Si un italià que respecta l'immigració arribada per fer feina, i a tongades controlades i integrables i, tot i això, no vol que els italians patesquin cap substitució demogràfica programada ni passin a esser una minoria estrangera en vies d'extinció dins Itàlia, és «un feixista»?
Si un portuguès vol que el portuguès sigui l'única llengua oficial de Portugal, és «un feixista»?
Si un francès és partidari de reduir imposts a França, és «un feixista»?
Si un espanyol vol seguretat i exèrcit propi per a Espanya, és «un feixista»?
Si un alemany vol modernitzar l'indústria alemanya, és «un feixista»?
Si un txec vol defensar la cultura i les tradicions ancestrals de Txèquia, és «un feixista»?
Si un lituà vol que hi hagi igualtat d'oportunitats per a tothom, és «un feixista»?
Si un anglès reclama serveis públics de qualitat a Anglaterra, és «un feixista»?
Si un eslovac reclama que hi hagi a Eslovàquia una Llei antiokupació que protegesqui dels okupes la propietat privada que els eslovacs s’han guanyada amb llur esforç i el de llurs pares i padrins, és «un feixista»?
Si un polonès vol que a Polònia menin els jocs feixucs als delinqüents i vol que la policia i les lleis els duguin a retxa, és «un feixista»?
Si un maltès vol que hi hagi un turisme de qualitat, limitat, controlat i sostenible a Malta, és «un feixista»?
Si un grec vol que hi hagi els mateixos drets i les mateixes obligacions per als homes i per a les dones a Grècia, i no vol excepcions a aquest principi per cap excusa religiosa ni cultural islàmica ni de cap altra procedència, és «un feixista»?
Si un irlandès vol que a Irlanda hi hagi els mateixos drets i les mateixes obligacions per a tothom, sigui quina sigui la seva orientació sexual, i no vol tampoc excepcions a aquest principi per cap excusa religiosa ni cultural islàmica ni de cap altra procedència és «un feixista»?
Si un austriac vol que a Àustria l'Estat recolzi l'agricultura austríaca i els seus treballadors, és «un feixista»?
Si un suís és partidari que, a Suïssa, hi lluitin contra el canvi climàtic, és «un feixista»?
Si un hongarès vol que, a Hongria, hi preservin la natura i hi lluitin contra el maltracte als animals, és «un feixista»?
Si un holandès vol que, en els municipis d'Holanda, no hi hagi aportacions municipals als grups polítics, i que cada grup se pagui els «sopars de treball», les vegues, les mariscades i les festes de la seva butxaca, és «un feixista»?
Idò resulta que, si sou català i defensau aquest ideari per a Catalunya, vos topareu que, tota l'actual fauna que hi viu de la política, i tot el «periodisme» subvencionat, comparteixen un consens en dir-vos que sou «un feixista», com etziben a Na Sílvia Orriols i l'Aliança Catalana, que ella mena. Si la troben «feixista» i «d'extrema dreta», que li diguin feixista i d'extrema dreta, naturalment. Però, als qui pensen així, m'agradaria demanar-los dues coses:
Una, me poden concretar i dir-me dins quin punt (o dins quins punts) d'aquest ideari del partit que Na Sílvia Orriols lidera hi ha «feixisme»?
I dues, si aquest ideari és «feixisme», me voleu dir amb quina paraula anomenaríeu els idearis dels feixistes de bon de veres, com en Franco, en Mussolini, en Hitler, en Pinochet o en Videla?
