Sant Antoni és una festa
amb foguerons celebrada;
és cantada i sonada
i a Mallorca es manifesta.
A Mallorca es manifesta
també un sentir popular
per glosar i fer sonar
sa ximbomba a sa festa.
Es ball tampoc pot faltar
una mateixa o un bolero
o sa Jota des Vermar
per fer moure es pandero.
Són un sentir popular
Ses matances i tonades
ses fires i es bon menjar,
neofestes i quintades.
Un guster pas de menjar
tant es vespre com de dia
tal és sa gastronomia
que fa difícil triar.
Pa amb oli amb un all fregat
ciurons o fava parada
arròs brut i ensaïmada
o un plat de variat.
Un clàssic són ses panades
de carn o de bacallà
i es darrers dies menjar
ensaïmada amb tallades.
Si es vespre surts a torrar,
s’hamburguesa no és lluïda;
sa sobrassada és més fina
i sa xulla has de tastar.
Estimar es mallorquí
és emprar-lo per xerrar;
mallorquí o català
ja no s’ha de discutir.
Sa filharmònica sona
per el dimoni fer ballar;
voluntaris, sempre n’hi ha
tant si és home com si és dona.
Ses tradicions es mantenen
si els polítics no fan mal
perquè no sempre s’entenen
pes calendari laboral.
L’endemà de ser Nadal
ja no és sa segona festa;
si hem d’anar a fer es jornal
sa menjua és indigesta.
Palma és poble peculiar
sa planificació és feresta;
els funcionaris fan festa
i els altres, a treballar.
Sa cultura popular
és un sentiment present.
No hi ha res a demostrar:
sa festa la fa sa gent.
A Mallorca se viu bé
com a mínim s’hi vivia
no basta guanyar un dobler
t’ha de tocar loteria.
El sou mínim ha pujat
cinquanta euros al mes;
va bé, però no és sobrat
si puja tot lo demés.
Sa gentrificació baixa
els somnis de qui la viu
perquè sempre esbiaixa
es poder adquisitiu.
Aquesta ja és sa darrera;
molts d’anys poguem celebrar
de sa mateixa manera
sa cultura popular.
Aina Ginard Bauzà
