Sovint des de fa uns pocs anys, en manifests, articles, entrevistes, tertúlies... de gent compromesa amb la lluita ecologista, es parla de col·lapse. Probablement alguns de vosaltres heu visionat la pel·lícula francesa amb aquest títol ‘El col·lapse’, on es descriu la desesperació i el caos que en un tres i no res esclata en el sí de la societat, del sistema. És per tant un concepte, que en l'accepció més general de l'IEC descriu com a «paralització provisional de les activitats econòmiques, polítiques, etc.», cada vegada més present en la consciència i preocupació de molta gent en l'esdevenir futur de la societat, de la humanitat.
Assistim aquests dies a un maremàgnum de manifestacions agrícola ramaderes que, pel que veig a lluny i a casa nostra és un totum revolutum d'interessos, ideologies i banderes. Com pot ser mai que es puguin manifestar conjuntament a Mallorca, per exemple, un tractor rere l'altre, personatges com el Vicepresident del Consell de Mallorca de VOX, Pedro Bestard, declarat negacionista del canvi climàtic, amb gent d'ASAJA, ben especialment vinculats al Conseller d'Agricultura del Govern Balear del PP, Joan Simonet, que ha eliminat la Conselleria de Medi Ambient, i, amb, per exemple, Joan Gaià, manacorí antic regidor i militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, ara dins MES o gent de la PEM (Pagesos Ecològics de Mallorca? Què hi surt guanyant amb tota la mescla aquest moviment corporativista?
De primeres i vist fins ara, una marxa enrere per part de la Unió Europea en els seus compromisos mediambientals amb especial concreció en l'aturada de la regulació de l'ús dels pesticides agrícoles, recordem que no fa gaire, i també per causes de pressió de la industria agro-ramadera, es va allargar el termini per una possible prohibició de l'herbicida glifosat. Altres compromisos relacionats amb la lluita contra el canvi climàtic, especialment pel que fa als combustibles fòssils, també són a la corda fluixa.
Potser molta gent pugui creure o pensar, així ho fa la dreta i ultradreta, que les alarmes i temors ecologistes pel que fa al probable col·lapse social i mediambiental són infundats i exagerats, però són molts i rigorosos els estudis científics, tant pel que fa als efectes sobre la biodiversitat, com sobre el mateix clima, que ho determinen amb dades ben concretes.
És possible que des de la perspectiva purament biològica ja no hi hagi res que fer. És a dir, el desenvolupament de l'espècie humana i la seva empremta sobre la terra ha estat tan vertiginosa i destructiva, que ja no hi pot haver marxa enrere. El mal està fet.
I és precisament aquesta confluència d'interessos entre els pagesos el que és preocupant. Ves tu a parlar d'agroecologia a en Bestard o a en Simonet. Ves tu a argumentar-los sobre un necessari i urgent canvi de model social, de decreixement, de restauració, de posar límits, de independència i sobirania alimentària, de deixar d'usar pesticides, de protegir, de conservar prioritàriament la biodiversitat, els espais naturals, les espècies... I tanmateix és el que la gent ha votat. Perquè al cap i a la fi aquesta democràcia és el sistema de govern de que s'ha dotat la societat per a poder conviure, però això no lleva que aquesta mateixa societat, el cos electoral, pugui ser molt inconscient a l'hora d'avaluar l'interès social, mediambiental.
Qui fuig de Déu, corre debades, diu una dita. Qui fuig de la natura corre debades. Com ho deia deia Nietzsche allò de que cal tornar enrere però per anar cap endavant? Si hi som temps.
