La llengua catalana té enemics i traïdors pertot
Com és possible que haguem de patir tants de desastres? Bones persones que ens deixen devorats per malalties descontrolades, no tant bones persones que ens deixen perquè ja els toca, però també desapareixen llars. Un edifici de 138 habitatges es crema fins a quedar només en l’esquelet. Mai no havia succeït que començàs un foc a un pis determinat i que aquest foc amb molt poc temps devoràs tot un edifici de 14 plantes i un altre de contigu de 10. Tant un edifici com l’altre es varen vendre a un preu exorbitant. Eren pisos de luxe. Es veu que el luxe no dóna seguretat. Una fatxada guapa, brillant i luxosa que ha pres com si estigués banyada de gasolina. Es veu que el material que va servir per fer les plaques de la fatxada procedia del petroli. A València hi ha altres edificis amb les mateixes característiques construïdes per la mateixa empresa, que dos anys després feia suspensió de pagaments, que ara crec que es diu concurs de creditors. Allò cert és que hi ha més de cent famílies que el foc els ha esborrat la història, tota la seva vida. Per molta solidaritat que hi hagi ningú no podrà curar la ferida que suposa que es cremi la teva casa amb més d’un milenar de llibres que també afavoreixen una gran combustió. Les teves fotografies, tota la documentació, tots els escrits i cartes guardats, doblers, aparells com l’ordinador o el mòbil on s’hi guarden també molts de fragments de la teva història. A mi, personalment em va començar un mal horrible al múscul bessó de la cama dreta, que era inaguantable. La cama no podia estar en posició vertical ni horitzontal. Esperaves que et passàs i anava augmentant. Comences a telefonar a persones que t’ajudin a prendre decisions i surt, encara que no t’ho diguin directament el pensament de l’ictus, de cridar a telèfons d’auxili, el 061 o l’112. I mentre decideixes si ha de venir l’ambulància o no, el mal comença a espassar-te. I no prens cap decisió. A algú se li ocorre que pot ser t’hagi pujat el bessó, cosa que només havia sentit a dir que passava als futbolistes, fruit d’un gran esforç i de posar la cama en una posició forçada, cosa que li passa, a vegades, a un nét meu futbolista. Això passava un migdia d’un dia qualsevol. La nit es passa bé i la cama sembla que ha quedat sanada. El darrer consell rebut era que si no se curava, anàs al metge. Consell savi. El matí sembla que la cama està bé. En qualque moment el peu es mig adorm. M’aixec i no puc caminar gaire. Em torna a fer mal. Acut al centre de salut que em proporciona Adeslas i allà vaig, però allà no em volen atendre, perquè no tenc cita, dic que és una urgència i em diuen que no atenen urgències i m’envien a la seva clínica hospital. Davant una temptativa meva de fer pena, em demanen a quina companyia estic assegurat, ho dic i en afirmar que som de Muface, em diuen que res de res, que vagi a la clínica. No sé per què em tracten malament quasi sempre que dic que som de Muface. Es veu que la nostra mutualitat deu pagar malament. Si hagués dit que jo pagava l’asseguradora, estic segur que m’haurien atès. Vaig a urgències i allà aclaresc que no tenc res greu sinó que tenc un esquinç fibrilar del bessó. Paracetamol i gel unes quantes vegades al dia i ja està. Sabent el que tenia, no he pres ni Paracetamol ni m’he posat gel. El bessó s’ha calmat. Ara no podré jugar més a futbol. Quina broma als meus anys.
També a Opinió
- Recollida de signatures contra la macrourbanització de Palma
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- Oferta milionària per a comprar la plaça de toros de Palma
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Els hotelers llancen la campanya 'Tourist, go home happy' amb la intenció de contrarestar les multitudinàries protestes contra la turistització
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Todo cierto! Tan cierto como que yomismo no es un nombre de verdad.
Todo falso
Es faci dir república, dictadura o democràcia, Espanya sempre va contra la llengua catalana. El pitjor de tot però, és que ací, poble i polítics encara anam de pardalets.