Després de veure dies i dies com l’aigua de pluja ha anegat pobles i sementers, que se n’ha duit cotxes, contenidors, cadires i taules de les terrasses i com ha destruït carreteres i tot el que li sortia al pas, hem començat a passar pena per si diluviava per aquí, per si feia calabruix i per si arribaven les destrosses devers casa nostra. Hem posat atenció al temps de les ràdios, els diaris, les televisions i els mòbils i de les alertes grogues o taronges i ens hem preparat pel pitjor. Aquest dissabte passat havia de ploure molt. Alguna companyia asseguradora de cotxes avisava els seus assegurats del perill de sortir aquest dia i que no ho fessin si no era molt necessari. Jo pensava que aquesta companyia no devia voler haver de reparar els cops del cotxe per mor de la pedregada, ja que anunciava tempestes i calabruixades. Arriba la pluja el dissabte i plou amb tota la calma del món, sense aiguades ni pedregades i va ser llavors quan vaig recordar la cançó de Raimon, però al revés, és a dir: la cançó ‘Al meu país la pluja’ es podria dir que sí sap ploure.
Recordau que la cançó diu:
Al meu país la pluja no sap ploure,
o plou poc o plou massa.
Si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
En canvi a mi em va fer pensar que al meu país la pluja sí sap ploure. Això significa que existeixen possibilitats que les coses vagin bé, encara que la realitat dóna la raó al significat simbòlic de la cançó i comprovam que al nostre petit país la pluja tampoc no sap ploure.
Ja sabia bé el president Sánchez qui col·locava a la generalitat de Catalunya, ja que el govern d'Illa, del PSOE 155, ha repartit càrrecs de la Generalitat a gent espanyola, que no vol ni entendre el català. Això és el que fa el PSC, porta gent de fora de Catalunya per governar-la, ocupant càrrecs de la Generalitat amb persones que no han viscut mai aquí, que no parlen i ni tan sols entenen la llengua catalana i que obliguen a castellanitzar la comunicació interna. I quan han arribat deuen haver estat rebuts amb un «Benvinguts al virregnat».
El pobre… o ric president Illa ha manifestat que anirà a Espanya a demanar perdó pel comportament dels catalans. I a dir-los que ara els espanyols tornen a manar a Catalunya. Per a Illa anar a Espanya significa fer una visita a cada autonomia espanyola. Una visita per demanar perdó pel comportament anti espanyol dels catalans. Es pot caure més baix? I si ell cau baix, cau tot Catalunya.
Aquest home, Illa, ha fet el mateix que varen fer els vencedors el 1939, ja que quan varen arribar els espanyols a la Generalitat, varen fer fora els símbols catalans.
Salvador Illa ha continuat adequant el seu despatx de president al Palau de la Generalitat al seu sentiment polític i nacional. Si fa unes setmanes, optava per a portar a escena la bandera espanyola i el retrat de Felip de Borbó, qui el va rebre en audiència a Madrid, ara ha estat el torn del bust del president Francesc Macià. El nou inquilí de la plaça de Sant Jaume ha decidit treure del seu espai de treball aquesta obra de l'escultor Mariano Andrés Vilella, donat per la Fundació Vila Casas al president Quim Torra l'any 2019.
Tot un detall que ha captat el periodista d'El Món Quico Sallés i que demostra l'espanyolització en la posada en escena d'una part del despatx en què el president rep les seves visites, com ha estat el cas de la dels presidents Pepe Montilla, Jordi Pujol i Artur Mas aquests dies passats. A preguntes d'El Món, l'oficina del president ha declarat que «el bust del president Francesc Macià es recol·locarà» sense especificar on és, ni quan es farà i el més important, on s'exhibirà. I què hem de fer? Molta paciència haurem de tenir i votar en català sempre.
