La democràcia des de molts de punts de vista és un sistema ingenu i innocent. És un sistema fonamentat en idees com una societat crítica i informada. En idees com uns mitjans de comunicació seriosos, lliures i independents. En idees com uns governants responsables i que miren per l’interès general. La realitat però és que la intoxicació i les mentides tenen un predicament que lliga molt malament amb les idees indicades.
Ja sabem com estan d’esteses les teories conspiratives. L’home no va arribar a la lluna. El canvi climàtic és una invenció. I Trump quan va pedre les eleccions amb Biden va ser perquè els poders feren trampes. I això den Trump és tota una paradoxa perquè quan era president i, per tant, en principi la persona més poderosa del món resulta que li feren una estafa electoral i quan ja no és president i està encausat judicialment arrassa a les eleccions. Segur que els conspiradors tendran una explicació per aquesta contradicció consistent en que essent president els que no el volien varen poder impedir la seva continuïtat i quan ja no és president els que no el volen no ho han pogut impedir, més enllà de la justificació que facin per jo diu molt de com funcionen les coses: si les coses me surten malament hi ha brutor, si les coses me van bé el mateix sistema, abans brut i menyspreable, ha tornat, per art de màgia, una monada.
Es posen en qüestió les fonts oficials i qualsevol espontani pot escampar elucubracions més o manco imaginatives. Es perden les mínimes formes i el respecte per les institucions, tothom insulta i deslegitima. Es fa veure que tot és un engany i que el sistema juga a manipular els ciutadans. El problema és que pot haver una poma podrida però això no vol dir que tot estigui podrit. Una cosa és que a pics es puguin produir pràctiques rebutjables i una altra cosa és que tot estigui dissenyat per fotre.
La imperfecció de la democràcia és un clàssic. Sempre hi ha coses que es poden millorar i comportaments a depurar. Ara bé, la antipolítica i el populisme no tenen vocació de millorar o depurar, tenen vocació de convertir les imperfeccions en la norma i des d’aquest punt de partida posar en qüestió el conjunt del sistema i els seus valors. Si hi ha un foc allò lògic és cridar un bomber per extingir l’incendi, el populisme suposa davant un foc cridar un piròman. I el món va cap aquí com demostra la tornada de Trump. Només te’n records de la salut quan la perds i vivim un temps de pèrdua accelerada de la democràcia i en qualque moment ens començarem a penedir. Persones assenyades en tots els àmbits de la vida, políticament es converteixen en una espècie de hooligans afamats de sang i ressentiment, els baixos instints dominen a la racionalitat.
Els crits d’alarma fa estona que foren llançats. Tanmateix, la tendència continua immutable. I la ingènua democràcia és impotent per bastir respostes engrescadores per combatre aquesta plaga de desencís i irresponsabilitat. Una plaga que acaba inflant el calaix dels oportunistes que venen les seves receptes de tot a cent com si això fos una competició de veure qui la diu més grossa quan hauria de ser una altra cosa. La sort o el problema de la democràcia és que la cosa serà el que els ciutadans vulguin per acció o per omissió.
