Clam per la independència dels Països Catalans. Prop de mig miler de persones s'han concentrat aquest dissabte a la Plaça Major de Palma per mostrar el seu suport al procés sobiranista de Catalunya durant la celebració de l'11 de setembre. Els manifestants han fet una gran 'V', en reconeixement a la Via Cagtalana,i han llegit un manifest unitari en defensa del dret a decidir. A Eivissa, un centenar de persones també ha mostrat el seu suport al procés català.

La concentració, amb el lema 'Som un sol poble, volem decidir', ha estat convocada per l'OCB, l'Assemblea Sobiranista i el Grup Blanquerna. Al voltant de les 19:00 hores, d'un dissabte ben calorós, centenars de persones han començat a concentrar-se a la Plaça Major. Molts manifestants, de totes les edats, portaven camisetes vermelles o grogues de l'Assemblea Nacional Catalana amb el lema “És l'hora de decidir”. També s'hi han pogut veure senyeres, estelades i nombroses camisetes verdes de la Plataforma Crida.

Jaume Mateu, president de l'OCB, ha estat l'encarregat de presentar l'acte, que s'ha iniciat amb l'escenificació del lema amb unes lletres gegants. Els manifestants també han retallat amb espelmes el contorn dels Països Catalans en un gran mapa estès enmig de la plaça. Després de la lectura del manifest, que ha despertat la curiositat de molts turistes que seien a les terrasses, els centenars d'assistents han representat el símbol de la 'V' amb llaços quadribarrats. Així, mentre es representava el símbol de la via catalana, s'ha pogut escoltar nombrosos crits d'“independència!”.

La cloenda ha estat un dels moments més emotius. Els xeremiers, que han fet sonar els seus instruments durant tota la protesta, han interpretat l'himne balear de la Balanguera, l'himne català dels Segadors i l'himne valencià de la Muixeranga. Molts participants han cantat les cançons, emocionats i a viva veu, per acabar novament amb un gran clam d''independència!'.

Pel dret a decidir
Maria Antònia Oliver, de l'Assemblea Sobiranista, ha estat l'encarregada de llegir el manifest de suport. “És la nostra convicció de ser qui som, allò que ens permet resistir el constant maltracte econòmic i cultural d'un estat per al qual, des del 1714 i fins al dia d'avui, no som més que els habitants d'unes terres annexionades per dret de conquista, sotmesos als patrons nacionals castellans i sense opcions a decidir sobre el nostre futur” ha assegurat.

El manifest també ha destacat que la política territorial de l’Estat “està sòlidament dissenyada per mantenir permanentment separats els territoris que componen la nostra nació”. “Aquesta realitat que volen mantenir amb pors i amenaces antidemocràtiques, ha de ser combatuda amb la lluita democràtica i voluntat d’autodeterminació del nostre poble, aquí a Mallorca i a cadascun de la resta de territoris de la nació catalana”, ha destacat.

El manifest, en aquest sentit, ha advocat per la unitat de tots els territoris per fer front als “greuges de la situació colonial”. “Avui aquí a Mallorca, proclamam que senzillament volem ser i constatam que només tenim futur si lluitam pel que som com un sol poble, al costat dels germans del País Valencià, de Formentera, Eivissa, Menorca, Catalunya Nord, Franja de Ponent, i Principat de Catalunya, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó” ha afirmat.

La proclama, citant els versos del poeta Bartomeu Rosselló Pòrcel “Tota la meva vida es lliga a tu, com a la nit les flames a la fosca”, ha volgut fer una crida “a l’amor que ens uneix a la terra, a la llengua, als cims de les nostres muntanyes, a la nostra manera de ser i de fer més noble, per deixondir-nos i sortir al carrer a reclamar el nostre dret a la democràcia, a l’autodeterminació, perquè volem ser lliures per tenir futur amb la nostra pròpia identitat, per poder presentar internacionalment les nostres credencials i propostes per a la construcció d’un món nou”.

Finalment, el manifest ha advocat per la necessitat de “ser lliures” per tal de “presentar-nos al món”. “Aviat ho serà el Principat de Catalunya i tard o d'hora Mallorca ha de poder decidir sobre la seva participació en la construcció de l’únic àmbit que permetrà la nostra existència com a poble: la dels Països Catalans, units per la llibertat i la democràcia”, ha conclòs Oliver, al crit “d'amén!” i enmig d'una gran ovació.

Món cívic i polític
Entre els manifestants s'hi han pogut veure nombrosos representants del món polític, cívic i cultural de Balears. Entre d'altres personalitats del món de la política hi eren presents: Biel Barceló, Antoni Noguera, Joan Lladó i Cathy Sweeney de MÉS per Mallorca; Laura Camargo, de Podem; i històrics dirigents polítics nacionalistes com Cecili Buele.

Entre els representats del món social i cívic, s'hi ha pogut veure a Tomeu Martí, de l'OCB; Josep Palou, del Lobby per la Independència; l'activista i cantant Marcel Pich; Emili Gené, d'ARCA, o Jaume Santandreu, de Can Gazà. També s'hi han pogut veure molts joves d'Arran que han repartit fulls informatius amb el lema “Ho volem tot”. Del món cultural, hi ha destacat la presència de la cantant Maria del Mar Bonet, acompanyada per l'escriptor Biel Mesquida. Finalment, entre d'altres, també hi eren presents Gabriel Bibiloni, Nicolau Dols i Jaume Corbera, professors del Departament de Filologia Catalana de la UIB.

La Via Catalana a Eivissa
Per part seva, un centenar de persones han participat a Eivissa en un acte de suport a la Via Catalana. Els manifestants també ha representat una gran 'V' i han desplegat cartells en favor del sobiranisme i els Països Catalans. Menorca també realitzarà un acte de suport el pròxim dimecres dia 10 de setembre. En concret, es realitzarà una cadena humana al Mercadal que s'iniciarà a les 16:30 hores.