muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 18°
20°

L’Argentina catalanoparlant: el cas del País Valencià (1/2)

A continuació coneixerem alguns exemples, els més coneguts, de l’activitat migratòria i colonitzadora valenciana a l’Argentina.

Si més aquesta no difereix molt de la catalana i la balear en els seus inicis, sí que acabarà creant, desgraciadament, una diferència important: Són moltes les activitats culturals, polítiques, econòmiques, etc. que realitzen els governs balear i català, periòdicament, a l’Argentina, un fet que ha donat força als col·lectius fundats al llarg del temps a l’Argentina, i que hui en dia conserven forts lligams, mantenen tradicions i fan escola amb els descendents. En el cas valencià, el govern de la Generalitat no ha realitzat més que actes puntuals d’homenatge, agermanament o política, no sabent mantenir l’activitat cultural que les seves entitats realitzaven a Buenos Aires i, sobretot, i arribant al 2024, amb pràcticament cap grup local valencianoparlant a la capital. Així mateix, l’Argentina és el país americà on més Centres Valencians a l’Exterior (CEVEX) podem trobar, com veurem a continuació.

També, hem pogut xerrar amb migrants que varen endinsar-se fins províncies com ara Río Negro, província a la qual pertanyen les ciutats de Cinco Saltos i Cipolletti, on s’hi poden trobar uns pocs migrants o descendents de valencianoparlants, que encara a dia de hui conserven la llengua. Però, la manca d’activitat cultural i d’associacionisme, així com de suport institucional, deixa entre preveure que, amb la mort d’aquests darrers parlants, desapareixerà tot rastre migratori valencià de les terres patagòniques.

  • Blasco Ibáñez i la seva etapa colonitzadora

Durant els segles XIX i XX, la migració de valencians cap a Llatinoamèrica va ser considerable. El País Valencià, a la primera meitat del segle XX, va estendre molts lligams amb Argentina: les colònies de Blasco Ibáñez, els migrants econòmics de la primera meitat de segle -molts d’ells també als Estats Units-, els exiliats durant la postguerra i durant el franquisme… tant és així, que dels 30.000 valencians que hi ha Llatinoamèrica, una tercera part (uns 10.000) resideixen a l’Argentina (dades de l’INE, 2011), el que situa a l’Argentina com a un dels principals països receptors de la migració valenciana de forma històrica.

Actualment, el 40% dels valencians residents a l'exterior viuen al continent americà, essent l’Argentina el principal país receptor. En total, al voltant de 9.200 valencians viuen regularment a l’Argentina. Aquest fet ajuda a entendre que dels 57 Centres Valencians a l’Exterior (CEVEX) que hi ha actius, 31 es troben al continent americà, essent l’Argentina el territori més nombrós amb 13 centres en actiu.

D’aquesta migració massiva, una de les històries més conegudes és la de l’expedició organitzada per l’escriptor i polític valencià Vicente Blasco Ibáñez, el qual juntament amb un centenar de famílies provinents principalment de l’Horta de València va apostar per la creació de diversos llogarets agrícoles, com són Nueva Valencia (província de Corrientes) i Cervantes (província de Río Negro).

Tal com explica el documental «Un somni americà: Blasco Ibáñez», dirigit per Maria Lluïsa del Romero per a RTVV, durant aquest període, en què ell tenia 42 anys, Ibáñez va deixar de costat l'art d'escriure, per a tornar a aquesta tasca amb molta intensitat anys després.

"A penes publicada (‘Los muertos mandan’, 1909) vaig marxar a donar conferències a la República Argentina i a Xile. El conferenciant es va convertir, sense saber com, en colonitzador del desert [ ... ] Vaig passar sis anys sense escriure novel·les" (Pròleg al Lector (1923), de Los Muertos Mandan (1909), de Vicent Blasco Ibáñez).

  • El cas de la colònia de Nueva Valencia

La colònia de Nueva Valencia va ser un llogaret que actualment és un dels districtes o barris del municipi de Riachuelo, a la província de Corrientes. La colònia va ser fundada l’any 1912 per l'escriptor i polític valencià Vicente Blasco Ibáñez, que s’hi va establir amb una setantena de famílies d'origen valencià (comarca de l’Horta, concretament). Allà hi varen cultivar hortalisses, tarongers i s’hi va realitzar el primer cultiu d'arròs.

  • El cas de la Colònia Cervantes

«L’any 1910 el govern nacional va fer una concessió de terres a l'escriptor Vicente Blasco Ibáñez. Va ser llavors que Blasco Ibáñez va intentar formar, el 1911 i amb immigrants valencians, la Colònia Cervantes. Es va instituir amb poc èxit la Sociedad Cooperativa de Irrigación Colonia Cervantes. L'empresa va fracassar i Blasco Ibáñez se'n va el 1913 després de vendre totes les seves propietats a José María Rosa. El 1921, en realitzar-se noves obres de reg, va ressorgir la colònia agrícola». (El Gran libro de la Patagonia, Editorial Planeta, 1997)

Amb motiu de l'aniversari del seu naixement i la seua mort, la televisió pública valenciana va recordar l’escriptor i polític valencià amb un documental que feia un repàs a la seva història, i en recordava l’etapa colonitzadora de Blasco Ibáñez per l’Argentina.

Actualment, Cervantes és una població dedicada principalment a l’agricultura, amb una població que s’ha duplicat en la darrera dècada, arribant fins els 7.400 habitants l’any 2022 (Censos Nacionales del INDEC, 2022) i que podem conéixer millor gràcies a diversos documents accessibles a través d’Internet, com ara el document creat per la secretaria de la província de Río Negro amb motiu del seu centenari (PDF): https://web.legisrn.gov.ar/legislativa/proyectos/documento?c=P&n=279&a=2010&e=original

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.