La patronal alemanya alerta de l’extrema dreta

Uns empresaris conscients, demòcrates, que saben que ha significat el nazisme, pel seu poble, per milions de persones que perderen la vida per l’afany racista que proclamava la «neteja ètnica» i enviava a les cambres de gas a comunistes, socialistes, gitanos, homosexuals, persones amb malalties mentals, amb discapacitats, juntament amb jueus per furtar-los i expropiar les seves pertinences. Es calcula que un milió cent mil persones moriren entre 1940-45, només en el complex de mort Auschwitz-Bikernau.

Aquests dies s’ha commemorat l’aniversari de l’alliberament d’aquest camp per part de l’exèrcit roig el gener del 1945. Un vuitantè aniversari amb la presència de moltes personalitats d’arreu del món, i que comptà amb les paraules d’alguns dels pocs supervivents vius avui. Un acte emotiu, sense cap dubte, també reivindicatiu de la necessitat de no oblidar, d’aturar aquells que són nostàlgics d’aquesta ideologia de la mort, del racisme, que en el segle vint-i-u ressorgeixen a molts països europeus i americans.

És important la crida de l’empresariat alemany davant la cita electoral de 23, cal conèixer-la i fer-la arribar a les associacions empresarials de per aquí. Els nostres empresaris creixeren amb el franquisme, amb l’aposta del ministre Fraga Iribarne per promoure el turisme en els anys seixanta, es feren rics amb l’hoteleria, la construcció, traient el suc als treballadors i treballadores amb ínfimes condicions laborals.

En els obscurs anys de la dictadura franquista foren molt pocs els empresaris que reclamaren les llibertats per gaudir de la democràcia, si ho feren alguns era amb la boca ben petita i sempre fora d’aquí, no fos cosa que arribés a orelles dels amics del Govern civil. Les excepcions que confirmen aquesta regla hi són, és cert, en coneixem sobretot del sector de la petita i mitjana empresa. La immensa majoria es feren demòcrates amb la constitució de les primeres Corts el 1977, i anaren acceptant la negociació col·lectiva i els drets laborals dels seus treballadors i treballadores gràcies a les lluites d’aquests que els arrabassaren les millores.

Avui dia, quan el Govern espanyol aprova la reducció de la jornada laboral a 37 hores i mitja, la patronal s’hi oposa i declara que és anticonstitucional, quan els mateixos juristes els han de desmentir. Són moltes les veus que s’oposen a aquesta mesura, en nom de la diversitat de les empreses, de la seva mida, de les dificultats en la seva aplicació... n’hem llegides moltes, fins i tot apel·lant a la diversitat territorial de l’Estat. La reducció encara ha de passar pel tràmit parlamentari, allà veurem les posicions d’aquells partits de dretes que sempre defensen els interessos econòmics per damunt dels interessos de la majoria de la població.

No podem comparar l’empresariat alemany amb l’espanyol, és cert, per múltiples factors. Sí que podem desitjar que els representants de la patronal illenca, balear, com la de la resta de l’Estat, s’assemblin als alemanys en l’aposta ferma per la democràcia, en la defensa de les llibertats i els drets humans. I més en aquests temps d’auge del pensament racista, inhumà i insolidari que propaguen els seguidors de l’extrema dreta i la dreta més extrema. No es pot callar, ni mirar cap a una altra banda, cal ser valents com ho demostren els alemanys.