De tant en tant, ens topam amb debats surrealistes sobre si la Terra és plana o redona o si una dona no podia fer un allioli durant la menstruació perquè no lligava bé. Tenen sentit aquests debats? Què feim si ens hem d’enfrontar amb un terraplanista? O un alimentador de mites?
La solució més ràpida i intel·ligent és, no en tengueu cap dubte, evitar l’enfrontament i no discutir bajanades. Ara bé, sabem que no sempre és fàcil esquivar la temptació de participar en una conversa on, tanmateix, sabem que en sortirem escaldats.
Si tornam a la qüestió sobre si la Terra és plana o redona, hi ha molts d’arguments científics que demostren que la Terra no pot ser plana (com el canvi d’horitzons o el canvi de les estrelles visibles segons la latitud), però res del que diguis a un terraplanista li servirà d’argument, et dirà que no ho pots demostrar i negarà qualsevol evidència que el pugui fer canviar d’opinió. A més a més, no perdrà el temps fent comprovacions. Si s’ha de mantenir fidel a la seva creença, no es pot arriscar a descobrir la veritat. Així són algunes persones i aquest exemple que he posat dels terraplanistes es podria aplicar a gairebé tots els àmbits de la vida.
Què vull dir amb això? Idò que el fet que la Terra és esfèrica no pot ser objecte de debat avui en dia perquè és una veritat objectiva a la qual ens ha duit la ciència. Es pot debatre si t’agrada més la paella mixta o de marisc (aquí opines el que vulguis i no passa res perquè cadascú es quedi amb la versió que li plagui més). Les veritats objectives s’obtenen amb feina, ciència, evidències i consens entre els especialistes en una matèria. Per contra, dir que és més bo un gelat de fraula que un de taronja no és cap veritat, és simplement una opinió o un gust personal.
Qui vol creure en una idea (sigui doiuda o no), ho té molt fàcil avui en dia. Qualsevol persona influenciable caurà de grapes a les xarxes socials, perquè sempre hi ha qualcú disposat a defensar qualsevol cosa. Feis la prova i comprovareu que tot existeix al ciberespai. A conseqüència d’això, naturalment qualsevol pensament esbiaixat trobarà a internet un terreny adobat on créixer.
D’aquesta manera qui cerca a les xarxes que la Terra és plana o que hi ha construccions al Sol no tendrà cap problema per alimentar la seva ignorància o les ganes que tengui de creure que efectivament és així. I tota la informació es presentarà com si fos real, amb un to aparentment seriós i es perpetuarà en les seves creences, per molt absurdes que siguin. Aquesta neura de cercar informació que confirmi allò que un pensa, reforça les idees equivocades. Sempre hi ha qualcú a qualque racó del món que pensa com tu i deixa la ciència o les evidències per als avorrits que cerquen la lògica de les coses.
És evident que mostrar una actitud crítica amb tot allò que ens arriba i fer el camí de comparar i verificar constantment les suposades veritats no és una tasca fàcil perquè requereix esforç i esperit crític.
Ara bé, la societat avança en aquest sentit, és a dir, en comptes de rectificar davant de les evidències científiques s’aferra com una pegellida a qualsevol de les creences o mites que circulen arreu i aquesta actitud crea desconcert entre les persones que tenen criteri i esperit crític. Tot plegat cansa molt!
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@ Joan Adrover: Em sembla que hi ha diferents maneres d'establir la veritat, segons el tema que es tracta.. Una cosa és, p. ex., tractar de la veritat en temes de física; una altra, en assumptes d'història. Quan la veritat es pot establir de manera clara i segura, és una pèrdua de temps i un fomentar la confusió donar joc als qui no l'accepten i ho fan sense aportar res sòlid i ignorant o negant sense proves allò que ha estat aportat i validad per, la comunitat científica. En història, en canvi, sempre es podrà discutir i replantejar si, p. ex., en tal lloc i en tal moment hi va haver realment una crísi econòmica i, també, quines haurien estat les causes d'aquella crisi. El tema no pot quedar mai definitivament tancat, perquè sembla que el coneixement d'allò en què hi entra com a factor importantíssim l'activitat humana, resulta, per als humans, impossible d'entendre de manera plena i satisfactoria per a tohom. Donar joc als qui, p. ex., neguen, amb arguments, respectables , l'existència d'aquella crisi, pot ser font de millora del coneixement.
Tenc entès que entre experts en aquest tema, també n'hi ha qui defensen una tercera via: una combinació de les dues teories més conegudes. I si en lloc de perdrer-nos en discusions organitzàssim un simposi/debat públic on, com a mínim els terraplanistes i els oficialistes puguin exposar els seus arguments científics, de forma clara i entenent?. Com que el tema és molt extens segurament caldria més d'un debat (en dates diferents) per a tenir temps a explicar un tema tan i tan complicat com aquest. Si no ho feim, no sortirem del dubte sobre qui té raó. Respecte a l'argument del Sr. Calvo: "Què vull dir amb això? Idò que el fet que la Terra és esfèrica no pot ser objecte de debat avui en dia perquè és una veritat objectiva a la qual ens ha duit la ciència." Segons el que he escrit hi ha, a part de l'oficial, dues altres veritats que, com a bons científics cal respectar, escoltant els arguments dels "altres"