L’ús de la marca d’acusatiu a davant del complement directe en català és un aspecte força controvertit i, per això, moltes persones es deuen demanar, davant la pregunta del títol, si els Reis d’Orient visitaran els infants o *als infants de Balears, per exemple. En principi, el complement directe en català no és introduït per cap preposició, però hi ha una sèrie de casos en què és possible o fins i tot obligatori posar a davant del complement directe (és el que, en termes tècnics, s’ha anomenat marcatge diferencial d’objecte). Aquesta a depèn, sobretot, de tres factors: el tipus de complement directe, la posició del subjecte i del complement directe, i el caràcter animat o inanimat de tots dos. Avui ens centrarem, sobretot, en els casos en què el complement directe és animat (i, sobretot, humà), té unes característiques similars al subjecte i s’hi podria confondre.
Per començar, és obligatori introduir el complement directe per a si és un pronom fort, que llavors apareix sempre duplicat per un pronom feble. És el cas, per exemple, de la frase A la cavalcada t’he vist a tu arreplegant caramels per a la teva filla. De fet, si el complement directe apareix duplicat per un pronom feble de primera o segona persona, sol dur a encara que no sigui un pronom fort: Us he vist a tota la família arreplegant caramels a la cavalcada.
En segon lloc, podem trobar a davant de complement directe si és un quantificador pronominal que es refereix a una persona (com ara tothom, cada u, cadascú, qualsevol, ningú o algú), o bé si és un quantitatiu (molts, pocs, bastants, etc.) o un indefinit (uns quants, uns, uns altres, etc.) que equival a molta gent o moltes persones. Per tant, podríem respondre a la pregunta del títol dient que els Reis d’Orient visitaran (a) tothom, per exemple, o (a) qualsevol infant que s’hagi portat bé.
Finalment, posem a davant d’algunes oracions relatives. En el cas de les especificatives (que reconeixem perquè solen anar sense comes) trobem la a davant del relatiu qui quan l’antecedent (l’element a què fa referència el relatiu) és animat i, a més, el subjecte apareix darrere del verb i coincideix en persona i nombre amb l’antecedent del relatiu. És el que trobem, per exemple, en l’oració Els patges a qui van saludar aquells infants eren molt agradables, en què tant els patges com aquells infants són tercera persona del plural (ells). En el cas de les relatives explicatives (que identifiquem perquè van entre comes), posem a davant dels relatius qui o el qual si hi ha possibilitat d’ambigüitat amb el subjecte, com ara En Cesc, a qui/al qual havia convidat la meva família a sopar després de la cavalcada, va dur un tortell ben bo. Tant en l’exemple dels patges com en l’exemple d’en Cesc, si haguéssim escrit que, no sabríem qui saluda (a) qui o bé qui convida (a) qui.
Què passa, però, en casos com ara Els Reis d’Orient els aniran a veure molts infants? Hi podem posar a? De dislocacions i alteracions de l’ordre bàsic de l’oració en parlarem als propers apunts de llengua. Mentrestant, si teniu preguntes o temes dels quals us agradaria que parléssim, feu-nos-ho saber a l’adreça galmic@uib.cat.
Elga Cremades (UIB, GALMIC)
