Segons la redacció del diari online VilaWeb, la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona ha avalat que no s’amnistiï Abel Mora, l’únic pres polític amb la llei aprovada. Argumenta que no reivindicava cap dels supòsits que preveu la llei, ja que es va veure implicat en una agressió contra un home amb una bandera i una gorra espanyola al metro de Barcelona durant el mes de novembre de 2018. Així, haurà de complir una pena de tres anys i nou mesos, ja que el tribunal ha ratificat la decisió del jutjat penal de Barcelona que l’havia jutjat prèviament, el mes de setembre passat ja li havia denegat. Mora va ingressar a la presó de can Brians el mateix dia que es va aprovar la llei d’amnistia. L’Audiència de Barcelona va considerar evident que el seu cas no encaixava en l’amnistia perquè no s’havia tractat d’un acte de reivindicació amb l’objectiu de promoure la independència, ni tampoc de cap de la resta dels supòsits que recollia la llei. El tribunal va basar la seva argumentació en el relat de fets provats de la sentència, que el Suprem va declarar ferma. La fiscalia també es va oposar a la petició.
El 10 de novembre, el sindicat de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, Jusapol, es va manifestar a Barcelona per homenatjar els policies que havien pegat als catalans l’1-O. Com a resposta, manifestants antifeixistes varen muntar una contramanifestació de rebuig. La policia va identificar desenes de manifestants antifeixistes i hi va haver contundents càrregues. Aleshores, el conseller d’Interior era Miquel Buch. Mora va negar l’agressió, però el Tribunal Suprem espanyol va validar la condemna com a coautor del delicte de lesions amb traïdoria i agreujant d’odi. Tot això què vol dir: doncs, que els jutges espanyols no volen aplicar l’amnistia a Catalunya.
I segons Arnau Lleonart, també a VilaWeb, sembla que Villarejo pensa que els espanyols sabien que hi hauria l'atemptat de la Rambla, i el varen deixar fer o no li varen fer cas: El comissari creu que els atemptats gihadistes del 17 d’agost de 2017 es varen produir per la negligència del CNI, perquè pensa que va menystenir tres avisos seus del 2015 que apuntaven l’imam Abdelbaki es-Satti, però no que hi hagués una voluntat directa de provocar-los. Villarejo ha comparegut a la comissió d’investigació dels atemptats que es fa al congrés espanyol amb la mirada posada en la compareixença de la setmana passada en l’ex-director del CNI Féliz Sanz Roldan, a qui ha desqualificat en nombroses ocasions i ha parlat obertament de la seva enemistat. Una relació, de la qual diu que Mariano Rajoy i la seva ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, varen voler que milloràs; i que, segons el seu relat, hauria estat la causa per la qual el CNI no va fer cas dels seus avisos del 2015.
Amb divagacions i un relat envitricollat, Villarejo ha explicat als diputats que entre els mesos de juny i setembre de 2015 va fer arribar al CNI tres notes d’intel·ligència basades en allò que els deia un confident seu –un home de nacionalitat marroquina que s’ha dit que ja és mort–, en les quals els avisava que hi havia un ex-traficant de droga, que havia estat a Bèlgica i ara feia d’imam, que era confident del CNI i al mateix temps treballava per al servei secret marroquí. La font de Villarejo, ha dit, li va demanar d’anar a Catalunya per a introduir-se en certs ambients per a ampliar la informació, però el CNI no ho va permetre perquè li varen dir que no era una font creïble. Un menysteniment que Villarejo atribueix a la seva enemistat amb Sanz Roldan. Tot i que en aquell moment no li varen dir que fos es-Satty. Villarejo veu clar que es tractava d’ell.
El 2022, durant la seva declaració judicial pel conegut cas Tandem, Villarejo va dir que els atemptats varen ser provocats per un error greu del CNI, que havia calculat malament les conseqüències de voler fer un ensurt a Catalunya durant la pujada del procés d’independència. A la compareixença, ha dit que és habitual que el CNI i altres serveis d’intel·ligència s’inventin comandos virtuals, grups que només existeixen en la imaginació i als informes i que es detenen quan suposadament estan a punt d’actuar amb la voluntat de penjar-se la medalla. Quedes molt bé, i els somnis independentistes cauen perquè veuen com ens necessiten, ha dit. Un d’aquests comandaments virtuals, ha dit, era el d’es-Satty. La mania que tenia Sanz Roldan de fer comandos virtuals que desmuntava poc després el va portar al descontrol, i tot seguit ha llançat una pregunta a l’aire: «Què passa quan algú pensa que controla una cosa que en realitat no controla?».
«Jo mai no vaig dir que l’estat va provocar l’atemptat, el que he dit és que hauria pogut evitar-lo», ha remarcat en diferents ocasions, i ha volgut argumentar-ho fixant-se en la manera de procedir després de l’esclat de la casa d’Alcanar on es preparaven els atemptats: «En tot servei d’intel·ligència hi ha un oficial de guàrdia a la nit. Immediatament, hauria d’haver informat als Mossos sobre aquest paio i que ha passat això. […] Hi ha gravacions dels viatges que varen fer alguns dels membres a París. Si això s’hagués avisat adequadament, automàticament s’haurien detingut, perquè va ser l’endemà. Els Mossos, sense saber-ne res, varen telefonar al germà de qui després provocaria l’atemptat, dient-li que havia aparegut un cotxe a nom seu».
Sobre Abel Mora, el rebuig de l’amnistia posa de manifest que la llei, tot i ser presentada com una eina per reparar conflictes polítics, s’aplica de manera restrictiva i amb criteris que semblen políticament dirigits. Si l’actuació de Mora no encaixava amb l’amnistia, queda la sospita que l’aparell judicial espanyol manté una actitud hostil envers qualsevol cas que pugui tenir implicacions en el context independentista català. Aquesta decisió reforça el sentiment de desconfiança i de greuge entre bona part de la societat catalana.
Pel que fa a les declaracions de Villarejo, aquestes apunten a una negligència greu per part del CNI, però també suggereixen una instrumentalització política dels serveis d’intel·ligència per desestabilitzar el procés independentista. La idea de crear “comandos virtuals” és inquietant, ja que implica una manipulació intencionada de la seguretat pública