La impostura continuada i les Balears

Posarem alguns exemples recents d’aquesta impostura continuada. Podem començar amb el tema de l’aprovació dels pressuposts. A nivell estatal s’ataca en Pedro Sánchez perquè no és capaç d’aprovar els pressuposts. Es diu que és un incompliment de la Constitució i que un govern que no pot aprovar els comptes el que ha de fer és convocar eleccions. Fins i tot es difon un vídeo del mateix Pedro Sánchez utilitzant aquests arguments quan era en Rajoy qui es trobava en aquesta situació. La incoherència socialista és majúscula. Ara bé, i la del PP? També és majúscula perquè resulta que a les Balears, i a unes quantes comunitats més, el PP no pot aprovar els pressuposts perquè Vox li ha retirat el suport. És brutal veure com els mateixos que ataquen a uns per no aprovar els pressuposts defensen o no diuen res dels seus que es troben exactament en la mateixa posició. Si Sànchez es creia el que va dir sobre en Rajoy (o pressuposts o eleccions) aleshores hauria de convocar a les urnes. Si Feijóo es creu que el President espanyol no pot viure sense pressuposts, aleshores, hauria de dir als seus barons territorials que convocassin els ciutadans a votar. Ni una cosa ni l’altra.

Segon exemple: la condonació de l’endeutament a les autonomies. El PSOE ens ven les grans bondats del seu sistema de finançament del 2009 i ens diu que s’ha de condonar una bona part del deute acumulat per les comunitats. I un es demana: Si el sistema era tan bo com així s’ha generat tant de deute? Si la condonació és tan positiva com així no l’ha aprovada fins que han vengut els partits catalans a exigir-la a canvi del seu recolzament? Però, aleshores, arriba el PP i troba que això és infumable i ens diu que ells no creuen en el concert econòmic perquè són espanyols i la solidaritat i bla, bla, bla... mentre que són els mateixos populars els que consideren que Navarra i Euskadi és Espanya i els que en aquestes comunitats defensen la continuació del sistema del concert. O arriba el PP i ens diu que a Balears estam injustament finançats però no poden acceptar aquesta mesura que eixuga una mica un dels resultats de la injustícia.

O podríem xerrar dels «menas». Resulta que uns troben que de cap manera es poden acollir per l’excés de població tot i que a la vegada consideren que no es pot posar cap limitació a l’arribada de ciutadans de tots els racons d’Europa, mentre els altres troben que els «menas» sí, però els europeus no...

I el problema més greu de tot plegat, des d’una òptica de les Illes Balears, és que aquest joc del pim, pam, pum que protagonitzen uns i altres no determina les posicions en funció de les necessitats i interessos d’aquesta terra enmig de la mar. Determina les posicions en funció de les estratègies centralistes de cada partit. Ningú dubta que si governassin els populars a la Moncloa i haguessin decidit la condonació Prohens i companyia ho trobarien la cosa més fantàstica del món i els socialistes en dirien pestes. O que si el repartiment dels menors immigrants l’hagués fet un executiu president per Feijoo, Rajoy, Aznar o qualsevol altra d’aquesta corda els seus de Balears ho trobarien el més encertat i igualitari... És a dir, que el Govern Balear no determina la seva posició en funció si la condonació és bona o xereca per a les Balears, o en funció si el repartiment dels «menas» és positiu o negatiu per a les Balears... Quan apostes pel sucursalisme i ser franquícia això és el pa que s’hi dona.