Sempre hi ha hagut prejudicis entorn els joves. Qui no ha sentit el discurs que els joves d’avui en dia no sabem què és l’esforç, que som una generació de vidre i que no hi havia hagut mai tants de ninis? Com a dona, jove i balear —sí, en aquest ordre— tenc molt per dir-vos.
Segons les darreres dades que tenim de l’Observatori d'Emancipació, els joves hem de destinar un 122,6% del nostre salari a pagar el lloguer. És a dir, que ens falta un 22,6% de sou per poder accedir a un habitatge, i si hi hem d’afegir altres despeses bàsiques com són el menjar, l’internet, l’aigua i l’electricitat... No és d'estranyar que només hi hagi un 18% de joves emancipats a la nostra comunitat autònoma.
Com que en els darrers quaranta anys ningú no ha estat capaç de diversificar l’economia d’aquesta terra, fonamentada en el monocultiu turístic, tenim una oferta laboral concreta i limitada: feines estacionals, sovint mal pagades, que requereixen poca formació. Molts de joves estan sobrequalificats, en un lloc de feina que exigeix una qualificació inferior a la seva, i també hi ha joves subocupats, amb contractes de menys hores de les desitjades. Aquest panorama no incentiva a estudiar, perquè no hi ha una relació proporcional entre un alt nivell d’estudis i millors perspectives laborals. Una persona amb una alta formació acadèmica segurament haurà de partir a fora, a un lloc on s’inverteix en indústria i investigació, o quedar aquí i fer una feina per la qual està sobrequalificat.
Si un para l’orella pel carrer, pareix que els joves no anam de res. No anam de fer feina, no anam de responsabilitats, no anam de tenir fills i, clar, per això no tenim feines millors o una casa en propietat. «Perquè no ens esforçam». Jo em deman: amb uns preus d’habitatge desorbitats, uns sous baixos i un mercat laboral que no dona cabuda a la diversitat en formació acadèmica, quina perspectiva de futur tenim? És molt difícil tenir il·lusions i projectes personals en aquesta situació. Els joves a les Balears no vivim, sobrevivim.
Sí que ens esforçam, molt; ens esforçam per sobreviure en aquesta terra. Una terra prostituïda econòmicament, territorialment i demogràficament. Potser si les generacions anteriors no s’haguessin esforçat tant a munyir la vaca, ara quedaria qualque gota per nosaltres.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És urgent que es faci una discriminació positiva pels joves d'aquesta terra. Altrament, es veuran pressionats a deixar les Illes. És una de les emergències que es poden solucionar en bona mesura posant solució a l'emergència de totes les emergències: la lingüística. Els joves illencs han estudiat en català, tenguin els orígens que tenguin, i això ha de suposar un privilegi laboral de bon de veres, que impedeixi que es vegin obligats a fer feina per sous incoherents amb el cost de vida al "paradís" o a fugir d'aquí per cercar-se una vida digna. En Damià Pons deia l'altre dia que els dos darrers Pactes van deixar de banda la llengua (no record l'expressió exacta, disculpeu-me), i jo hi vull afegir que, amb això, en el fons, van deixar de banda els illencs en front d'una globalització molt mal entesa, just per profit d'oligarques, explotadors i lingüicides. El deure dels legisladors i gestors d'un territori és canalitzar les possibilitats de la globalització en favor dels seus ciutadans, del progrés, aspiracions i sostenibilitat del seu país; això d'aprofitar la globalització perquè uns cacics puguin disposar de mà d'obra barata infinita no és pensar en el propi país i els seus ciutadans, per moltes capes de maquillatge pseudo progressista que li posin.