Aquests dies, premsa i xarxes van plenes del cas Íñigo Errejón. Certament, els motius de la caiguda de l'exportaveu de Sumar al Congrés, no poden ser més devastadors per a un dirigent polític que s'ha destacat per defensar el feminisme i el dret a la salut mental. Motius que també esquitxen de ple Sumar.
La imatge d'algú que defensava de forma brillant i contundent els drets de les dones i criticava amb una duresa i contundència igual de brillants els agressors sexuals i el masclisme, a davant les càmeres, s'estavella de forma brusca i violenta quan hom se l'imagina fent algunes de les pràctiques de les quals l'acusen. A la nit, el cap de setmana, o quan fos. Bestialment insostenible, tot plegat.
El linxament mediàtic, habitual i gens encertat, si es vol respectar la presumpció d'innocència, les reaccions poc creïbles i un punt teatralitzades del seu partit, amb cap de turc inclòs, com podria ser el cas de Loreto Arenillas, diputada de Más Madrid a l'Assemblea de Madrid. Arenillas, segons la direcció del partit, va actuar pel seu compte i risc, quan va mediar en favor d'Errejón, tot intentant evitar que una al·lota denuncies públicament que li havia tocat el cul al festival Tremenda Fem Fest, que es va fer a Castelló. La cúpula del partit l'ha feta plegar.
Sigui com sigui, el cas és que a l'esquerra del PSOE, el panorama que resta a partir d'ara, és molt delicat. L'escàndol afecta també Podemos. No oblidem que Errejón, va ser-ne un dels fundadors. Gran amic de Pablo Iglesias, fins fa cinc anys, quan varen rompre l'amistat per diferències polítiques i d'estratègia. Els egos, les ànsies de manar i creure's els elegits per a missions d'alta volada, també devien influir en la seva ruptura.
Dubt que el ja exdiputat, i doctor en ciències polítiques, sigui un monstre o una excepció, en ambients d'elit política, com els que es movia. Però per ser qui és, i representar tot el que representava, doncs la reacció cap a ell, ha estat de lògica contundència. Ara, Sumar tendra el repte de refer-se'n. I de guanyar una credibilitat, que malgrat haver actuat de forma ràpida i expeditiva, queda greument tocada.
Jaume Burdils, Sociòleg.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Doncs es veu que hi ha novetats, en el cas Errejón. Avui he llegit que l'advocada de l'actriu que va fer la primera denúncia formal contra Errejón ha demanat l'ajornament del cas per raons, crec, relacionades amb l'embaràs d'ella, l'advocadessa (Com si no hi hagués ningú més en el seu despatx que la pugui substituir). Com a conseqüència d'això, a més, i per les mesures preses pel jutge a la vista de l'ajornament demanat per l'acusació, Errejón quedaria durant molt de temps sense possibilitat de defensar-se. I quant a la segona denúncia (que jo donava per feta en el meu primer comentari), finalment sembla ser que no ha estat feta. Tant de bo la senyora Cristina Fallaràs hagi après alguna cosa, de tot això.
Descobrir que una persona que tenia un discurs tan feminista després té unes conductes tan espantoses i masclistes, certament, implica un cop molt dur. Provoca perplexitat i escàndol. I et fa pensar molt sobre la misteriosa naturalesa humana. En aquest cas, a més, Errejón tenia un comportament deshumanitzat, insensible, pervers. Un cas com aquest ens ha de fer reflexionar a tots! Entre altres coses... reflexionar sobre la hipocresia dels discursos polítics! Quina peça!
Deixant de banda la culpabilitat d'Errejón, reconeguda per ell mateix, i la realitat inacceptable dels abusos sexuals envers moltes dones, hi ha un punt en aquest cas Errejón que resulta molt perillós. Sort, per a la manera correcta d'abordar aquests casos, que dues senyores han denunciat Errejon davant la policia. Si no fos per elles, l'únic que tindríem contra aquest senyor serien unes confidències (no "denúncies"; una denúncia és una altra cosa, establerta per llei) anònimes fetes a una periodista, que aquesta va publicar en una d'aquestes xarxes (twiter, o com es digui, o la que sigui). Suposo que serien anònimes per als lectors de la periodista, no per a ella El problema, gravíssim, és que unes confidències que es fan públiques com a anònimes puguin arruinar la vida privada i professional d'algú. Pensem-hi. Si això es generalitzés seria la fi de la justícia. Una persona està indefensa davant una acusació anònima. No és casualitat que les acusacions anònimes tinguin mala fama. Que sigui veritat que les dones que pateixen abusos tenen grans dificultat per a denunciar-los i que troben sovint una actitud inacceptable en jutges, no justifica les acusacions anònimes. Una cosa dolenta no s'arregla fent-ne una altra també dolenta. La senyora Fallaràs hi hauria de pensar.
Sumar conocía las denuncias anónimas sobre Errejón antes de las elecciones generales del año 2023.
No han actuat de manera ràpida. Yolanda Díaz es va manifestar pel petó de Rubiales coneixent ja la primera denúncia contra Errejón