A l’Espanya una i dividida per les autonomies, els nins, les nines i la joventut es va incorporant a les aules, un dia uns i un dia altres, qualcú deu somiar que comencin tots junts, que seria una prova més de la unitat. Aquesta unitat que somien la dreta i part de l’esquerra quant a la repartició dels imposts que es fa des del Govern. No poden consentir de cap de les maneres que Catalunya tengui un repartiment singular. És aquest repartiment que pactaren ERC i el Govern, a canvi d’obtenir la principal cadira de la Generalitat, la de la presidència. Aquesta singularitat que es vol fer servir des del Govern manté alarmades i mobilitzades les forces polítiques dretanes, de tal manera que coreografien la Moncloa. Amb una casa de fons, col·loquen dues files de mandataris peperos i en el centre el cap Feijóo, com si fos el president del Govern, que això és el que somien. A més, com que són molt efectius i no volen haver de tenir malsons perquè s’hagi amnistiat el pròfug (paraula que els agrada pronunciar), han duit al Constitucional la Llei d’Amnistia, perquè ells diuen que és anticonstitucional. La monarquia va perpetuant la seva existència a través del rei que assisteix a tots els actes oficials que li corresponen amb gest seriós o amb una rialla simpaticona, segons convé, que la tècnica de tal conveniència la domina a la perfecció, la reina acudeix, aplaudeix i parla amb els medallistes paralímpics i la princesa, futura reina, és preparada per terra, mar i aire, per poder comandar els tres exèrcits, preparació en temps rècord, que deixa satisfets els espanyols monàrquics, i als no monàrquics, els monarquitza. Així que, el curs, de manera imparable comença i promet satisfer moltes expectatives. Que ho vegem! I que les expectatives satisfacin el fet de poder obtenir tots els drets que caben en una bona democràcia!
Tots sabem les dificultats que han tengut quasi sempre les autoritats espanyoles a l’hora de visitar el Principat de Catalunya, Aquesta és la principal anomalia que creu el president Sánchez que ha solucionat amb els seus pactes amb ERC. I així ha estat, ja que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha convidat i rebut el rei espanyol Felip VI, amb motiu de la visita al nou Port Olímpic de Barcelona per a inaugurar el Moll del Gregal. És la primera vegada que un president del govern de la Generalitat rep el monarca espanyol d’ençà del 2017. Així, Illa ha acabat amb set anys de relacions tenses entre la Generalitat i la monarquia espanyola. Illa ja havia fet una altra passa normalitzadora, pensaran els espanyols, ja que havia i ha recuperat la bandera espanyola a l’avantsala del seu despatx a la Generalitat. Amb Illa, hi han assistit el batle de Barcelona, Jaume Collboni; el conseller d’Esports de la Generalitat, Bernardo Álvarez; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret; el regidor d’Esports de l’ajuntament, David Escudé; el ministre d’Indústria i Turisme espanyol, Jordi Hereu i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto. Res, normalitat total per a Espanya i anormalitat completa per a Catalunya. El rei espanyol també ha assistit a l’acte institucional de benvinguda de la Copa d’Amèrica de vela, en el Museu Marítim de Barcelona.
Respecte a altres temes, especialment els econòmics, Assumpció Maresma Matas ha entrevistat Jordi Goula, periodista, economista i col·laborador habitual de VilaWeb, amb la secció La Píndola. Transcriuré dues preguntes i les corresponents respostes:
«-Què ha canviat del 2017 ençà en l’àmbit econòmic?
-Destacaria cinc coses importants que han passat i que no són habituals. La primera és que després de Primer d’Octubre tenim tot l’embolic que hi va haver en l’àmbit estatal, amb allò que ells en deien fuga d’empreses. També el boicot de productes catalans, la gent d’aquí que tenia por de perdre els diners i que els va treure dels bancs que eren a Catalunya per posar-los al mateix banc, però en una altra comunitat. En fi, un seguit de bestieses que van ser absolutament anormals i que no calia que passessin, però que marquen una història que és molt diferencial. Això no havia passat mai.
-Una cosa que afecta l’economia és la relació amb l’estat espanyol, què ha passat aquests darrers set anys respecte de les inversions en infrastructures?
-Això continua igual. Amb les inversions, l’estat continua fent el que vol. L’any 2023 van executar un 45%, o sigui menys de la meitat del que estava pressupostat. I això és molt bèstia. La mitjana que hem tingut aquests últims anys és del 60%, i a Madrid, del 130%. Però et deia que era molt bèstia el que va passar l’any passat perquè el primer semestre del 2023 només s’havia executat un 16% del que era previst, al final es va animar una mica i es va arribar al 45%. Fixa’t en la diferència: el 2023 a Catalunya es va executar el 45% de les inversions pressupostades i a Madrid, el 212%. Això no ha canviat en aquests anys i ens crea un problema difícilment quantificable, que ens afecta en el dia a dia: en la mobilitat de les persones, en el transport de mercaderies. És un drama. La gent no para de perdre hores a rodalia. És amb tot. És allò que explicàveu en un article, que tot és tan absurd que fins i tot per anar de València a Barcelona has de passar per Madrid. Després diran els peperos i els pesoeros que no es pot fer una aportació singular per a Catalunya. Clar, perquè fins ara han fet el que els ha passat pels nassos».
