Estem massa acostumats que ens regalin coses per Nadal?

La resposta (com de fet ja es pot veure gràcies a aquests asteriscs que marquen les preposicions) és que no. En aquests casos, cal elidir la preposició. Direm, doncs, que sovint no som conscients que gastem massa i que estem acostumats que ens regalin coses per Nadal. Ara bé, elidir les preposicions pot provocar, de vegades, construccions forçades. Per exemple, és habitual que els infants, un cop han rebut els regals, juguin *a que són un dels seus personatges de ficció preferits, o que algunes organitzacions facin crides *a que no es consumeixi tant per aquestes dates. Aquestes construccions, com acabem de comentar, no són normatives. Tanmateix, dir que els infants juguen que són tal personatge o tal altre, o que s’ha fet una crida que no es consumeixi tant és, si més no, estrany.

Què podem fer per resoldre aquests casos? Tenim tres opcions a què podem recórrer segons el que ens soni més natural en cada cas. La primera és intercalar un nom amb un significat més o menys buit (per exemple, el fet, la possibilitat, la idea, el dret) entre la preposició i l’oració subordinada. És el que podem fer, per exemple, si la frase que dona títol a l’article ens sembla massa forçada: Estem massa acostumats al fet que ens regalin coses per Nadal. La segona opció consisteix a intercalar un infinitiu entre la preposició i la subordinada. És la solució que podem adoptar en el cas dels infants que juguen a fer veure que són el seu personatge favorit. Finalment, la tercera solució és substituir l’oració completiva (és a dir, l’oració introduïda per que) per una oració final (introduïda per perquè), i llavors direm, per exemple, que les organitzacions fan crides perquè no es consumeixi tant per Nadal. En tots els casos, doncs, la resolució és ben senzilla i podem evitar, per tant, el contacte entre preposició i conjunció, que, en català (a diferència del que passa en castellà, per exemple), no és normativa.

Elga Cremades (UIB, GALMIC)