Les enquestes que apuntaven la possibilitat que el PP perdés la majoria absoluta al parlament gallec, no varen encertar. Amb un percentatge gairebé idèntic al 47,7% del 2020, diumenge passat el candidat Alfonso Rueda, obtenia el 47,4%. Dos diputats menys, però més vots, a causa de la major participació, el PP de Galícia repetia amb 40 diputats, la majoria absoluta. Dos per damunt dels 38, la xifra necessària per arribar-hi. L'important augment de 18 punts en la participació, que va ser del 67,3%, no va beneficiar aquesta vegada, a l'esquerra.
El mapa electoral s'ha mogut poc. L'únic canvi rellevant ha estat la pujada del Bloque Nacionalista Galego, que manté la segona posició, però ampliant molt l'avantatge respecte del PSG-PSOE que baixa fins a 9 escons. Es consolida, per tant, com l'alternativa clara a Rueda. No és el primer cop que el BNG queda com a segona força. El 1997 i 2001 amb Xosé Manuel Beiras al capdavant, ja ho va aconseguir. I el 2020, de nou, amb Ana Pontón de candidata. Però mai havia obtingut 25 diputats ni el 31,5% dels vots.
Aquest bon resultat, si bé insuficient per a un canvi de govern, ha implicat també que gairebé tot el vot a l'esquerra del PSOE, s'hagi concentrat en el sobiranisme d'esquerres que representa el BNG. En aquest sentit, crida l'atenció el fracàs estrepitós de Sumar i Podemos. No només no han assolit representació sinó que Sumar, amb Marta Lois de candidata i sent Yolanda Díaz gallega i líder estatal de la formació, ha quedat per sota de Vox que, afortunadament, també ha quedat fora del Parlament. Podemos, per la seva part, ha quedat per sota del PACMA, sense arribar ni a l'1%. Un càstig potser, per l'espectacle lamentable d'enfrontaments públics que han muntat aquests darrers mesos. I per anar separats a unes eleccions que eren molt difícils per ambdós partits.
Galícia, ha votat al seu aire. Al marge de la dinàmica espanyola. No és cert que la qüestió de l'amnistia hagi influït en el vot de l'electorat. Els vots que ha perdut el PSOE, han anat majoritàriament al BNG, partidari de l'amnistia. I al PP, tampoc l'ha afectat el fet que es publiqués una setmana abans de les eleccions, que estava obert a parlar d'un indult condicionat per a Puigdemont. En el resultat del 18F, hi podem veure la resposta. És més, Feijóo n'ha sortit reforçat, després del soroll mediàtic sobre la qüestió. Els gallecs han votat, doncs, en clau nacional. Tenint en compte la seva agenda. I així, cal entendre els resultats.
Jaume Burdils, Sociòleg.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Triomfa l’independentisme d’esquerra que no pacta integrar-se en l’esquerra espanyola (com Més per Mallorca ha fet amb la fracassada Sumar, que no és estimada ni a la terra de Yolanda Díaz). Un avís per a la major part de l’independentisme català, sempre fent-se la foto amb el PSOE i les sucursals del PCE.
Bona anàlisi. Ben cert, el BNG n'ha sortit reforçat. I l'amnistia, a Galícia, no ha perjudicat a l'esquerra. L'aspecte més positiu és que el creixement del BNG no només beneficia la nació gallega, sinó que també ajuda a una visió més plurinacional de l'estat. Això també és bo per als Països Catalans.