Exemple magnífic i (per a alguns) incòmode

La primera de les anècdotes ha aixecat molta polseguera. Resulta que el jove Yamal, figura indiscutible tant d'aquesta passada lliga espanyola com de la Champions (si més no, fins ara), apareix un dia davant els micros a la roda de premsa (ja sabem que sol haver-hi un jugador de la plantilla acompanyant l'entrenador Hansi Flick). L'home, ben educat, diuen que també prou desimbolt davant els micros, respon en l'idioma en què li fan les preguntes. No sé quantes en castellà, respostes en castellà, i també unes quantes en català, respostes en aquesta llengua. Al tall de veu del Telenotícies de TV3 seleccionen tres o quatre respostes en castellà (les primeres que apareixen al tall) i acaben amb una -bastant breu, per cert- en català. La sensació que en queda a l'espectador és que sí, que efectivament el nen, que ha estat escolaritzat a Catalunya, pot respondre una pregunta en català. Però que la seua llengua habitual és el castellà. O algú vol que en quedi aquesta sensació. Perquè, a més de no reproduir, posem per cas, tres o quatre respostes en català, que hi varen ser, ni el periodista de TV3 ni el de Catalunya Ràdio no demanen res a la roda de premsa. Malèvolament, arrib a pensar, si haguessin preguntat, si ho haurien fet en català o en espanyol.

Un parell de dies abans, un altre periodista, abans de la final de Copa a Sevilla, agafa el pare de Yamal i es posen a parlar amigablement, abans de gravar-lo amb videocàmera. El pare del jove futbolista s'expressa amb tota fluidesa en català. I sospit que deu ser d'aquells que s'emprenyen -i bé que fan- quan algun catalanet de vuit llinatges els diu que parlen molt bé en català. Només faltaria! El periodista, emperò, no veu clar que l'home respongui en català, quan tenguin el micro obert. I, també només faltaria, li demana, ara ja en la llengua de l'imperi: «¿Quieres hablar en catalán?». «I com vols que parli?», li respon el de Mataró, «en xino?». El moment no té preu. I la cara del periodista de vuit llinatges catalans tampoc. El dia abans, un altre periodista, també català per tots els ancestres, va obligar el major d'en Pau Cubarsí a parlar en espanyol, no fos cas que algú de Castella-la Manxa es perdés res del que l'home deia sobre com estava de content de l'èxit del seu nét.

Amb el jove Yamal els de la televisió pública catalana varen fer el mateix que abans ja havien fet -i havia passat més desapercebut- amb Alejandro Balde. El jove lateral parla un català tan fluid com el jove extrem, i, endemés, s'ha significat alguna vegada en la defensa de la llengua. A la roda de premsa en què va intervenir, emperò, també li varen treure la majoria dels talls en espanyol. No hi va faltar un apèndix en català, certament, però varen mirar de totes totes de no fer massa llarg.

Sembla que, des del món de la comunicació, hi ha individus que fan tot el possible per intentar fer veure que la llengua normal i habitual de Yamal, Balde, De Jong, Pedri, Fermín, Rafinha, Christensen, Araújo i etcètera és el castellà. Perquè ells tenen dins el disc dur que aquesta és la llengua «normal» (és a dir, que s'ha de parlar com a norma) dins la nostra societat. Per sort, en aquest mateix diari, ja hi va haver un jove artista, en Mohamed Lamine, també mataroní, en aquest cas d'origen gambià, que va aclarir que tant Lamal com Balde són persones que tenen prou consciència lingüística, que voldrien una Catalunya que funcionàs normalment en català i que participen en accions en defensa de la llengua. A més de parlar-la normalment, amb tota naturalitat.

Últimament tenc la impressió, emperò, que els intents de castellanitzar el Barça no acaben d'anar per bon camí. I, si no, que li ho diguin a l'entrenador que ho ha revolucionat tot, Hansi Flick, habitual de Formentera. Que parla alemany en la intimitat i, de moment, s'expressa en anglès. Esper que tot just a l'espera de fer-ho en català.