Les eleccions de diumenge passat al Parlament de Catalunya, ens deixen algunes dades rellevants. El Procés s'ha acabat, obrint-se així una nova etapa al Principat. L'independentisme, però, no. Malgrat perdre 13 diputats i vuit punts percentuals en relació a les eleccions del 2021, aconsegueix 61 diputats i el 43% dels vots.

El PSC ha guanyat per primer cop en vots i escons, però amb 42 diputats i després que l'encara president Aragonès, descartes un tripartit PSC-ERC-Comuns que sumaria 68, la xifra justa per arribar a la majoria absoluta, la mateixa nit de les eleccions, podríem dir que Salvador Illa té lluny encara, sí bé accessible, el Palau de la Generalitat.

Dins el bloc sobiranista, perden molts vots ERC, que passa de 33 a 20 escons i la CUP, de 9 a 4. Junts, en guanya 3 tot passant de 32 a 35. Aliança Catalana, l'extrema dreta independentista, entra al Parlament amb 2 escons. Si bé la xifra aparentment és modesta, cal tenir en compte que a la circumscripció de Girona, on ha obtingut un dels seus dos representants, ha arribat al 9% de vot i a la de Lleida, on ha obtingut l'altre, al 7,8%. Són percentatges, que indiquen un important arrelament a aquests territoris.

En el cas de la circumscripció de Barcelona, amb un 2,9%, es va quedar a molt poc d'arribar al 3% dels vots, la qual cosa li hagués suposat dos diputats, i molt possiblement tres, només que hagués arribat, posem per cas, a un 3,3%.

El bloc de la dreta i extrema dreta espanyolista, sumant PP i Vox s'enfila fins als 26 diputats. Guanya pes, doncs, en relació amb l'anterior legislatura. El PP, amb 15 escons i ara convertit en quarta força, deixa de ser residual al Parlament.

Hi ha hipòtesis molt diverses sobre com s'acabarà formant el nou govern. Les possibilitats són moltes, fins i tot no es descarta una repetició de les eleccions. Pactes que avui semblen gairebé impossibles, poden resultar factibles si a les parts implicades els resulten estratègicament convenients. I convé no oblidar tampoc, que els polítics, no es tallen gaire a l'hora de canviar radicalment d'opinió. Caldrà, doncs, esperar.

Jaume Burdils, Sociòleg.