Què passa amb el kit de supervivència?

Així, dins d’aquesta lògica, la UE ha recomanat als seus ciutadans que preparin un kit de supervivència per a tenir la capacitat de sobreviure a les 72 primeres hores d’una invasió, una pandèmia, problemes climàtics sobtats o una gran falla tecnològica.

Hadja Lahbib, comissaria d'Igualtat, Preparació i Gestió de Crisis a la UE, va publicar el 26 de març al seu compte d’X el famós vídeo del kit de supervivència. Segons les seves indicacions podem arribar a la conclusió d’allò que, segons la UE, necessitam per a les següents 72 hores d’una catàstrofe: menjar, aigua, «ulleres per a veure allò que passa», fonts d’il·luminació, diners en efectiu, documents identificatius protegits amb plàstic, una navalla suïssa amb 18 funcionalitats, medicaments per a la salut, carregadors per als aparells electrònics, un joc de cartes per distraure's i no pensar en la situació, una ràdio petita per tenir accés a mitjans de comunicació oficials i tot el que pugui ser necessari en cas de crisi.

Segons la mateixa publicació de Lahbib, podem agafar el lema de «Preparats per a qualsevol cosa» com «la nostra nova manera Europea de vida». En tot cas alguns han afegit més coses al kit de supervivència. El diari El País afegeix «la manta tèrmica d’emergència», que ha estat produïda a la UE i és molt popular a Amazon. També a un article de la Cadena SER es parla d’una farmaciola mèdica i d’una ràdio amb piles per assegurar la connexió.

Segons El País, quatre de cada deu ciutadans de l’Estat espanyol, són favorables a comprar el kit de supervivència i ja abans s’havia proposat una mesura com aquesta a llocs com els països nòrdics i França, on de fet es llançarà una «guia de supervivència». Tanmateix, té sentit tot això que passa? Ara com ara el kit de supervivència ja sol ser a les nostres cases i no importava tant de rebombori mediàtic. No té sentit ni tenir una motxilla per sobreviure a ca nostra ni viure sempre pensant en evacuar la llar o en refugiar-se a qualque lloc. Això és catastrofisme extrem. L’únic perill que podria ocasionar-ho seria un esdeveniment com la dana del País Valencià, però no totes les zones son igual de proclius a aquestes possibilitats i la gent ja sap que ha de sobreviure sense esperar que el govern avisi o enviï moltes ajudes.

Quan hem normalitzat tot això que passa? En general, es mencionen possibles perills que, o són excepcionals, o ja hem superat, encara que no ens ensenyen a sobreviure a un Black out o a un atac nuclear (tot i que aquell escenari no seria esperançador). Però, sigui com sigui, la situació amb Rússia es pot solucionar diplomàticament, com s’hauria d’haver fet des del principi en lloc de seguir la via que ha massacrat als ucraïnesos i deixat malparades les nostres economies. I Rússia no envairà Europa (i menys Mallorca): li beneficien molt més els acords comercials amb la UE, per no mencionar que ja té assegurat l’accés al mar negre. De fet, si de veritat Rússia tingués el pla d’envair Europa el 2030, per què esperaria sabent que aquesta es prepara?

L’irònic és que ara ens preocupa molt una catàstrofe sobtada i especulativa, però no tant que els Estats Units puguin annexionar-se una part d’un país de la UE de la dimensió de Groenlàndia, que segons Financial Times hem de retallar l’estat de benestar en nom de l’estat de guerra, que el bel·licisme està deixant l'ecologia en segon pla i que les economies europees duen anys amb problemes; per no mencionar la polarització, la falta d’influència directa de la ciutadania al govern i la deficient representativitat que tenim. Amb tot, pareix que el millor kit de supervivència possible està conformat per l’esperit crític. En diferents llocs d’Europa la ciutadania ja s’organitzà i du a terme manifestacions. Esperem que aquí passi el mateix i que les persones s’uneixin al marge de la seva ideologia.