Per rigor de llenguatge i, sobretot, per respecte a les víctimes del feixisme, anem molt alerta a fer servir tant a la lleugera el desqualificatiu de «feixista». Anem molt alerta a banalitzar el feixisme de bon de veres, que és l'únic que, al meu parer, se mereix aquest nom.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Aliança Catalana articula un doble discurs. El que es dirigeix al votant independentista desencisat amb els resultats del procés -la mateixa alcaldessa de Ripoll havia estat militant activa en les manifestacions dels anys àlgids- i el que persegueix captar l'atenció del ciutadà molest amb l'impacte del flux migratori. Un doble relat, islamòfob i nacionalista essencialista, que contrasta amb el que desplegava Josep Anglada quan aspirava a fer-se un lloc en la política catalana, sense vincles aparents amb el sobiranisme. L'ideari de la formació d'Orriols està plagat d'enunciats falsos i també de mitges veritats. A continuació, deu exemples de missatges que pateixen desajustos amb la realitat: 1. "L'Islam és una ideologia politicoreligiosa" La líder d'Aliança Catalana va pronunciar la frase el 9 d'abril al programa Cafè d'idees de RTVE, presentat per Gemma Nierga. En una de les comptades aparicions en mitjans convencionals, Orriols va afirmar que es considera "islamòfoba" i hi va afegir la seva particular descripció de l'Islam, pensada per justificar el discurs discriminatori envers els immigrants i, particularment, els musulmans. L'Islam és una de les tres principals religions monoteïstes -com el cristianisme i el judaisme-, i no una "ideologia politicoreligiosa". Per desmuntar definicions interessades val la pena recórrer a Dolors Bramon, historiadora, arabista i islamòloga. "Pensem que l'islam és una creença monolítica i no és veritat: hi ha tants islams com musulmans. Ens és fàcil reconèixer que Occident és molt variat; l'Islam, igual", recordava en una entrevista de 2017 a El Punt-Avui, on també subratllava que fa temps que països del Golf Pèrsic propaguen traduccions de l'Alcorà que no s'ajusten al text en àrab i en distorsionen l'essència. Per entendre aquesta realitat -com que la llengua en què està escrit originalment l'Alcorà no el parla ningú i això en facilita la manipulació-, un llibre de referència és Professora d'Islam (Fragmenta Editorial), una conversa entre Bramon i l'editor Ignasi Moreta. 2. "No se'n diu immigració, se'n diu invasió. I no és natural, és orquestrada" Orriols va fer un tuit amb aquestes dues frases -acompanyades del hashtag #SalvemCatalunya- el 16 de maig de 2023, pocs dies abans de les eleccions que li van permetre accedir a l'alcaldia de la capital del Ripollès. Era un enunciat clarament racista i també electoralista, fet en una vila que aglutina menys immigració que ciutats veïnes -15,6% a Ripoll per 29,4% a Vic, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)- però que en els darrers anys ha viscut el trauma del lligam amb els atemptats del 17-A. En qualsevol cas, la "invasió" que verbalitzava Orriols no s'explica per una maniobra "orquestrada" per determinats col·lectius nacionals sinó per fluxos migratoris més vinculats a realitats socioeconòmiques que no pas ideològiques. En la dècada compresa entre 2001 i 2011, a Catalunya hi van arribar 1,1 milions d'estrangers, un degoteig incessant de nous ciutadans que es va esmorteir en la dècada posterior i ha revifat en els darrers anys. Aquest impuls ha permès Catalunya arribar a la xifra de 8 milions d'habitants -es va produir el novembre passat, com havia documentat Roger Tugas Vilardell a Nació- i ha transformat, sortosament, la piràmide d'edat. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), un 83% de la població migrant té entre 20 i 65 anys -només un 6,6% és més gran-, fet que ajuda a mitigar el procés d'envelliment de la societat. I, per descomptat, a fer sostenible el sistema de pensions. 