algo de nubes
  • Màx: 12.73°
  • Mín: 8.05°
12°

La necessitat ineludible de preservar i conservar l'entorn

Un dia dius: quan un arriba a certa edat...I així és, quan hom arriba a certa edat, recorda coses com quan ens obligaren a dur fermat el cinturó de seguretat al cotxe, aleshores la polèmica va ser encesa entre qui, si bé estaven d'acord amb l'obligació de dur instal·lats cinturons de seguretat al vehicle, no hi estaven en que el seu ús hagués de ser obligatori, o com la de impedir la «llibertat» de poder fumar a l'interior dels cafès, restaurants, sales de reunions, consultes del metge... o com la de no permetre el trànsit de vehicles als centres de les viles, regular la circulació urbana a 30 o reduir-ne la velocitat a tot tipus de vies de circulació (encara que aquesta darrera, com d'altres mesures de tot sentit comú, siguin posades en qüestió aquí per personatges peculiars del nostre sud mallorquí que han millorat el seu futur a la política gràcies als seus votants). I així podríem continuar resseguint la la història urbanística, turística, cinegètica o, i especialment, per la de la costosa i gairebé ja fracassada lluita per a la protecció del territori, el medi ambient i la biodiversitat.

A Mallorca existeixen diferents figures d'espais naturals protegits. Per exemple el primer que es va crear, si no vaig errat, va ser el de s'Albufera d'Alcúdia, el 1988. Encara el puc recordar com un exclusiu espai d'ús cinegètic intensiu i descontrolat, així com també record abans de la seva declaració, haver participat en l'extinció d'un incendi a un pinar de la zona dunar que separa aquest espai de la mar. Aleshores mentre realitzàvem les tasques d'extinció, se'ns va acostar un home ja d'edat avançada i ens demanà que què estàvem fent. Estorats per el tipus de pregunta, li vàrem respondre que apagant el foc. Idò no cal que ho faceu, aviat tot això serà ciment, hi han de fer un munt d'hotels i apartaments tot el llarg de la franja. I així va ser, així ha estat.

Però bé, el cas és que d'una manera o altra, sigui forçats per l'obligació que marquen les directives europees al respecte, sigui per la pressió de la lluita de la gent ecologista, d'aleshores ençà amb molt d'esforç i perdent llençols a cada bugada, avui són espais protegits Cabrera, Mondragó, Es Trenc, Parc de Llevant, Serra de Tramuntana, sa Dragonera....així com no ho són molts d'altres, tot parlant de Mallorca.

Aquesta protecció ha permès que les conseqüències més bèsties (amb perdó per les bèsties) del desenvolupament de la llibertat humana a costa de la natura hagin estat pitjors, especialment en l'àmbit urbanístic i de la industria turística. Això és cert, però queda gairebé tot per fer pel que fa a l'efectivitat i constatació real d'aquesta protecció en molts altres àmbits.

Aquests dies els gestors del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt a Matadepera juntament amb la propietària del lloc, la Diputació de Barcelona, han pres una decisió que ha causat molta polèmica entre les prop de dues-centes mil persones que pugen a La Mola cada any, pel fet de tancar definitivament un restaurant ubicat al seu cim, que fa més de 60 anys que regenta una mateixa família, tot per tal de poder rebaixar la pressió humana al seu entorn. Argumenta l'autoritat de l'espai protegit, apart de les raons conservacionistes, que a la zona ja hi ha uns setanta restaurants més i que simplement s'han pres seriosament preservar i conservar l'entorn, molt degradat a causa de l'esmentada pressió humana. Fora bo tenir espai aquí per analitzar les raons d'uns i altres. Amb tot hi veig coincidències amb els canvis importants, necessaris, polèmics que enumerava al principi de l'article, i que en aquest cas tenen a veure amb la conservació natural de l'entorn.

El Consell de Mallorca, la Conselleria, avui desapareguda, de Medi Ambient, els seus tècnics i polítics si valorassin aquí, ho dubto absolutament que mai ho facin, la necessitat de suprimir segons quin tipus de negocis dins espais naturals protegits com a única via analitzada i estudiada per poder aconseguir la seva preservació i conservació... imaginem per un moment que una vegada comprat el Castell d'Alaró, l'autoritat de l'espai protegit decideix suprimir el restaurant que hi ha a dalt de tot i regular i reduir l'afluència de visitants a la penya, no només en el seu accés a peu, sinó també al del trànsit rodat des de l'inici del seu camí d'accés. En podríem enumerar molt d'altres de llocs relacionats amb restaurants, hotels, ubicats dins espais naturals protegits on la seva presència implica una allau de vehicles, també autocars, amb el seu necessari lloc d'estacionament i acompanyada d'una pressió humana que es concreta en múltiples activitats nocives a la conservació de l'entorn, de la seva biodiversitat. Escalada, corregudes, vols de drons, cans, bicicletes fora corda, acampades, foc, brutor... ni que sigui en percentatges reduïts d'infractors, els seus impactes de tots plegats quan som massa en un medi sensible, confinat, rodejat, és molt fort. Són molts els bioindicadors que ens ho alerten i les condicions i accions per a posar-hi remei mai han estat tan adverses repassant la manera de procedir dels nostres governants, els d'abans i encara molt pitjor els d'ara.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ToniF, fa devers d'un mes
La zona de jocs a l’entrada a Bellver del Carrer Polvorí, per exemple, es un niu de degradació
de l’entorn per culpa d’una pressió humana descontrolada i afavorida pels politics a la recerca de vots.
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente