L’evidència ha caigut sobre el president Sánchez. I l’evidència pesa molt. Continuen els estralls que va fer la dana. El que a poc a poc no continua és la dedicació total de molts de mitjans de comunicació. Per això, cada dia hi ha algú que recorda que no se’ls oblidi. És clar que s’oblidarà. És una de les lleis de la vida. Una llei no escrita. Es comença amb un gran escàndol. Continua el fet escandalitzant la gent. I escandalitzant escandalitzant, a poc a poc es va oblidant. Els que no ho oblidaran mai són els que han tengut familiars morts o grans pèrdues. S’ha de continuar ajudant els perjudicats amb pèrdues materials, consolar els que ja han iniciat el dol i controlar els governants i les cases asseguradores per comprovar i saber si compleixen amb el que els correspon. Aquí, a les Illes, vigilar el Govern per veure si esbuca o fa esbucar les construccions en zones inundables. Que no es donin permisos per construir-hi més. Avisar els despistats que no comprin aquests terrenys i denunciar els que negociïn amb allò que està prohibit. Arribaran noves eleccions i continuarà havent-hi pertot polítics corruptes. Els doblers continuen podrint les pomes bones. Aviat totes estan podrides. Si les bones també es podreixen, això vol dir que estaven condemnades a podrir-se. Per tant, també totes o quasi totes les persones estan condemnades a corrompre’s. Quin món més terrible que tenim. Qui és el responsable que sigui així? Segurament hauríem de pensar i dir que tots ho som. Mentre estam disposats a veure herois pertot, també hi estam a veure persones dolentes. El que no se sap és si existeixen més herois o persones malignes. ‘Chi lo sa’?

Fa poc que Vox va presentar una moció al Ple del Parlament de Catalunya en què es demanava el rebuig al Programa de Llengua Àrab i Cultura Marroquina que, finançat pel Regne del Marroc, el Govern espanyol vol introduir al sistema educatiu de tot l’Estat espanyol, Catalunya inclosa. En aquest sentit, Junts i ERC no es varen oposar a la introducció d’aquest programa finançat pel Marroc i que pretén influir en el sistema educatiu català, ja que existeix un gran nombre d’alumnes marroquins a Catalunya.

La diputada de Junts, Carme Renedo, fins i tot va fer una gran defensa del model de societat multicultural per al país català, tot afirmant que «a Catalunya no li fa por ser un país multicultural si tenim un estat de dret i social que garanteixi la vitalitat de la cultura nacional catalana». Un brindis al sol, perquè d’una banda no tenim un estat català i de l’altra perquè Junts es mostra partidari de la introducció d’aquest programa pagat per la monarquia de Mohamed del Marroc.

Per la diputada d’ERC Irene Aragonès, que també va defensar la implementació d’aquest programa educatiu marroquí, «promou la inclusió, el respecte i la convivència a la diversitat». El Marroc, doncs, amb la col·laboració d’Espanya, està introduint a Catalunya tant sí com no el Programa de Llengua Àrab i Cultura Marroquina. Un dels principals punts d’aquest programa és introduir l’ensenyament de l’àrab a les escoles, així com «proporcionar a l’alumnat marroquí una formació que li permeti preservar la seva identitat i viure la seva cultura respectant la del país d’acollida», és a dir, la perpetuació de la cultura i la societat paral·lela marroquines a Catalunya de manera que els infants marroquins no siguin assimilats a la cultura catalana.

Un altre punt polèmic d’aquest pla que, recordem-ho, també rep tot el suport del Govern espanyol, és el que fa esment al fet que els pares dels alumnes marroquins disposin de mecanismes de participació «en el procés educatiu dels seus fills i filles», de manera que puguin intervenir en els continguts que se’ls imparteixin. Aquest programa, doncs, és tota una OPA hostil del règim autoritari del Marroc que, amb el permís del Govern espanyol, pretén regar econòmicament el sistema educatiu català i espanyol per a perpetuar la seva influència política, econòmica, cultural i religiosa. És per això que sobta que Junts i ERC no tinguin cap problema a l’hora de permetre aquesta intromissió d’un règim estranger en el sistema educatiu del país.

El que sobta… o no, és que tant ERC com Junts defensin que s’ensenyi àrab a les escoles catalanes i s’abandoni l’amazic, que vendria a ser el català al Marroc, igual que s’abandona també el quitxua, llengua de molts llatinoamericans, i es defensa únicament el castellà. Per tant, com sempre les llengües majoritàries minoritzen i fan desaparèixer les llengües minoritàries. És un mirall en el qual ens podem mirar.