Els sumeris: l’inici de l’escriptura i la literatura

Els sumeris habitaren la zona sud de l’antiga Mesopotàmia a l’embut dels rius Tigris i Eufrates, quan van a desembocar al Golf Pèrsic, fa entre 5.500 i 3.800 anys. Foren el primers humans que s’organitzaren en ciutats-estat (Ur, Uruk, Lagash, Kish, Umma...), que desenvoluparen una arquitectura monumental, que forjaren armes i utensilis de bronze, i que incorporaren el regadiu a l’agricultura. També inventaren la roda i l’arada, redactaren els primers codis legislatius, i impulsaren les matemàtiques, la medicina, la farmacologia i molts d’altres coneixements humans (astronomia, música, metal·lúrgia, terrisseria, navegació...). Totes aquestes coses per si mateixes els atorguen una rellevància històrica excepcional, però encara contribuïren al progrés humà amb la invenció més extraordinària de totes: l’escriptura. El sumeri és el primer poble que usà el llenguatge escrit com eina d’expressió en tots els àmbits de la societat i de la vida. Per primer cop, després de desenes de mils d’anys que l’home usava el llenguatge verbal, els sumeris foren capaços de convertir l’oralitat en escriptura. De passar la veu a paraula escrita: convertir els sons articulats que pronunciem en símbols que els representen. Aquest sí que fou un pas prodigiós per a la humanitat.

Així doncs, el gran invent d’entre tots els grans invents sumeris, i probablement el més important després del descobriment del foc, fou traslladar els mots pronunciats, les paraules, a incisions fetes a mà amb un estilet de càlem en forma de cunya sobre tauletes d’argila humides: els signes que es coneixen com escriptura cuneïforme. Llavors, les tabletes es coïen i, al contrari de les vides humanes, breus i efímeres, els símbols perduraven.

Fins pràcticament ben avançat el segle XX es pensava que la primera llengua escrita de la civilització era l’egípcia. Els jeroglífics egipcis, tan clars, tan bells i agradables a la vista, semblaven ser el pòrtic de l’escriptura humana. Un inici estilitzat i harmònic. Però els estudis arqueològics primer (que ja s’iniciaren en les dècades finals del segle XIX i, curiosament, entre les efemèrides, coincidiren l’any 1922 que Leonard Wolley començà les excavacions dels cementiris reials d’Ur amb l’excepcional descobriment de Howard Carter de la tomba de Tutankamon) i els paleogràfics després, especialment un cop acabada la Segona Guerra Mundial (Thorkild Jacobsen, Piotr Michalowski, Mario Liverani, Samuel N. Kramer...), demostraren la primacia sumèria en aquesta qüestió. L’escriptura cuneïforme, monòtona, densa, bigarrada, minúscula, feta sobretot en tauletes de menys d’un pam de llargues, va ser anterior a la jeroglífica.

I devem també als sumeris la invenció de la literatura. O, si més no, ser el primer poble humà que realitzà obres escrites de caràcter literari fa més de 4.500 anys. El naixement de la literatura escrita fou la conjunció de dos elements: d’una banda, la necessitat de l’home d’expressar el que sentia i el que pensava, i sobretot el que creia (probablement el primer llenguatge escrit amb intenció estètica va tenir una relació directa amb les creences religioses —mites i cosmogonia —i amb la litúrgia, els conjurs i les oracions), així com també de contar experiències i fets reals o imaginaris; i d’altra, el desenvolupament d’un sistema de llengua escrita que va començar a ser apta per anar més enllà de ser una eina purament instrumental i utilitària i poder adaptar-se a aquelles necessitats expressives. Cert que abans que l’elaboració de l’escriptura fos suficient per encabir les creacions literàries existia ja la literatura oral probablement des de feia milers d’anys, però fins que no va poder traslladar-se a un suport escrit no va adquirir el rang de perdurable. I els que iniciaren aquest camí, l’àmbit artístic del llenguatge que en diem literatura, foren els sumeris.

S’ha de foragitar la idea que tots els textos de cert caràcter estètic sumeri són sols de tema religiós, llast que ha fet que alguns especialistes en literatura universal hagin girat l’esquena a l’evidència i hagin seguit insistint que la primera literatura del món és l’egípcia. L’egípcia és una literatura imponent i enlluernadora per l’època en què fou realitzada, però amb criteris científics no es pot seguir mantenint de cap manera la tesi que va ser la primera llengua literària de la humanitat. Primerament, cal dir que molts dels textos sumeris que tenen un esperit o una funció diguem-ne religiosa (com són les mites o els himnes) no deixen de tenir un caràcter literari innegable (com també la tenen els mites grecs o els himnes sànscrits). Però, a més, els textos èpics dels cicles d’Emmerkar, Lugalbanda o Gilgamesh (en bona part escrits a finals del tercer mil·lenni aC.) no poden ser considerades en absolut obres religioses, així com tampoc les composicions líriques amoroses ni les elegíaques (que tenen un pes específic dins aquesta literatura, especialment els laments per les ciutats perdudes), realitzades per la mateixa època. També les disputes, un gènere que fou molt conreat pels sumeris i del qual ens queden mostres molt dignes literàriament, estan fora d’aquest àmbit. Així com les faules i els llibres sapiencials. De fet, les primeres obres literàries de Sumer, com són Les instruccions de Shuruppak (de caràcter gnòmic), l’Himne al temple de Kesh (líric) o el relat mític Enlil i Ninlil (amb un inesperat i impúdic component sexual), les tres realitzades entre el 2600 i 2500 aC, són dos segles més antics que els primers documents amb cert caràcter literari egipcis, com són els Textos de la piràmide de Saqqara o Els ensenyaments de Ptahhotep. Per tant, no hi ha dubte que a l’alba de la literatura, Sumèria aporta els primers raigs de llum.

Els qui hàgiu seguit llegint fins aquí probablement us sentireu temptats de saber-ne més sobre els sumeris. Hi ha molta bibliografia amb la qual us podeu endinsar en aquesta civilització tan engrescadora com desconcertant, però cal advertir que molt poca en català. Tanmateix, no puc deixar-vos de recomanar els textos de l’ETCSL (en anglès, però que si algú hi està interessat que amb un comentari al peu d’aquest article em deixi un e-mail, i jo li enviaré les traduccions que he fet al català a partir de textos en castellà, anglès i francès), els Mitos sumerios y acadios de Federico Lara Peinado (amb traducció al castellà dels relats mítics més importants), i l’excepcional llibre La historia empieza en Sumer de Samuel N. Kramer, que tampoc no ha estat traduït a la nostra llengua. Tot i així, bon profit!