3. "La majoria dels usuaris de serveis socials són immigrants" En la citada entrevista a RTVE, Orriols també va presentar la població estrangera com a saquejadora dels recursos públics, un missatge que ha repetit en els darrers anys a Ripoll per obtenir-ne rèdits polítics. Però aquesta és una afirmació falsa. Com van contextualitzar els companys de Verificat, les persones amb nacionalitat estrangera a Catalunya suposen el 21,3% dels beneficiaris de la renda garantida de ciutadania, segons les dades recollides per l'organització del Departament de Drets Socials (de 2021, les últimes publicades). En aquell any, la població estrangera suposava el 15,8% del cens català. La renda garantida s'entrega per criteris econòmics i entre el col·lectiu migrant hi ha necessitats materials manifestes, vinculades als motius que porten a l'emigració dels països d'origen i a les dificultats per arrelar-se o a la manca de xarxes de suport. Segons l'Idescat, un 53% d'immigrants estaven en risc de pobresa o exclusió social en l'exercici que correspon a l'estadística. 4. "La majoria dels immigrants no venen a treballar" A banda d'abonar teories supremacistes que difonen la idea de "la gran substitució", la líder d'Aliança Catalana ha enaltit el discurs contra la immigració, per fer-la culpable dels mals dels ciutadans autòctons, en àmbits com els de les prestacions socials i el mercat laboral. Com també detallaven els companys de Verificat, l'afirmació d'Orriols rebrega la realitat. L'ocupació de les persones que resideixen a Catalunya amb nacionalitat espanyola és del 54,8% mentre que la dels estrangers, del 64,6%. Segons l'INE, fins i tot en el cas dels extracomunitaris, el percentatge és més elevat que els que tenen la nacionalitat espanyola (63%). Hi ha més dades que expliquen fins a quin punt els immigrants assumeixen llocs de treball que ciutadans autòctons no veuen atractius. Segons les dades de finals de 2023 del baròmetre de població estrangera i treball de l'Observatori del Treball i Model Productiu -Generalitat de Catalunya-, entre els sectors d'activitat amb major presència d'afiliacions estrangeres són l'agrari (73,2% del total), la llar (50,4%) i l'hostaleria (35,9%). 5. "És català tota persona que descendeix de catalans" La frase es podia llegir en un fanzín de circulació limitada que editava el col·lectiu Els Intransigents de Catalunya, de la qual Orriols en va formar part. Un grup local que difonia un ideari nacionalista essencialista que casava amb la militància política de l'alcaldessa, primer al Front Nacional de Catalunya i després a Aliança Catalana. Segons els integrants d'Els Intransigents, ser català no és una decisió individual i voluntària sinó que és un "fet objectiu" que ve donat per "vincles naturals de sang, raça, llengua, territori i costums que hom té amb Catalunya". El col·lectiu difonia els missatges en aquesta pàgina web, i el fanzín es podia comprar en quioscos o llibreries de Ripoll per només tres euros o rebre'l per correu. A banda que l'argumentari xoca amb la idea d'un sol poble -i, fins i tot, amb el lema pujolista que és català qui viu i treballa a Catalunya-, la descripció d'Orriols aparta de la condició de català tots aquells catalans que han nascut al país però no tenen els cognoms d'origen català -una majoria- i també els qui, arribats de fora, han après la llengua i se senten plenament vinculats al país. Per la líder ultra, en quedarien exclosos des de Lamine Yamal fins a Najat El Hachmi. Dos exemples entre molts de possible. Qui podria dubtar de la seva condició de catalans? 6. "A Catalunya ja no hi neixen catalans" L'alcaldessa de Ripoll va piular aquest afirmació l'1 de gener de 2023, després de comprovar que els primers catalans nascuts aquell any tenien pares amb cognoms estrangers. Un exemple més del discurs ultranacionalista i etnicista reproduït en públic. Segons les dades de l'INE, a Catalunya la mitjana de fills per cada dona és de tan sols 1,17. Però la taxa de natalitat baixa no implica que la catalanitat del nadó es pugui determinar en funció de l'origen dels seus progenitors. 