Trens, usuaris i convivència: a la recerca de l’equilibri perdut

Fa unes setmanes, a l’estació de Jacint Verdaguer, vaig veure uns adolescents que tornaven d’una sortida del seu centre educatiu. Menjaven pipes i, per cada clovella que encertava la paperera, cinc en romanien a l’andana com a testimoni de la seva presència. El xou, però, no acabà a Jacint Verdaguer: dins el tren, en una arrancada del comboi, la bossa sencera de pipes s’escampà a l’interior. Les trepitjaven mentre reien com si no hagués passat res. Alguns usuaris ens miràvem, fins que qualcú exclamà: «Quina guarda de porquets!»

D’altra banda, l’accés de bicicletes als trens nous resulta un problema per als usuaris que han d’entrar o sortir pels extrems. A més, aquests dies he observat com qualque usuari de tren amb bicicleta obstaculitza la primera de les tres portes de cada vagó. En un cas concret, el manillar copejava constantment el vidre de la porta a causa del sotrac del tren i l’usuari no feia res per evitar-ho.

Cal fer esment, no en mancaria d’altra, a aquells que esperen a l’andana i no deixen sortir les persones que han arribat a la seva destinació. Això provoca un embós que es podria evitar fàcilment si fessin cas de les instruccions de la porta «Deixau sortir». També hi ha usuaris que, recolzats davant les portes a l’interior del tren, entabanats amb el mòbil, no es mouen fins que qualcú els crida l’atenció, i no s’adonen que hi ha passatgers que han de baixar.

Ho vaig esmentar en un article anterior «Reflexions sobre el tren i metro» (11/02/24), però persisteixen els casos d’usuaris que posen els peus als seients de davant o hi deixen les motxilles sense fer cap gest per enretirar-les quan qualcú cerca lloc. Als seients indicats per a persones majors o amb problemes de salut, sovint hi seu qualsevol sense mirar prim.

Pel que fa a les sortides de la Intermodal (o altres estacions) també convé fer-hi una reflexió, sobretot pel que fa a l’ús de les escales mecàniques. En alguns països és habitual posar-se a la dreta i deixar passar aquelles persones que, pel motiu que sigui, tenen pressa. Però és fàcil observar a totes hores com hi ha gent que es col·loca a l’esquerra de l’escala mecànica i provoca un tap. No seria cap desbarat si els responsables del sistema ferroviari ho indicassin amb «Circulau per la dreta» o «Facilitau la sortida dels usuaris». Pens, no cal dir-ho, que aquesta norma també s’hauria d’aplicar als centres comercials i altres edificis que tenguin escales mecàniques.

Tot i els inconvenients, anar en tren resulta una opció ràpida i no sempre s’hi produeixen incidents. Ara bé, determinades conductes s’haurien d’evitar pel bé de tots els usuaris. I, no cal dir-ho, s’hauria de resoldre tan aviat com sigui possible la incomoditat que representa la falta d’espai a determinades hores per l’increment de passatgers.