Començam la setmana del 14 d’abril, enguany fa noranta-tres anys que es va proclamar la Segona República espanyola l’any 1931. Una forma d’estat que generà moltes il·lusions, moltes esperances, a la vegada que significà una etapa nova per a tot l’Estat espanyol que deia adéu als representants de la dinastia borbònica.

Una etapa il·lusionant deia, plena de contradiccions, d’avenços i retrocessos, d’entrebancs funestos per part de les dretes més conservadores, per part de l’Església catòlica oficial, i a la vegada de passes endavant en molts aspectes de la vida quotidiana de la ciutadania, des del vot de les dones com a ciutadanes de ple dret, fins al dret al divorci, o l’accés a la formació i instrucció pública de milers i milers d’infants arreu del mapa espanyol.

Hem pogut veure la pel·lícula espanyola ‘El mestre que va prometre el mar’, dirigida per Patrícia Font estrenada el novembre de l’any passat, que ha rebut premis diversos, i que ara és a una plataforma cinematogràfica. Una història basada en fets reals, que ens explica la feinada que va fer la República per innovar pedagògicament les escoles públiques, a través d’un mestre català destinat a un poblet de Castella, de la zona rural, de l’Espanya més tancada i contrària a qualsevol canvi. Una història que ens mostra les dues Espanyes dels anys trenta del segle passat, la moderna, innovadora, laica, i la reaccionària, tancada, catòlica. Us la recoman si no l’heu vista, una lliçó d’història contemporània que hauria d’ajudar als professors de secundària a explicar què va ser la República i el franquisme posterior.

Enguany commemorarem la Segona República a Cort, a les 12 h en un acte organitzat per la Plataforma per la Memòria Democràtica que agrupa una cinquantena d’entitats i associacions, una Plataforma que a més de commemorar i recordar els avenços de la República vol fer una crida, un toc d’atenció, per aturar aquests intents de VOX i PP de retrocedir en el reconeixement de la història del nostre passat. Ho volen fer derogant la llei de Memòria Democràtica, autonòmica, de l’any 2018.

Aquest acte a Ciutat serà un més de tots els que arreu de Mallorca, i de les altres illes, que es celebraran per tenir ben present allò que va significar la Segona República, els avenços en la modernitat de la dècada dels anys trenta del segle passat, en un Estat espanyol endarrerit secularment per una monarquia borbònica i els terratinents que li donaven suport.

El catorze d’abril de l’any 1931 va ser una passa endavant importantíssima que cinc anys més tard, el juliol del 1936 fou aturada per l’aixecament militar del general Franco i els seus companys. Un atur bèl·lic, perquè la República es defensà fins tres anys més tard que fou derrotada sense cap ajut de les democràcies europees, que no volgueren veure com els franquistes sí que rebien ajuts dels dictadors Hitler i Mussolini.

La derogació de la llei del 2018 que volen fer el PP i VOX és una ignomínia, un nou atac a la democràcia com han denunciat les entitats de la Plataforma per la Memòria Democràtica, perquè és fals allò que va dir el Sr. Costa, vicepresident del govern autonòmic del PP, «la llei autonòmica no té en compte les altres víctimes»... Les altres víctimes de la guerra tingueren molts de reconeixements i homenatges durant quaranta anys, el franquisme bé que els va exaltar. A les Illes Balears no hi hagué front bèl·lic, totes les víctimes que romanen a les fosses comunes o les cunetes de les carreteres i els pous de fora vila, són persones que perderen la vida en mans dels falangistes i franquistes perquè pensaven diferent, no ho oblidem. Li convindria una mica d’instrucció històrica, senyor Costa.

VOX i PP mai han reconegut que el franquisme fou repressor, potser perquè coincideixen en molts aspectes de la seva ideologia antidemocràtica, patriarcal, antifeminista, anticatalana, antimallorquina sobretot. Per això el seu pacte de govern inclou mesures contra la nostra llengua, contra la nostra cultura i contra la nostra història democràtica.

PP i VOX enyoren temps passats, sense democràcia, sense llibertats, sense haver de justificar la corrupció davant els tribunals i davant la ciutadania, com feien els franquistes. Saben mentir i usar les eines de la democràcia per enfangar, embrutar, la vida política amb insults als parlaments, amb denúncies falses que després queden arxivades com ha viscut en Toni Verger, en Toni Noguera, na Neus Truyol o na Mònia Oltra i tants altres.

Ens trobaran als carrers i places, diumenge que ve 14 d’abril commemorant la República i defensant la democràcia, les llibertats recuperades gràcies a tantes persones que lluitaren per aconseguir-les.