algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
26°

Brussel·les al juny

El barri de Woluwe-Saint Lambert està verdíssim. Una ampla gamma de vegetació cobreix les parets de les voravies. I un sostre alt, format per centenars de fulles espesses d'arbres cobreix el carrer de costat a costat. És una zona residencial i tranquil·la. Això no obstant, no és un impediment perquè hom pugui respirar-hi ambient de barri. Alguns veïns, que et saluden sense conèixer-te de res i catalogant-te inevitablement, com a visitant que està de pas per la ciutat. Un forn familiar que alhora ofereix servei d'esmorzars i dinars, on no hi ha més de cinc o sis taules. Allà, breument o asseguts, hi coincideixen veïns de tota la vida, treballadors que fan feina per la zona, repartidors, gent gran i el pesat del barri que no para de donar la tabarra a la noia que serveix amablement les baguetes, croissants, menjars i pastissos. Tampoc s'està de dirigir-se a altres clients, en una espècie de monòleg difícil de seguir.

Al barri, hi predominen cases unifamiliars de dos o tres pisos amb jardí. Malgrat l'acurat manteniment que se'ls intueix, aquests casals han de tenir, per la seva estètica, una llarga història al darrere. De famílies benestants, que potser van construir-les fa ja uns segles i, posteriorment, han estat modernitzades, sigui per part dels hereus o de nous propietaris que les varen adquirir. Des d'aquest punt de la ciutat, hom té la sensació que el centre, cau molt enfora, tot i que només es troba a unes quantes estacions de metro. La història d'una ciutat, brota en cada un dels seus indrets.

És evident que quan Woluwe-Saint Lambert començà a configurar-se com a districte, Brussel·les no era, ni de bon tros, la capital d'Europa que és avui. Amb el temps, doncs, haurà continuat formant part d'aquesta ciutat d'aire internacional, ritme harmònic i culturalment explosiva, on zones com aquesta, conviuen amb el frenesí del centre històric, amb un nombre ingent de turistes passejant encuriosits pels seus carrers. Una multitud de maletes rodant amunt i avall amb el renou de rodetes característic. Allà, s'hi barregen belgues, residents temporals d'altres parts de la UE i del món, immigrants que ja formen part del país i altres de nouvinguts. En aquest sentit, crida l'atenció la quantitat de sense sostres que s'hi poden veure. La qual cosa, convida a pensar que aquells que no es veuen, deuen arribar a sumar una xifra vergonyosament elevada per a una ciutat del cor d'Europa.

El barri europeu, acull les principals institucions de la UE amb els seus edificis enormes i moderns. S'hi respira ambient formal als seus carrers, propi de treballs ben pagats i qualificats. Homes i dones de mitjana edat, amb aspecte seriós d'executius més aviat clàssics. A l'hora de dinar, omplen els cafès, bars i restaurants amb cuines i estils d'allò més variat. I clar, altres barris menys afavorits que els anteriors amb les seves respectives històries i peculiaritats. Zones verdes repartides per diferents indrets i parcs, que a aquesta època de l'any, tornen a ser massivament visitats, quan la pluja, sempre freqüent, ho permet. Tot plegat, et fa viure el batec genuí d'aquesta petita i gran ciutat.

Jaume Burdils, Sociòleg.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Lluís, fa 16 dies
Una bella descripció. Fa ganes de fer-hi una volta!!
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente