Continuen les discriminacions lingüístiques

En un altre ordre de coses, es pot dir que a la consellera catalana de Salut, Olga Pané, sembla que li pareix normal o bé que a la clínica Dexeus s’insulti i es maltracti els pacients que són catalans i que exerceixen com a tals. Aquesta informació la podem llegir a una notícia del diari online El Món i l’escriu Josep Maria Botanch. Això ha passat en el cas d’una pacient que ha estat insultada pel fet d’expressar-se en català a la clínica Dexeus i la consellera de Salut l’únic que ha fet ha estat exculpar la clínica. Aquesta ha afirmat que la clínica Dexeus va seguir les guies i protocols reglamentaris i que va respondre a la reclamació que va fer la pacient, però al mateix temps, la consellera amaga el contingut de l’expedient que es va obrir i que ha tancat. Això ha passat en ple març de 2025, ja que el Departament de Salut ha tancat la investigació pel cas de discriminació lingüística que va tenir un metge amb la seva pacient a l’Hospital Universitari Dexeus. La Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària de la Generalitat considera que no s’ha de prendre cap mesura contra el primer metge que va atendre Anna M. P., dona de 77 anys que va acudir el 15 de setembre al servei d’urgències del centre hospitalari de Barcelona, perquè havia patit una amnèsia temporal, a la qual se li va negar el dret de ser atesa en català. I tampoc no s’ha pres cap mesura contra el segon professional que la va atendre, que no parlava català, però que deia que l’entenia i que la va assistir amb un traductor al costat. Després de visitar-la, va redactar l’informe amb insults contra la pacient en assegurar que havia tingut una actitud «grotesca» i «xenòfoba» per voler ser atesa en català.

Pané argumenta, en una resposta parlamentària a una pregunta de Junts per Catalunya, que la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària va posar en marxa els mecanismes d’inspecció que corresponien tan bon punt va tenir coneixement dels fets i de la queixa de la pacient i va decidir obrir un «expedient d’informació prèvia». Pané afegeix que, després d’haver investigat el cas, la Conselleria va concloure que la prestació de l’assistència sanitària va seguir les guies i protocols de pràctica clínica i es va respondre a la reclamació d’acord amb la normativa vigent.

En efecte, la pacient, assessorada per Plataforma per la Llengua, va interposar en el seu moment una queixa al portal del pacient de l’hospital, i la clíncia va admetre que el professional havia cercat i adoptat mesures de contingència davant la situació: havia sol·licitat la col·laboració d’un altre facultatiu que pogués atendre-la en català i havia cercat el suport d’altres professionals com a traductors. Per tant l’hospital el que va fer, va ser lamentar les molèsties i va assegurar que prendria les mesures corresponents per evitar situacions semblants en el futur. El centre no va obrir cap investigació per avaluar si calia prendre alguna mesura contra els col·legiats que varen atendre la pacient Anna. No es va fer cap al·lusió als insults recollits en l’informe mèdic contra la pacient i no es va mostrar l’expedient.

Malgrat que la pregunta realitzada pel principal grup de l’oposició demana sobre el cas de discriminació lingüística a l’Hospital Universitari Dexeus i les seves conseqüències, la titular de Salut de la Genralitat de Catalunya no aborda la qüestió fins al final de la resposta i ventila l’assumpte en sis línies, dins d’una resposta parlamentària de quatre pàgines dedicada a repassar normatives i dades estadístiques relacionades amb la llengua en la sanitat. A més, no fa cap referència als insults que el metge va deixar per escrit malgrat que el codi odontològic o els principis generals de les normes per les quals els metges han de regir-se en la seva activitat, i un manual de bona praxi del Col·legi desautoritzen el metge de la Dexeus. De fet, la resposta parlamentària de la Conselleria manté l’opacitat que hi ha hagut en tot moment en aquest cas, en què la Dexeus també s’ha negat a donar explicacions a preguntes del diari i, ara, el departament tampoc no aclareix quines explicacions ha donat el centre mèdic, si ha pres alguna mesura respecte dels facultatius implicats i per què ha decidit tancar el cas.

De fet, el punt quart del codi en qüestió estableix que el metge té el deure de prestar atenció preferent a la salut del pacient, una atenció en què en cap circumstància pot ser interferida per qüestions religioses, ideològiques o polítiques, entre altres, i el punt cinquè subratlla que els metges han de respectar escrupolosament les persones i tots els seus drets. El codi, en el punt 38, també estableix que un metge quan redacta un informe ha de ser conscient que el seu contingut pot tenir conseqüències legals per al malalt, per a ell mateix o per a terceres persones i també destaca que s’ha d’abstenir de fer afirmacions que no hagi comprovat personalment a partir de dades.

Tot això quan se sap que existeixen nombroses queixes de pacients que han estat mal ateses en el servei sanitari de Salut, i que moltes més no s’han presentat perquè els pacients per evitar conflictes han callat i s’han sotmès als metges i als infermers. I també tot això quan hi ha molts polítics de dretes que no volen obligar els sanitaris a aprendre una de les llengües oficials d’aquí, com és el cas del català. No tenen vergonya! Ni uns ni altres!