Ara que hem fet el canvi d’hora i que segurament encara tenim més la sensació que els dies s’escurcen és un bon moment per aprendre com podem abreujar-ne els noms quan escrivim. Encara que sembli poca cosa, les abreviatures ens acompanyen cada dia en horaris de trens i autobusos, d’obertura i tancament de botigues o en les agendes setmanals pròpies i, per tant, convé saber quines normes hem de seguir per abreujar els noms dels dies i dels mesos de manera adequada.

Com sabem, en català els dies de la setmana sempre comencen amb la síl·laba di- i, per a les abreviatures, agafem sempre la primera lletra d’aquest grup (és a dir, d). A continuació, solem seleccionar la consonant que va darrere de la i o que inicia la següent síl·laba: així, tindrem dl. en el cas de dilluns o dv. en el cas de divendres. Si sempre seguíssim aquest sistema, però, ens trobaríem que dimarts, dimecres i diumenge són tots tres dm., la qual cosa podria resultar confusa. Per això, s’ha optat per substituir la m per unes altres consonants: són la t en el cas de dimarts, la c en el de dimecres i la g en el de diumenge. Tot plegat fa que les abreviatures més esteses per als dies de la setmana en català siguin aquestes: dl., dt., dc., dj., dv., ds., dg. Això és el que trobarem, per exemple, al menú setmanal del menjador de l’escola o a l’horari de classes de la universitat. Fixem-nos, a més, que seguint la norma general de les abreviatures, al final hi posem un punt final.

Aquest punt també el posem al final de les formes abreviades dels mesos de l’any ––que, de fet, es formen segons les regles generals de formació d’abreviatures en català. Per tant, per escriure-les s’agafa la primera síl·laba de la paraula en qüestió i les consonants de la síl·laba següent que van abans de la segona vocal. Per exemple, per parlar del mes en què ens trobem, que té tres síl·labes (no-vem-bre), escriurem nov i, per referir-nos al mes que acabem de passar, escriurem oct. Hi ha alguns mesos que, com que ja són molt curts i només tenen una síl·laba, no tenen abreviatura. Per tant, farem servir abreviatures en els casos de gen., febr., abr., jul., ag., set., oct., nov. i des., i mantindrem la forma sencera dels mesos de març, maig i juny.

Ara ja sabem com abreujar el nom dels dies i el dels mesos. Què hem de fer, però, per abreujar el dia concret de Tots Sants, que és el primer de novembre? Quan parlem de nombres ordinals, el que fem habitualment és escriure la xifra seguida de l’última lletra del mot desplegat, si és singular: 1r, 2n, 3r, 4t o 5è (masculí) o 1a, 2a, 3a, 4a, 5a (femení). En plural, hi posem les dues darreres lletres: així, tindrem 1rs, 2ns per al masculí i 1es i 2es per al femení. A diferència del que passava en els casos dels mesos i els dies, en els ordinals el punt final és opcional: tant és vàlid escriure 1r, 2a com 1r., 2a. Igualment, i tot i que no és gaire freqüent en català, es poden emprar les lletres volades, que llavors aniran darrere de la xifra seguida de punt: 3.r, 3.a.

Esperem, doncs, mentre acabeu de gaudir de la tercera (o 3a) fira d’Inca, celebrada aquests primers (o 1rs) dissabte (o ds.) i diumenge (o dg.) del mes de novembre (o nov.), pugueu planificar els horaris de la setmana que ve o els propers calendaris festius amb les abreviatures adequades. Si teniu més dubtes sobre aquest tema o preguntes sobre altres qüestions lingüístiques, ens podeu escriure a l’adreça galmic@uib.cat i us respondrem al més aviat possible.

Elga Cremades (UIB, GALMIC)