Les dretes més conservadores i les ultradretes, el PP i VOX, volen fer creure a la ciutadania que tots els polítics són iguals... i no ho són! No són iguals aquelles persones que ocupen un càrrec de representació política amb una ideologia d’esquerres, per transformar el món en l’àmbit que puguin, d’aquelles altres que com va dir en Zaplana «he vingut a enriquir-me» això és, ocupar un càrrec polític per «fer caixa», sigui la personal, com deia aquest senyor, o com es va demostrar amb n’ Antònia Ordinas i la capsa de ColaCao plena d’euros-cas judicial jutjat amb el nom Scala, o per fer calaix per al partit, com es va demostrar amb el de la seu del PP de Madrid, cas Gürtel judicialment, la sentència del qual va dir que aquest partit era «asociación de malhechores» del Tribunal Suprem.
No tots són iguals, com s’ha demostrat a les Illes Balears, en el rànquing de corrupció per part de la dreta, paral·lelament amb el País Valencià, que no oblidem també s’estudien ambdues en les universitats quan han d’explicar què vol dir corrupció política.
Hem de recordar el Sr. Cañellas, demostrat al cas Túnel de Sóller però lliure per prescripció? I el Sr. Matas ? I la Sra. Munar? i ... hem perdut el compte de les persones que han estat condemnades del Partit Popular i Unió Mallorquina.
Fa poc, uns dies, va sortir de la presó el Sr Cardona, amb sentència de setze anys, complert la meitat crec, el cap polític del cas Scala que manté que no en sabia res, però sigui cap al PP o sigui cap a la capsa de ColaCao es va demostrar que hi havia hagut despesa de doblers públics per fer caixa.
En canvi, absolució o arxivament de casos que han volgut fer-los molt mediàtics, com el cas Contractes que agradava a alguns periodistes, suposadament «objectius», o el cas SFM que imputava al Sr. Verger i es va demostrar que era fals de cap a peus. No diguem el cas EMAYA que fort i no et moguis, es demanaven fins a 4 anys per delicte ambiental, i va quedar en un no res... O el cas Camins, que finalment acaba amb acord amb Fiscalia, però no s’accepta investigar perquè els funcionaris signaven que tot era correcte, en el cas del Consell de Mallorca i l’amiga Joana Lluïsa Mascaró. Després de més de deu anys! I encara alguns representants judicials neguen això del lawfare, o utilització de la justícia per a finalitats polítiques...
No, no tots són iguals, les dretes més extremes, més conservadores, ho volen fer creure a la ciutadania perquè així se salven dels seus furts, de la seva corrupció... o volen que se n’oblidin dels seus empresonats, dels seus investigats, dels seus sentenciats.
No, no tots són iguals en la representació política, com s’ha demostrat ara, que apareix en seccions de breus, que Podemos no es va finançar il·legalment, com s’ha demostrat en les sentències que han dit que no hi ha cas o és perfectament legal tota la tramitació, que us he esmentat.
No, no tots són iguals, per molt que vulguin escampar notícies de primera plana a alguns mitjans de comunicació, sense contrastar, sense cercar l’objectivitat, pròpia d’un bon professional del periodisme.
No, no tots són iguals ni els professionals sanitaris, ni els docents, ni els llanterners, ni els picapedrers, ni els dirigents socials... ni els representants polítics. Responen a una manera de ser, són responsables o no, en el cas dels professionals en general.
En el cas dels representants polítics responen davant la ciutadania que ha dipositat la confiança en ells per gestionar els doblers públics o per controlar aquells que ho fan, si són a l’oposició. Han de ser coherents amb la seva ideologia que han explicitat en els programes electorals.
Per això, malgrat que insisteixin els representants de dretes i d’ultradretes, no tots són iguals, i tota la nostra confiança en els representants d’esquerres transformadores, com na Neus Truyol Caimari i tants d’altres que es mereixen respecte en la seva feina. Han demostrat que són persones honrades, transparents, honestes i compromeses en transformar aquest sistema tan depredador, injust, patriarcal, i individualista.