Una vegada més, hem de constatar com poders i partits polítics, sindicats, i un bon grapat d’altres organitzacions són del tot ineficients a l’hora de donar solucions als problemes dels ciutadans. Ha passat ja quasi un any des de la primera gran manifestació contra la massificació turística. L’única cosa bona que ens ha duit ha estat un increment de la consciència sobre els perjudicis del turisme per a la societat i les economies domèstiques, i unes poques accions puntuals, moltes d’elles en forma d’humor de xarxa social...
Però solucions, cap ni una. Més bé tot el contrari. En aparença, després de la manifestació res més que tèbies reaccions. L’oposició mig despertà de la seva eterna migdiada, amb unes poques proclames al Parlament. El govern de dreta extrema i d’extrema dreta dirigí el seu engany per dos camins diferents. Per una banda, la invenció del que ja podem anomenar ‘Negacionisme Turístic’, que explícitament afirma la no existència de cap mena de problema ni de saturació, o la seva forma més ‘light’ dient que els problemes són només ‘puntuals’. L’altre gran engany, l’anomenada ‘Mesa per la Sostenibilitat’, sota la batuta dels hotelers (amb el mateix president que la seva fundació...), que a poc a poc ha quedat ja buida no només de continguts sinó també de participants, després de l’abandó massiu d’associacions i entitats, una vegada s’adonaren de la presa de pèl del que han estat objecte ells i tota la ciutadania.
Aquell clam contra el turisme al que ens han abocat les darreres 6 legislatures (o més) queda doncs sense ningú que el defensi: ni l’extrema dreta en el govern (negacionistes amb veu i cara ben altes) ni cap dels partits de l’oposició, amb boca vergonyosament petita i dissimulada, perquè saben que no oblidam que en els seus últims 8 anys de govern les noves autoritzacions de places hoteleres i de lloguer turístic han batut rècords.
Una vegada més, les necessitats de la població són desateses, ignorades o directament negades per la classe política. Passà amb el TIL de Bauçà ( enyorat ara?) quan els docents no tenien qui els defensàs i hagueren de crear plataforma i sindicat propis, o amb el cas de les Kelis, abandonades i menyspreades també a tots els nivells, fins que imitaren el procedir dels docents.
No tenir qui faci teu el reclam i defensi els teus interessos, la teva llengua, la teva forma de vida, els teus drets..., no només condueix al desencant i distanciament de la classe política dirigent. És un dels fets que posen en entredit tot el sistema democràtic. Que això últim sigui el principal objectiu de l’extrema dreta que ja ens governa, deu ser també un fet casual i puntual. O no.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Los últimos 8 años ha gobernado al izquierda aliada con la extrema izquierda y no lo hicieron mejor que los actuales