Joves i la cultura de l’esforç

TW
1

Sempre hi ha hagut prejudicis entorn els joves. Qui no ha sentit el discurs que els joves d’avui en dia no sabem què és l’esforç, que som una generació de vidre i que no hi havia hagut mai tants de ninis? Com a dona, jove i balear —sí, en aquest ordre— tenc molt per dir-vos.

Segons les darreres dades que tenim de l’Observatori d'Emancipació, els joves hem de destinar un 122,6% del nostre salari a pagar el lloguer. És a dir, que ens falta un 22,6% de sou per poder accedir a un habitatge, i si hi hem d’afegir altres despeses bàsiques com són el menjar, l’internet, l’aigua i l’electricitat... No és d'estranyar que només hi hagi un 18% de joves emancipats a la nostra comunitat autònoma.

Com que en els darrers quaranta anys ningú no ha estat capaç de diversificar l’economia d’aquesta terra, fonamentada en el monocultiu turístic, tenim una oferta laboral concreta i limitada: feines estacionals, sovint mal pagades, que requereixen poca formació. Molts de joves estan sobrequalificats, en un lloc de feina que exigeix una qualificació inferior a la seva, i també hi ha joves subocupats, amb contractes de menys hores de les desitjades. Aquest panorama no incentiva a estudiar, perquè no hi ha una relació proporcional entre un alt nivell d’estudis i millors perspectives laborals. Una persona amb una alta formació acadèmica segurament haurà de partir a fora, a un lloc on s’inverteix en indústria i investigació, o quedar aquí i fer una feina per la qual està sobrequalificat.

Si un para l’orella pel carrer, pareix que els joves no anam de res. No anam de fer feina, no anam de responsabilitats, no anam de tenir fills i, clar, per això no tenim feines millors o una casa en propietat. «Perquè no ens esforçam». Jo em deman: amb uns preus d’habitatge desorbitats, uns sous baixos i un mercat laboral que no dona cabuda a la diversitat en formació acadèmica, quina perspectiva de futur tenim? És molt difícil tenir il·lusions i projectes personals en aquesta situació. Els joves a les Balears no vivim, sobrevivim.

Sí que ens esforçam, molt; ens esforçam per sobreviure en aquesta terra. Una terra prostituïda econòmicament, territorialment i demogràficament. Potser si les generacions anteriors no s’haguessin esforçat tant a munyir la vaca, ara quedaria qualque gota per nosaltres.