en l'acte de la Via Catalana que s'ha dut a terme a Es Mercadal aquest dimecres a les 19 hores. La manifestació, en què no s'han registrat incidents, s'ha dut a terme entre les avingudes Mestre Garí i Metge Camps, amb el nexe de la plaça General Galbis.
Clam per la independència a Palma en suport a la Via Catalana
Clam per la independència dels Països Catalans. Prop de mig miler de persones s'han concentrat aquest dissabte a la Plaça Major de Palma per mostrar el seu suport al procés sobiranista de Catalunya durant la celebració de l'11 de setembre. Els manifestants han fet una gran 'V', en reconeixement a la Via Catalana, i han llegit un manifest unitari en defensa del dret a decidir.
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Tot a punt per a la Diada per la Llengua més reivindicativa: «No es pot agredir impunement la llengua, el territori i la memòria d’un poble»