La Biblioteca Màgica

Primer vull dir que, per a mi, viure en societat és viure amb els meus llibres, amb els autors dels llibres que ocupen els prestatges de la meva biblioteca. El centre neuràlgic de la meva vida és la biblioteca. És a la meva biblioteca que hi trobo tot el que necessito, emocionalment i espiritualment parlant. Per això li dic Màgica. La meva Biblioteca Màgica constitueix el centre del meu món. Encara que físicament surti d’ella en moltes ocasions, sempre la porto amb mi. Sempre porto a la mà algun dels llibres que l’habiten. Sempre vaig acompanyat de Lewis Carroll, o de Michel de Montaigne, o de Stanislaw Lem o de qui sigui: de Virgínia Woolf, de Mercè Rodoreda, de Blai Bonet o de Joan Fuster.

A l’interior de la biblioteca, no cal dir-ho, estic tan ben acollit per totes i per tots, que em trobo a la glòria, al Paradís. Tothom està pendent de mi, de les meves circumstàncies, dels meus sentiments, dels meus problemes quotidians i excepcionals, sobretot de les meves preguntes. Tots em surten a camí i resolen els meus enigmes. O, si més no, em consolen de no saber ni poder-los resoldre. Un goig. És el meu Tinder infinit. La festa, la celebració i la màgia inunden les meves entranyes i fan de la meva vida un afalac constant. Jo no sortiria mai de la meva biblioteca, però tinc les meves necessitats físiques, socials i polítiques que de moment no puc eludir. Encara que de cada dia les he minimitzat, doncs la màgia dels llibres i els pensaments que em generen ocupen gairebé tot l’espai de la meva vida. L’ocupen perquè jo mateix he decidit que sigui així. És la millor decisió que he pres a la vida: canviar la realitat material per la ficció, la màgia i l’especulació creativa. He substituït quasi tot l’exterior per l’interior. Tanmateix no ho he fet de manera radical ni definitiva. Mai faig ni vull fer res definitiu en aquest món. Qui sap com pensaré i com seré jo demà. Per sobre de totes les coses, a la meva vida regna l’imprevist, l’espontaneïtat i la contingència de l’instant viscut. Estic sempre en mans de la Mare Naturalesa. D’aquesta manera m’allibero dels meus empallegaments personals, els únics obstacles que poden amargar-me els dies presents i els que em resten. Després dic «Alabat sigui Déu» i m’abandono al no res. Al no res que és la més genuïna de totes les màgies.

Tot això ho puc fer i ho faig perquè habito les històries i els relats, l’alegria i la diversió permanent de la meva preuada Biblioteca Màgica. A tota hora i en tot instant tinc les millors visites que puc desitjar. De tant en tant venen a veurem els amics centreeuropeus: Balzak, Thomas Mann, Victor Hugo, J. W. Goethe, Sandor Marai, Heinrich Böll, Bertold Brecht, Novalis, Stefan Zweig, Slawomir Mrözeck, Claudio Magris, Robert Walser i tants d’altres. Un altre dia ve un grup de francesos, un altre, un grapat de russos, un esbart d’anglosaxons ben instruïts per William Shakespeare i Samuel Johnson, i així successivament. Resulta extraordinari. M’acompanyen contínuament els autors catalans dels últims temps, com Pere Calders, Francesc Pujols, Manuel de Pedrolo, Josep Maria de Segarra, Josep Pla, Blai Bonet, Jacint Verdaguer, Antònia Vicens: fins i tot Ramon Llull no es mou mai del meu costat.

Els grans mags són els aforistes: George Christoph Lichtenberg, Stanislaw Jerzi Lec, Josep Joubert, Chamfort, Cioran, Nietzsche, Zarko Petan, Thoreau, etcètera, etcètera, etcètera. I sempre, sempre, sempre tinc a la reserva els amics llatinoamericans, amb Gabriel García Márquez liderant-los. Jorge Luis Borges, Julio Cortázar, Roberto Bolaño, Octavio Paz, Isabel Allende, Eduardo Galeano, oh, oh, oh!

No només llegeixo els llibres màgics, sinó que com a creadors d’aquelles obres exquisides i dels seus personatges enlluernadors, carregats de vivències i experiències, sadolls de pensaments i de viatges insòlits, amarats d’alegria encomanadissa i de saviesa contagiosa, em permeto la llibertat de demanar consell als admirats i admirables autors que venen a visitar-me, d’estirar-los la llengua perquè em donin més detalls dels que han deixat anar als seus textos i a les seves reflexions, perquè em passin les seves receptes suculentes del seu món literari i artístic. Jo ho vaig anotant tot amb tots els detalls, totes les digressions, tots els malabarismes i totes les prestidigitacions que em generen: com el tresor que tantes paraules màgiques elaboren i conformen.

El meu cor no fa res més que fer salts d’alegria continus. La substància màgica genera aquests estats meravellosament enigmàtics. La meva vida dins la meva biblioteca és tan meva que no sembla meva. La màgia ho converteix tot en una meravella. I no parlo només de Lewis Carroll o d’Antoine de Saint Exupèry, sinó de les visites que em fan Joseph Roth i Nicolai Gògol, o de les que jo els hi faig a ells. De Joseph Roth i Nicolai Gògol, ànimes mortes vivents, saltoa Julian Ayesta i a J.D.Salinger, i d’aquests a Boris Vian i a Jules Renard, sense transicions ni interrupcions prèvies. Sense complicar-me la vida amb una mil·lèsima d’acrimònia ni d’aspror. Sense gens ni mica de mísera aflicció.

Tanmateix sé, per vasta experiència, que és dins la màgia on els homes, les dones, els moixos i les aus viuen millor. Sense màgia no es pot concebre la gestació d’un ésser viu, ni tan sols d’un ésser potencial, com ho és un imponderable i magistral ou de gallina, tan irreflexiva i estúpida com sembla ser aquesta bestiola amb plomes. Hi ha res més màgic que del cul d’una gallina surti un miracle viu com aquest, un ou, tan sublim i perfecte? La màgia ho arrodoneix tot, ho perfecciona tot: tot ho resol i fa que tot ens sembli miraculós i sobrenatural. Això és, almenys, el que a mi em passa quan m’estic hores i dies assegut a la butaca preferida de la meva Biblioteca Màgica. Escarxofat. Escarxofat i envoltat de ficció i de fantasia, curull de calma exterior i de plenitud interior.