7. "Treballarem per garantir la restitució de l’Estat Català i l’exercici del control fronterer" L'afirmació figura entre els enunciats destacats en una nota de premsa a la pàgina web d'Aliança Catalana, escadussera en propostes programàtiques. Per bé que l'objectiu de projectar l'estat propi sigui del tot legítim -altra cosa és la discussió de com assolir-lo després de l'experiència de 2017-, el que és segur és que la política fronterera no correspon a la Generalitat en l'estatus administratiu actual. Aquesta és una competència estatal, no autonòmica. A banda que a Europa impera una política de lliure circulació dels ciutadans comunitaris, més enllà de la seva ètnia. A Catalunya això és evident pel que fa al flux circulatori amb la frontera francesa. 8. "Hi ha un empobriment causat tant per la pressió fiscal del processisme com per tots els recursos que Espanya ens roba" L'enunciat, que es pot llegir en una les poques notes programàtiques que Aliança Catalana té penjada a la seva pàgina web, és un exemple de la mescla d'una falsedat amb una mitja veritat. No hi ha dades que estableixin un vincle directe entre l'arquitectura fiscal vigent a Catalunya i l'empobriment de la seva població. Al marge de la màxima que els impostos serveixen per sufragar els serveis públics -de la sanitat a l'educació-, només un de cada deu euros que es paguen a Catalunya són per impostos dels quals la Generalitat en té la plena competència, ja sigui per impostos propis dissenyats per l'administració catalana (742 milions) o cedits totalment (4.157 milions) dels 47.825 que milions que es recapten. Així queda detallat en el document de proposta de finançament presentat aquest març pel Govern. L'executiu català ha situat el dèficit fiscal, això sí, a l'entorn dels 22.000 milions d'euros, segons el càlcul presentat el novembre passat. La Generalitat té un marge més limitat en impostos cedits parcialment, com l'IRPF. A l'Estat, el tipus mitjà és del 19,2% mentre que a Catalunya la variació és mínima (20,9%), que s'explica pel nivell dels sous, associat al cost de la vida. Tot i que Foment del Treball ha presentat l'escenari català com un "infern fiscal", en el cas de Madrid, el tipus mitjà de l'IRPF és del 22%, superior al de Catalunya. Però la Comunitat de Madrid no és presentada en els mateixos termes. 9. "No em presentaré a les eleccions al Parlament" Orriols va apuntar, en una entrevista publicada per El 9 Nou el 7 de juliol de 2023 -poc després de convertir-se en alcaldessa- que no faria el salt a la política catalana. "Mentre sigui batllessa no em presentaré a altres eleccions. No cometré l'errors dels alcaldes anteriors [de Ripoll]. I menys sabent ara la feina que comporta el càrrec, que ho fa totalment incompatible amb anar cada matí a Barcelona", va expressar en la conversa amb el rotatiu d'Osona i el Ripollès. La líder d'Aliança Catalana ha canviat d'opinió i encapçalarà la llista per Girona, després d'un procés de deliberació del partit, que feia temps que preparava el terreny per presentar-se als comicis catalans. Com ha detallat Nació en informacions precedents, en els darrers mesos la cúpula de la formació havia organitzat trobades amb independentistes descontents amb altres sigles sobiranistes per sondejar el terreny electoral, àpats en els quals Orriols no es prodigava. 10. "No es pot culpar Israel de l'estat de pobresa i decadència de Gaza" La reflexió correspon a una intervenció d'Orriols en un ple de l'Ajuntament de Ripoll del mes de novembre, en el marc de la discussió d'una moció del grup de la CUP pel conflicte entre Israel i Hamàs, desencadenant de la guerra a Gaza. Més enllà dels posicionaments polítics de cada formació, l'alcaldessa eximeix el govern israelià de la situació a la franja, on s'han comptabilitzat més de 33.000 morts en el darrer mig any, milers dels quals infants. L'actuació bèl·lica liderada pel govern de Benjamin Netanyahu ja ha rebut contestació de l'ONU, que ha acusat l'ús de la fam com a arma de guerra, a banda de demanar un alto el foc, amb resolució inclosa del Consell de Seguretat. Les dades no han fet desviar Orriols dels seus postulats maximalistes a les xarxes, on ha expressat el lligam per "sempre" de Catalunya amb Israel, sense matisos.
