Amb una participació baixa i, per tant, enmig d'una indiferència notable i trista, Europa va girar a la dreta aquest passat diumenge. L'extrema dreta, tot i fer el millor resultat fins ara en unes eleccions europees, no aconsegueix arrabassar la majoria absoluta a la suma dels conservadors, socialdemòcrates i liberals que arriben als 403 eurodiputats. Sent la majoria absoluta de 361. A més, no sembla impossible que Els Verds, amb els seus 53 escons, puguin sumar-se a aquesta majoria, que ja va ser proposada per Ursula von der Leyen el mateix diumenge a la nit.
Això òbviament, no evita la realitat que els partits ultres tindran ara més força. Els dos grups en els quals estan inscrits, sumen 131 eurodiputats. Gairebé tant com la segona força, els socialdemòcrates, que van obtenir-ne 135. Tampoc evita la clara victòria de Le Pen a França; una forta sacsejada a les idees fundacionals de la Unió Europea, justament en el si d'un dels seus estats més importants.
A l'Estat espanyol, ha guanyat el PP, però no de la manera que s'havia proposat. Ha superat en quatre punts i només dos eurodiputats al PSOE, que ha resistit prou bé a les acusacions de corrupció i al cost polític que aparentment, podia provocar-li l'amnistia. L'extrema dreta puja, si bé en grau més baix que al conjunt de la UE; VOX passa de 4 a 6 eurodiputats i queda com a tercera força, a la vegada que el youtuber Alvise Pérez, obté 3 eurodiputats. Una irrupció inesperada, si bé molt treballada els darrers anys a les xarxes socials, que puja a la dreta radical fins als 9 escons, sobre un total de 61, que aporta l'estat espanyol a l'Eurocambra. Alvise va ser membre de Ciutadans i cap de gabinet del grup parlamentari d'aquesta formació a les Corts Valencianes, liderat aleshores per Toni Cantó. Cal destacar que el 77% dels seus electors, tenen menys de 44 anys i són majoritàriament, de sexe masculí.
Els cinc anys que venen de legislatura, a l'esquerra se li girarà feina, si té com a objectiu capgirar la tendència a l'alça tant de la dreta europeista, com de grups radicals que, amb diferents tons i matisos van guanyant força arreu del continent. No deixar penjades a amples capes de la població que ja no creuen en res, perquè la vida els ha portat de mala manera a aquesta conclusió, seria un bon començament. Cal explicar la veritat sobre temes complexos sense por, fer front a aquesta batalla cultural que els ultres estan lliurant fa temps de forma eficaç, sense complexos i amb les idees molt clares.
En el passat, la majoria d'aquestes capes, confiaren en altres opcions, però avui, decebudes i frustrades, han decidit donar una oportunitat a líders que han sabut apropar-s'hi, connectar-hi i resultar-los creïbles. Malgrat que algunes vegades provoquin rialles per irracionals, esbojarrats i suposadament incultes, passa d'hora que del centredreta fins a l'esquerra, siguin presos molt seriosament. Són un perill, i posen en risc drets fonamentals, així com la convivència en societats cada vegada més complexes, desiguals i diverses. Per a les quals, les solucions suposadament fàcils, simples i ràpides, no funcionen. El problema, però, és que s'ha de trobar la manera adequada de comunicar-ho. I recuperar gradualment, la credibilitat perduda d'institucions, partits i a vegades, perillosament, del mateix sistema democràtic.
Jaume Burdils, Sociòleg.
