algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 21°
22°

L’Argentina catalanoparlant: el cas del País Valencià (2/2)

  • El cas de San Juan

El cas del grup de famílies valencianes establertes a la localitat de San Juan és el més important de la província de Buenos Aires i un dels més grossos del continent. Enguany, al 2024, el Centro Valenciano de San Juan compleix 55 anys (1969-2024). Al 2023 s’han comptabilitzat en més de 600 les famílies sòcies del Centro, una organització que ofereix activitats culturals i lúdiques, relacionades amb València i la seva cultura.

Pel que fa a la pilota valenciana, ha estat a San Juan on hi hem trobat la primera i única referència a l’esport rei del País Valencià. Al novembre del 2013 el CEVEX de San Juan va acollir el Campionat del Món de Pilota, amb el suport de la Generalitat Valenciana. «Aquest centre, que es va posar en marxa el 1969, és l'únic CEVEX que compta amb un trinquet oficial de pilota valenciana fora de la nostra comunitat», va remarcar l’aleshores director de Participació Ciutadana valencià Luis Santamaría.

San Juan compta amb un equip propi, format per joves descendents de valencians, el qual ha participat a tornejos internacionals, com al primer i segon Campionat Mundial de Llargues, el quart i el cinquè Torneig Europeu de Pilota o el Campeonato Mundial de Pelota a Mano de la ciutat de Paranà. Finalment, cal remarcar que l’Escuela de Pelota Valenciana del Centro San Juan va obtenir el Premi Mariano Martínez, per la seva tasca a favor de la difusió de l’esport nacional valencià.

També el mitjà digital Marina Plaza va publicar al mes de setembre del 2019 una de tantes històries de migrants valencians cap a l’Argentina. És una entrada dedicada a Francisco Ballester, nascut a Pedreguer feia 87 anys enrere i que, amb només 18 anys, al voltant de l’any 1950, va creuar l’Atlàntic i es va establir a San Juan.

Actualment, podem trobar el Centro Valenciano de San Juan a la xarxa, com ara a la seva pàgina de Facebook: https://www.facebook.com/profile.php?id=100079915624825

  • El cas d’El Micalet i la Falla Valenciana El Túria

Aquest podria ser el cas valencià del que fins ara havíem conegut i anomenat en la secció com a «casals», tant en les entrades dedicades al cas de Catalunya com en el cas de les Balears. A banda del CEVEX, més institucionalitzat, la Falla Valenciana El Túria vendria a ser, a gener del 2024, una de les poques entitats que conserven els lligams amb el territori d’origen i arrossega una llarga història d’unitat de migrants valencians, donant continuïtat a qüestions culturals, com ara el manteniment de la llengua fins l’entrada del segle XXI.

L’any 2010 la doctora argentina en Llengües Modernes, María del Carmen Alonso, filla de valencians migrats a l’Argentina el 1952, va presentar el seu llibre "Los valencianos en Buenos Aires" (Editorial Denes), el qual va ser presentat tant a Buenos Aires com al Cap i Casal.

Pel que fa al conflicte lingüístic existent entre valencians i catalans, enlairat per qüestions polítiques i pas per qüestions històriques o filològiques, els migrants valencians a l’Argentina no es queden enrere. Segons les dades publicades per la doctora Alonso, fins a un 91% neguen la unitat de la llengua catalana (cal recordar que no existia encara l’educació pública en català). L’autora va més enllà i diu que «entre l’únic centre valencià que perviu a Buenos Aires, la Falla El Túria, i el Casal de Catalunya, no hi mantenen cap relació». Alonso explica que "el president del casal català crida els valencians "catalans del sud" i el dirigent del Túria "valencians del nord" els catalans". Un fet que no fa més que replicar a l’Argentina un conflicte ja existent a la terra d’origen.

Alonso explica que els seus pares, provinents de les localitats valencianes de Salem (Vall d’Albaida) i Pego (Marina Alta), es varen conèixer a «El Micalet. Círculo regional valenciano», primer centre valencià que va tenir la capital argentina i lloc de reunió que va esdevenir centre neuràlgic per a la València portenya (gentilici de la ciutat de Buenos Aires).

La revista «La semana gráfica», una publicació il·lustrada setmanal que es va publicar a la primera meitat del segle passat, explica en el seu número 202, que El Micalet es va constituir «el 05-03-1929, per escissió d’una altra societat valenciana. Constituïda per la Comissió Directiva, Comissió de Festes i Concell de Campanes: cadascun dels seus components porta el nom d'una de les campanes que té El Micalet. Aquests càrrecs no són vitalicis ni hereditaris, i es van corrent per escalafó fins arribar al càrrec suprem, que és el de la campana Maria i president del dit Concell" (sí, totes les referències hi xerren de «Concell». Cal tenir present que xerram d’un període prenormatiu en el qual l’alfabetització i uniformització de la llengua catalana encara tenia molt de camí per recórrer).

  • Colons valencians: el cas de Rio Negro

Per tal de celebrar els 100 anys d’història que complia la localitat rionegrina de Cinco Saltos, la Municipalitat (l’ajuntament) hi va elaborar un llibre de recull històric, en el qual han sorgit noves històries de valencians, la majoria d’ells pobres, que a principis del segle passat varen colonitzar una pampa argentina àrida i difícil per multitud de factors. Adjuntam el document online (PDF):

https://www.cincosaltos.info/pdf/100_anos_de_cinco_saltos.pdf

  • Altres dades d’interès

Més recentment, s’han generat diversos agermanaments entre municipis valencians i argentins, com ara Vinaròs, què el 2007 va formalitzar el seu agermanament amb Río Cuarto, amb el qual havia inciat la relació al voltant de l’any 1997 i on encara a dia d’avui (2024) hi viuen descendents de vinarossencs.

Fonts i enllaços:

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.