T’ha passat mai estar parlant amb algú i que pel seu coneixement o estatus acadèmic t’hagis sentit un complet ignorant? No és que siguis babeca, sinó que, molt probablement, hagis viscut una situació de violència intel·lectual.

Hi ha alguns entesos que aprofiten el seu coneixement per deslegitimar, humiliar o minimitzar els altres. Aquestes situacions es poden donar diàriament perquè dels «que ho saben tot» n’hi ha molts, però curiosament, i per experiència pròpia, són més freqüents quan les dones ens fiquem en àmbits del coneixement masculinitzats. En el meu cas, em referiré a l’àmbit de les ciències socials, tot i que intueixo que es podria extrapolar a altres camps. És possible que els departaments que han vist créixer grans pensadores encara mantinguin una estructura patriarcal? La presència femenina no és suficient si, en les relacions internes, es mantenen dinàmiques de poder que minimitzen la producció de coneixement femenina. Per què encara és més creïble el discurs masculí que el femení quan es tracta de coneixement científic? Per què en l’imaginari acadèmic són els homes els qui tenen la potència per ser referents d’algun pensament?

Aprofito per anotar que no només és una lluita contra el virus patriarcal sinó contra totes les formes de dominància. Quan desmuntem el patriarcat del coneixement, es descobreixen idees racistes o de mentalitat colonial estratègicament subtils. Un exemple molt clar que cal recordar és la figura de Boaventura de Sousa Santos, director del Centre d’Estudis Socials de Coïmbra, a principis de 2023 denunciat per un llarg recorregut d’assetjament sexual a les seves companyes de departament. És totalment incongruent que una persona que teoritza sobre el patriarcat, la descolonització i les epistemologies del sud, es transformi en un referent acadèmic mentre perpetua la violència de gènere en el seu propi departament. Per cert, és una de les 50 persones que signà el manifest 'Dialogue for Catalonia' el 2021.

Com podem pretendre crear diàlegs de coneixement congruents si els qui practiquem les ciències socials de manera honesta ens trobem amb aquests referents? Qui posem al capdavant de les narratives i el coneixement?

Sobretot, si en algun moment et sents minimitzada, menyspreada o ingènua quan parles amb algú, para’t, respira i pregunta’t: quina posició de poder té la persona que m’està fent sentir així? Quina posició tinc jo, segons el sistema, respecte a aquesta persona, figura o posició? Podria ser que la desigualtat no sigui per la meva ignorància, sinó conseqüència d’un sistema que promou les jerarquies de coneixement i poder? El geni caurà per si sol.