Entrevista a Jordi Borràs: —Com definiríeu Sílvia Orriols? —Jo crec que la definició que més li escau és que és l’extrema dreta del segle XXI. Jo entenc l’extrema dreta com una gran família ideològica. I en el cas d’Orriols crec que és clarament un exemple de dreta radical populista, al costat de la dreta radical conservadora. Per les declaracions que ha fet, no és contrària a la igualtat entre la comunitat LGTBI ni entre l’home i la dona. Utilitza uns conceptes ideològics que ja fa molts anys que es van introduint en la dreta radical populista, basats en el feminonacionalisme i l’homonacionalisme. —Què vol dir això? —Contraposar la versió més radicalitzada d’una religió molt concreta que és la musulmana. No la catòlica, no. Sempre és la mateixa, la musulmana. Usar la versió més integrista d’aquesta religió per dir: “Oh, és que aquesta gent va en contra dels drets de les dones. Oh, és que aquesta gent va en contra dels drets homosexuals.” I, per tant, es posa el vestit d’alliberadora i de feminista, però això és fals. Això ja fa molts i molts anys que ho ha fet l’extrema dreta arreu d’Europa. I, de fet, l’extrema dreta més avançada políticament fa servir el feminonacionalisme i l’homonacionalisme. —Errors comesos amb Sílvia Orriols? —Errors amb ella, i amb Front Nacional de Catalunya també: haver regalat la reivindicació nacional lingüística i cultural a la dreta radical populista. Com a independentistes no pot ser que hàgim abandonat la lluita per la independència i la plena normalització del català. Si regales un fet tan legítim com aquest, poses la catifa a l’extrema dreta. —Comenteu la frase: “Sílvia Orriols, feixista.” —Jo tampoc no la qualificaria de feixista. Que sapiguem, no ha fet ús de la violència. I jo, en això, sóc de l’escola del Carles Viñas: “El feixisme és un moviment polític que neix el 1919 i que acaba el 1945, quan Mussolini acaba mort a Milà.” Hi ha més teories com la d’Umberto Eco, del feixisme etern, que és l’article de l’Ignasi Aragay de l’altre dia. Jo crec que cal delimitar bé i cal afinar bé la nomenclatura de les coses. Per això vaig fer un llibre que es diu Tots els colors del negre, perquè l’extrema dreta no és una, són molts colors. L’extrema dreta ja fa molts anys que va abandonar la retòrica militarista dels anys d’entreguerres del segle XX i va apostar per utilitzar la democràcia per assolir el poder. I, un cop assolit el poder, rebentar la democràcia des de dins. I en tenim exemples claríssims a Polònia, amb el PiS, el partit Llei i Justícia; o a Hongria, amb el Fidesz, de Viktor Orbán. I veiem com aquests dos estats són exemples del que s’anomena democràcies il·liberals, quan els drets col·lectius i individuals cada cop estan més limitats. I és un estadi intermedi, que no és una dictadura, lògicament, però no és una democràcia plena, lògicament. És a dir, som en un altre panorama i per això cal afinar molt bé la nomenclatura de les coses. —Per què creieu que a Catalunya Vox té molts més vots i regidors que l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols? —Perquè històricament si l’extrema dreta s’ha alineat amb algú, a Catalunya, ha estat amb l’espanyolisme. I perquè històricament l’independentisme és i ha estat antifeixista. Això és una realitat. Un dels fets que han impedit l’aparició d’una extrema dreta