algo de nubes
  • Màx: 15.65°
  • Mín: 9.44°
12°

Apunts per a la defensa de la llengua

Tot bon defensor de les Illes Balears duu un lingüista camuflat. Perquè és evident que la llengua a més d’una eina de comunicació és un element identificatiu i una expressió d’una manera de ser i sentir, de veure el món. Els que volem donar continuïtat a aquest poble forjat per l’arribada del Rei en Jaume el 1229 sabem que la lluita per la llengua és una fita capital. Per això voldria fer alguns apunts al voltant d’aquesta lluita cabdal.

Primer. La qüestió de noms. Que la nostra llengua tengui diferents denominacions els seus defensors no ho hem de convertir en una debilitat o en una fragilitat. La unitat de la llengua catalana no queda malmesa si li deim mallorquí. Crec que una persona molt activa a les xarxes socials va dir que a la llengua catalana l’estimam tant que li deim mallorquí. I aquesta és l’actitud: evitar bregues pel nom i fer nostres totes les denominacions.

Un segon apunt connectat amb la qüestió de noms. També els defensors de la llengua hem de ser els capdavanters en la difusió de les modalitats. Com pot ser que els que no xerren mai mallorquí siguin els defensors del mallorquí i de la nostra riquesa dialectal? A pics hem caigut en posicions massa puristes que ens han generat una desconnexió social gens desitjable, per no dir-ne rebuig. I massa sovint hem regalat a l’enemic de la llengua unes banderes que han de ser ben nostres.

Tercer apunt. El bilingüisme. Un dels grans objectius de les polítiques de normalització, en el fons, és que tota la població domini les dues llengües oficials perquè els que xerram mallorquí sabem castellà però a la inversa això no és així, si tots els que saben castellà a Balears també sabessin català hauríem fet una passa de gegant. Des d’aquest punt de vista els que volem el bilingüisme som els que volem que la llengua pròpia avanci. També la bandera del bilingüisme és ben nostra.

Quart apunt. L’escola és un gran bastió però no li podem exigir que afronti aquest procés en solitari. L’escola és molt important i fa molt bona feina, i certament encara en podria fer més si li donam els recursos i les condicions necessàries, ara bé, no tot ho podem fer pivotar damunt les esquenes de mestres i professors. Ens vàrem regalar un dels actes d’autoestima més rellevants dels darrers decennis amb les camisetes verdes i sempre hi són, però els altres també han de ser-hi.

Cinquè apunt. Els Governs anomenats de progrés han estat decebedors. No es tracta de fer cap retret partidista però no podem deixar de constatar com són les coses. D’un Govern que es proclama defensor de la llengua s’espera polítiques valentes i decidides i no quatre proclames i cobrir l’expedient. Del Govern actual ingènuament alguns esperaven una actitud pacifista en el sentit d’evitar el conflicte i deixar les coses fluir, és a dir, que el procés de substitució lingüística fes el seu camí. El problema és que dins el partit del Govern hi ha gent, i tothom en el cas del seu suport parlamentari, que tenen ganes d’accelerar aquest procés de substitució, hi ha ganes de tornar enrere les tímides i modestes passes endavant que s’hagin pogut fer, tenen massa odi i autoodi per fer el que ja indicava Felip V: «Que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado».

Sisè apunt. La realitat sociolingüística és de gran dificultat. El creixement poblacional descontrolat i insostenible de les Balears té múltiples conseqüències, una de les quals que la integració i la cohesió social estiguin en entredit i, per extensió, l’ús i coneixement de la nostra llengua pateixi un plus de minorització. Si cada 15 anys hem de créixer 300.000 nous habitants no importa ser cap expert per imaginar com s’està cuinant i accelerant la substitució. Aconseguir frenar la sobrepoblació i estabilitzar la població esdevé un element clau.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Macià, fa 3 mesos
Greenshines, idò jo no he de menester aprendre francès o anglès perquè la meva llengua de relació normal és el català de Mallorca, el mallorquí de tota la vida, que em serveix molt com a tots els mallorquins que el tenim com a llengua pròpia de fa vuit segles. D'altra banda, si vull accedir a contenguts d'internet en francès o anglès, usaré el traductor automàtic al català, de manera que també en aquest cas el català m'és una llengua ben útil.
Valoració:5menosmas
Per Antònia, fa 3 mesos
i el castellà és tan poc d'aquí que li deim "foraster"
Valoració:4menosmas
Per font, fa 3 mesos
Crec que la variant més antiga que podem trobar a internet diu que "el català és tan nostre que li deim mallorquí".
Valoració:2menosmas
Per @Greenshines,, fa 3 mesos
Primer del que has dit, trau de ses nostres Illes el foraster dit castellano.
Valoració:2menosmas
Per Joana M., fa 3 mesos
Que algú digui q aprendre una llengua q la parlen uns 10 milions de persones, és una pèrdua de temps, és un menys preu a la llengua i a les persones d’una manera q només un “ castellano” seria capaç de dir-ho
Mallorquins , Balears, catalans , valencians , i molts més , no ho podem consentir ,
Som una comunitat tolerant i, acollidora de tots els indrets ,
Però no podem deixar q es pixin damunt noltros i a sobre riure les seves gràcies, perquè això està arribant a un nivell insoportable ,
Ja basta,no necessitam més gent a les illes perquè ens diguin el q hem de ser ,
Ho sabem momt bé , som mallorquins i caltalnoano parlants i prou , i a qui no li agradi q perteixi a fora!!!
Valoració:3menosmas
Per Greenshines, fa 3 mesos
El catalan fuera de las islas, cataluña y valencia no sirve de nada, es perder el tiempo, es mas útil aprender francés e inglés
Valoració:-18menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente