Si ja ens preocupa l’ús del català entre la joventut, un altre tema extremadament alarmant és la nostra competència lingüística en català (tot i que podríem parlar de competència lingüística en general). Basta anar a la Facultat d’Educació i veure com escriuen o parlen els mestres en potència. Escarrufa el model lingüístic que tendrà la nostra descendència. L’educació, en lloc de ser un refugi lingüístic, serà una trinxera. Molt probablement, un dels motius principals d’això és la qualitat dels referents catalans que tenen, si és que en tenen. Més concretament, en aquest article, ens enfocarem en la poca o, fins i tot, nul·la tradició lectora del jovent i altres problemàtiques relacionades. Llegim? llegim en català? i què llegim?

Estudiar una filologia pareix ser sinònim de ser amants de la lectura, o aquesta és la visió que té la gent de fora. Jo, que ho visc de dins, puc afirmar que no sempre és així. A vegades ens falta la voluntat, la motivació i les ganes d’obrir un llibre durant el nostre temps lliure, després de la quantitat de pàgines que se’ns encomana llegir al grau—fet més que necessari, no ho qüestion. El meu problema —que m’imagín que és compartit— és que tenc la lectura associada a una feina obligatòria i, per això, llegir per plaer ja no m’estimula. Clar, si hi ha estudiants del grau de Llengua i Literatura Catalanes que no hi estam motivats, què podem esperar de la resta? Llevat de casos excepcionals, que sempre n’hi ha, la joventut, en general, no llegeix.

D’acord, imaginem utòpicament que la joventut llegeix i que, a més, ho fa en català. Ara la pregunta és: què llegeix? La qualitat d’algunes fonts literàries és un tema que genera certa controvèrsia. S’han posat de moda les plataformes de lliure publicació d’obres, com el Wattpad, en què qualsevol pot publicar digitalment i, en funció de la rebuda pel públic, es pot arribar a publicar en paper. Clar, la desesperació perquè els joves llegesquin ens pot fer pensar que la forma i el contingut són indiferents, que el més important és que ho facin. El problema d’aquest plantejament és que no es té en compte el tractament de la llengua que se’n fa. En aquestes aplicacions, per exemple, hi pot escriure qualsevol i els textos no passen per cap filtre corrector. Per tant, ens hi podem esperar una llengua carregada d’errors i d’interferències que s’introdueixen en el nostre bagatge lingüístic com si fossin pròpies.

Un debat que neix d’aquest fet és si preferim que els joves no tenguin referents en català o que en tenguin, però inadequats —i, conseqüentment, que no el parlin o que ho facin però amb interferències del castellà. Personalment, em decant per la segona opció, ja que és més dificil aconseguir canviar l’actitud lingüística que corregir el model lingüístic. Ara bé, què preferim que els nostres fills tenguin professors ieistes i que facin ús de barbarismes o que parlin en castellà?

És una realitat que el professorat està desesperat per fomentar la lectura entre el jovent. El problema, per ventura, és que no ho enfoquen de la manera més adient. No és qüestió de fer miracles, sinó d’intentar empatitzar amb persones que no conceben positivament estar asseguts amb un llibre a les mans. Proposaria oferir lectures més atractives o, almanco, una major opcionalitat de temàtica i, sobretot, suprimir obres que, tot i estar canonitzades —argument que es podria debatre de moltes maneres— no desperten cap tipus d’interès als joves, els quals molt probablement cercaran alternatives que les noves tecnologies ofereixen per evitar haver-les de llegir. A més, tot l’esforç que es fa des de l’educació no pot tenir gaire transcendència si no es tenen estimuls més enllà. La influència de les amistats i l’exemple que dona la família tenen un paper decisiu.

Pareix que només planteig problemes evidents i que poden semblar deslligats entre si, sense proposar solucions. Tant de bo hi hagués una solució salvadora! La competència lingüística està lligada a la quantitat i qualitat dels textos orals i escrits que ens arriben, fet que es complica en el nostre cas per la forta minorització que pateix el català. Si ja costa motivar-nos per llegir, encara més si és en una llengua que desprestigiam socialment, de temàtica poc atractiva i que, a més, hagi de provenir d’una font acadèmicament acceptable. Què podem fer per aconseguir augmentar les probabilitats que el jovent gaudeixi de passar pàgines d’un llibre quan el que realment vol són estimuls ràpids i digitals? Malauradament, no en tenc una resposta avinent.