nacional pròpia, com a nació sense estat que som, ha estat que el cavall de batalla de l’extrema dreta espanyola sempre hagi estat el catalanisme. En totes les versions. Tant al País Valencià com a les Illes. I, per cert, trobem molts vasos comunicants entre gent que havia militat a l’espanyolisme d’extrema dreta i ara milita a l’extrema dreta independentista. —Per exemple? —Per exemple, Xavier Andreu, que va registrar el nom, usurpant les sigles del Front Nacional de Catalunya. Ara ja no hi milita. Aquest és un històric ex-militant de Cedade (Circulo Español de Amigos de Europa) . O l’actual líder de Som Catalans, que també s’havia presentat a Ripoll, Enric Ravello, que també va militar a Cedade i va estar a Plataforma per Catalunya i abans a l’MSR (Movimiento Social Republicano). Un dels arguments més absurds, sense cap mena de fonament, que llegeixo aquests dies diu que pel simple fet de declarar-te independentista no puguis ser d’extrema dreta. Això és una imbecil·litat com una casa de pagès. Si agafem declaracions de la Sílvia Orriols i les traduïm, t’asseguro que molts dels que defensen aquesta idea serien incapaços de dir si aquella declaració xenòfoba, nítidament xenòfoba, l’ha dita una catalana, una francesa d’extrema dreta o un hongarès. —Per exemple? —”No se’n diu immigració, se’n diu invasió i no és natural, és orquestrada.” Dit per ella. Això avala la teoria de la gran substitució de Camus. I aquesta és una de les bases en què bona part de l’extrema dreta actual es fonamenta. O titllar, per exemple, Salvini de “ciutadà preocupat pel descontrol immigratori”, que Orriols no considera en cap cas d’extrema dreta. O que l’endemà que Meloni guanyés l’elecció i que el tripartit d’extrema dreta italià pactés, la senyora Orriols va dir: “Els italians salvaran Itàlia i els catalans salvaran Catalunya. Només és qüestió de temps.” Meloni, recordem-ho, no tenia cap mena de problema a dir que Benito Mussolini era un dels polítics més valuosos d’Itàlia. —Comenteu la frase: “A Ripoll hi ha malestar.” —Això és una certesa. I aquest malestar hi ha algú que l’ha sabut mercadejar com ningú. Els sis regidors d’Aliança Catalana ens indiquen que hi ha alguna cosa que no funciona a Ripoll i que aquesta cosa s’ha d’afrontar. Al cap i a la fi, la política són sentiments i són percepcions. Però mirem dades: a Ripoll hi ha un 13% d’immigració, i la mitjana catalana és del 17%. Mirem els fets penals coneguts, i detencions a l’àrea policíaca bàsica de Ripoll, dades en brut. Del 2011 al 2021 el nombre de fets penals coneguts pràcticament és inalterable. El 2022 sí que ha pujat. Però a Ripoll no hi ha punyalades a cada cantonada. No és cert. Que hi ha problemes delinqüencials o d’ordre públic? —Què us ha sorprès d’Orriols? —Que si agafem el programa amb què va omplir les bústies dels ripollesos, hi ha una cosa que a mi em crida molt l’atenció, que és que en cap moment no fa referència a la independència. I ni a la llengua catalana que tant diu defensar, ni a Catalunya. És que no surt ni el nom del país. I tu llegeixes això, i si ets votant de Vox, ets votant del Partit Socialista i et pots sentir interpel·lat, o de Junts. I utilitza un lema, que és “primer els ripollesos”, que és molt intel·ligent. És la versió ripollesa de l’angladisme de tota la vida. Primer els de casa.
