Sobre les eleccions del 18F

El mapa electoral s'ha mogut poc. L'únic canvi rellevant ha estat la pujada del Bloque Nacionalista Galego, que manté la segona posició, però ampliant molt l'avantatge respecte del PSG-PSOE que baixa fins a 9 escons. Es consolida, per tant, com l'alternativa clara a Rueda. No és el primer cop que el BNG queda com a segona força. El 1997 i 2001 amb Xosé Manuel Beiras al capdavant, ja ho va aconseguir. I el 2020, de nou, amb Ana Pontón de candidata. Però mai havia obtingut 25 diputats ni el 31,5% dels vots.

Aquest bon resultat, si bé insuficient per a un canvi de govern, ha implicat també que gairebé tot el vot a l'esquerra del PSOE, s'hagi concentrat en el sobiranisme d'esquerres que representa el BNG. En aquest sentit, crida l'atenció el fracàs estrepitós de Sumar i Podemos. No només no han assolit representació sinó que Sumar, amb Marta Lois de candidata i sent Yolanda Díaz gallega i líder estatal de la formació, ha quedat per sota de Vox que, afortunadament, també ha quedat fora del Parlament. Podemos, per la seva part, ha quedat per sota del PACMA, sense arribar ni a l'1%. Un càstig potser, per l'espectacle lamentable d'enfrontaments públics que han muntat aquests darrers mesos. I per anar separats a unes eleccions que eren molt difícils per ambdós partits.

Galícia, ha votat al seu aire. Al marge de la dinàmica espanyola. No és cert que la qüestió de l'amnistia hagi influït en el vot de l'electorat. Els vots que ha perdut el PSOE, han anat majoritàriament al BNG, partidari de l'amnistia. I al PP, tampoc l'ha afectat el fet que es publiqués una setmana abans de les eleccions, que estava obert a parlar d'un indult condicionat per a Puigdemont. En el resultat del 18F, hi podem veure la resposta. És més, Feijóo n'ha sortit reforçat, després del soroll mediàtic sobre la qüestió. Els gallecs han votat, doncs, en clau nacional. Tenint en compte la seva agenda. I així, cal entendre els resultats.

Jaume Burdils, Sociòleg.