La mirada de l'art

Charles Baudelaire

I. La mirada de l'art. Aquesta tardor acaba de sortir publicat l'assaig de Mercè Ibarz, ‘No pensis, mira. Davant l'obra d’art'. És un text breu que ens parla del deler de les obres d'art i de la necessitat de netejar la mirada dels condicionants culturals que ens fan relacionar amb les obres. A través de la seva experiència personal amb Matisse, Ibarz trena una reflexió en què, al costat d'artistes contemporanis, hi apareixen les reflexions teòriques de Duchamp, Wittgenstein o Simone Weil. L'assagista i professora d'art ens convida a gaudir de l'art en primera persona, a sentir en les fibres interiors l'agulló de les obres, i eixamplar el nostre horitzó imaginatiu i perceptiu amb la realitat que només ens pot aportar el bon art. Un llibre que trenca motlles i que cal tenir molt present.

II. La revolució de la imatge. Un dels assaigs d'estètica més influents del segle XX és ‘L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica’ de Walter Benjamin, traduït al català per Jaume Creus i publicar per Ela geminada. L'assaig parteix del diagnòstic de la crisi que comença a afectar una Europa amenaçada per l'ascens dels feixismes, que aprofiten la fotografia i el cinema per estetitzar la política, i proposa una lectura revolucionària dels nous mitjans de reproducció de la imatge que implica una politització de l'art de caràcter emancipador. Un dels aspectes més difosos del text és l'anàlisi de la pèrdua de l'aura de l'obra d'art, del seu hic et nuc, de la tradició i del seu valor cultual a causa de la incidència dels mitjans de reproducció tècnica com eren la fotografia i el cinema, que van fer canviar irremeiablement la percepció clàssica de l'art. Un text fonamental que cal rellegir i reivindicar, sobretot en una societat que no ha fet sinó ampliar el camp de reproducció i difusió de les imatges.

III. La promesa de felicitat. Aquest passat 11 de setembre es va complir el 121è aniversari del naixement de Theodor W. Adorno, un dels filòsofs i intel·lectuals més importants del segle XX. Crític furibund de la industrial cultural i els productes ideològics de la cultura de masses, Adorno va treballar al llarg de la seva vida en una Teoria estètica que deixà inacabada i que es va publicar pòstumament l'any 1970. Aquest llibre es pot considerar una de les grans síntesis del pensament estètic de les avantguardes i sobresurt per les exigències formals i de contingut de veritat que reclama a l'art. Amb tot, un dels aspectes més enlluernadors és definir l'art com una «promesa de felicitat», és a dir, com la possibilitat d'introduir la redempció en el món de l'administració total. L'art representa una «utopia negativa» que ens mostra una llum més enllà de la foscor, però que no ens diu com ha de ser aquest nou món. Un espai de joc i enigma. Una mirada transformadora.

IV. La realitat fugissera. L'obra de Charles Baudelaire s'ha convertit amb els anys en una fita irrenunciable de la nostra modernitat. Precisament, un dels seus texts més significatius és ‘El pintor de la vida moderna’, traduït al català per David Cusco i publicat per l'Editorial Flâneur. El text analitza la vida quotidiana del París del segle XIX destacant els aspectes renovadors d'una cultura que es trobava en crisi. La moda, el maquillatge o la bellesa de l'efímer són temes recurrents en aquesta intensa obra que situa la figura del flâneur en el centre de la vida de la metròpoli. «Ser fora de casa i sentir-se a casa a tot arreu» és la divisa d'aquest passejant de la vida moderna que recapta imatges i instantànies d'aquesta vida massificada i trasmudada pel valor de les mercaderies. Un text a llegir i rellegir per entendre la gènesi del nostre món actual.

V. L'escriptura reflexiva. Un dels texts que tenc pendents de llegir és el llibre de relats d'Ingeborg Bachmann ‘El trentè any’, traduït per Clara Formosa i publicat per Edicions del Cràter. El llibre és la primera incursió al regne de la prosa de la poeta austríaca, una sèrie de relats que no va voler classificar dins de cap gènere. Un conjunt d'imatges subtils de personatges obsessionats per la recerca de la veritat, per l'obligació d'estimar o per la necessitat de canviar la vida. Situacions que mostren la impossibilitat de comunicar-se veritablement amb l'altre o vivències passades pel sedàs del dol i la pèrdua que ens revelen una visió perspicaç de la naturalesa humana i la seva condició dins el món. Pensaments escrits en forma de relat que projecten com un calidoscopi la realitat sentida i pressentida.

VI. Les dificultats de l'home senzill. L'editorial L'Avenç acaba de publicar una reedició de ‘Job. Història d'un home senzill’ de Joseph Roth, traduït al català per Judith Vilar. Lirisme, vigor i precisió caracteritzen aquesta novel·la, que va significar la consagració literària de Roth, un dels més grans escriptors centreeuropeus del segle XX. El text narra la història de Mendel Singer, un jueu pietós i senzill, que ensenya les escriptures en una petita ciutat russa a principis del segle XX. Mendel té tres fills, el més petit dels quals és invàlid. Els dos fills grans són cridats a files, però un d'ells deserta i se'n va a Amèrica. Esperonat pel fill, la família es trasllada als EUA, on Mendel haurà de començar una nova vida i, mentre creix el seu patiment personal, la seva fe en Déu, com la del patriarca bíblic Job, és severament posada a prova. Un clàssic de la literatura que ara, novament, el podem gaudir en català. No us ho perdeu.