Sílvia Orriols és una feixista de manual. El 1995 Umberto Eco va publicar l’assaig breu 'Contra el feixisme', en què fixava 14 característiques per definir-lo: 1. Culte a la tradició, als costums propis enfront del que ve de fora. Orriols: "Diuen que el jovent català és de dretes. Veient el que les esquerres intenten fer amb les pubilles, els gegants, les mones i cadascuna de les nostres tradicions, només podem dir... gràcies a Déu". 2. Rebuig a la modernitat il·lustrada: el feixisme és superficialment modern (en les formes, en la tecnologia) i alhora irracional i temperamental. Orriols: "El nostre himne nacional diu clarament «endarrere aquesta gent» i no pas «volem acollir»". "Soc catalana i islamòfoba". 3. Culte a l’acció per l’acció. Sospita dels intel·lectuals i els polítics. Orriols: "D’aquí ben poc sabrem si Ripoll es resigna a morir o s’aixeca dempeus reivindicant la vida". "Sempre he percebut els polítics com una colla de farsants que aspiraven a ser funcionaris sense passar per un procés d’oposicions. No hi ha ideals ni principis, hi ha càrrecs, sous, dietes, quotes de poder..." 4. És una traïció entendre el desacord i la confrontació d’idees com una forma de progrés, tal com treballen la comunitat científica o cultural. Orriols: "Cal superar les etiquetes de dreta i esquerra". 5. El feixisme explota la por a la diferència i la diversitat. Orriols: "Importar immigrants de cultures i valors antioccidentals i implantar l’educació sexual a pàrvuls. Què podria sortir malament? Doncs tot". "Catalunya ja sembla els Estats Units. Despersonalització absoluta i tirotejos a cada cantonada. Que maca la multiculturalitat, tu..." "No se’n diu immigració, se’n diu invasió. I no és natural, és orquestrada". 6. El feixisme s’alimenta de frustracions individuals o socials. Apel·la a les classes mitjanes castigades per alguna crisi econòmica o alguna humiliació política. Orriols: "Aturarem la immigració, la degradació i tornarem la prosperitat als catalans. Evitar l’extinció del nostre poble és a les teves mans!" "Tenen més drets i serveis garantits els ocupes, els lladres, els violadors o els assassins, que els avis que han cotitzat i pagat hipoteques, taxes i impostos tota la vida". 7. Als ciutadans que els manca una identitat social, el feixisme els dona un nacionalisme amb enemics externs i interns. "Doncs sí, soc nacionalista. Cap problema?" "El supremacisme castellà té i tindrà via lliure mentre hi hagi un estol de covards fent la viu-viu al Parlament". 8. Els seguidors han de sentir-se humiliats per la força dels enemics i alhora convençuts que els podran derrotar. Orriols: "Amb polítiques socials injustes i esbojarrades ens han omplert Ripoll de vels islàmics. Si el comte Guifré aixequés el cap". "Hem lluitat i hem guanyat". 9. Per al feixisme, "no hi ha lluita per la vida, sinó més aviat vida per la lluita", diu Eco. Orriols: "Plegats, reconquerirem Catalunya!" 10. El feixisme és elitisme popular o elitisme de masses. Cada ciutadà pertany al millor poble del món, amb orgull, i forma part d’un partit que n’és l’avantguarda. Orriols: "Siguem el bressol i l’esperança de Catalunya". 11. L’heroisme és important. Si cal, portat a l’extrem de donar la vida per les pròpies idees, per la nació. Orriols: "Ara ens dividim entre els qui es resignen a desaparèixer i a morir i els qui malden per sobreviure". 12. Com que la guerra i la mort són jocs una mica bèsties, la retòrica feixista sovint s’instal·la en la guerra de sexes. El feixisme més clàssic és masclista. Orriols no ho és. Però el seu feminisme és islamòfob: "He vist com un dels pobles amb més vels islàmics per metre quadrat era proclamat «vila feminista»". 13. El poble és una unitat compacta, no un conjunt de ciutadans amb drets individuals. Orriols: "Tothom es creu amb el dret de fotre els catalans". 14. El feixisme parla una llengua simple. Orriols: "Contra Espanya i contra l’islam polític sempre m’hi trobareu".
Tothom no, però tu sí. Fes-t'ho mirar i no venguis a embrutar amb aquesta propaganda feixista.
No se si es feixisme però es extrema dreta que va contra els drets humans i pareix mentida que un patriota com tu vulgui intentar rentar-li la cara.