Ecotaxa amunt i avall

En realitat això són exercicis d’entesos. A les grans maquinàries anomenades PSOE/PP els hi passa ben poca factura la incoherència. Tot sabem que el PSOE era contrari a l’amnistia, tothom sap que era una mesura no contemplada al seu programa, qui ha volgut ha pogut veure vídeos den Pedro Sánchez dient que de cap manera... Ara, per conveniència aritmètica, s’ha convertit en un gran convers.

I què podem dir del PP i l’ecotaxa? Inicialment, en els temps d’Antich i Matas, els populars eren totalment contraris a aquest impost, ens deien que això era un míssil al turisme i que ens duria la ruïna i totes les plagues que es puguin imaginar, les d’Egipte i més enllà. Després, quan l’ecotaxa fou recuperada pel Govern Armengol els populars s’hi oposaren amb la boca petita. Posteriorment, els hi anava bé el tribut però no els hi anava bé l’increment que també va acordar el pacte, tampoc els hi anava bé que servís per qualsevol cosa i no tengués el caràcter finalista pel qual fou concebut. De cop i volta, ens trobam que els de Prohens han tornat uns entusiastes de l’impost; no és que no el vulguin eliminar és que el volen augmentar i l’han convertit en un gran mecanisme regulador del flux de visitants, ja que ens expliquen que servirà per controlar la saturació, una saturació que fa tres dies també negaven. Més contorsionisme és difícil de veure.

Deixant de banda que no hi ha cap estudi que determini la influència de l’impost en l’arribada de turistes i que, sobretot, quantifiqui a partir de quina pujada això es produeix i en quina mesura. Deixant de banda que és mal de creure que el PP defensi de veres decréixer en temporada alta, que és el missatge subliminal coherent. Deixant de banda, temes més de fons, el que resulta curiós és que un partit pugui ser tan frívolament incoherent sense patir erosió destacable.

És evident que sempre hi ha una certa contradicció i que les coses evolucionen i s’ha de ser un poc flexible. Això val per les persones normals i corrents i val per les organitzacions, polítiques o no polítiques. Ara bé, una cosa és tenir capacitat d’adaptació i una altra en un breu període de temps passar d’una posició a la contrària.

El 'quid' de la qüestió és que la immensa majoria de la gent no vota després de llegir i confrontar el programa de tots els partits que s’hi presenten, ni voten després de fer un seguiment de les posicions defensades o de l’acció de govern desenvolupada. No, es vota, sobretot, per raons emocionals i per la creació d’un estat d’ànim. I per això si ara l’estat d’ànim és que s’ha de fer alguna cosa amb la saturació pujam a l’ona. Així, el projecte de país o la coherència són entelèquies, són ordres de magnitud tan diferents...