Va ser un assassinat sàdic, pervers, execrable. I molt covard. El crim més ignominiós de la història de la Guerra dels Tres Anys a Mallorca era vox populi. Tot Felanitx sabia la feta, però fins passat més de mig segle ningú no la va posar per escrit. Crec que el primer, l’any 1989, va ser Llorenç Capellà en el Diccionari Vermell, després en parlaren Aina Adrover i Joan Calsapeu Cabot a Felanitx 1931-1939 i Ramon Rosselló Vaquer a Felanitx 1931-1952. Ara, post mortem, Miquel Barceló Perelló ens ho explica, amb valentia punyent i, malgrat l’agrura que genera, amb exquisida i refinada literatura, en el magnífic i del tot recomanable llibre ‘El cercle de Felanitx’. Concretament, en el darrer relat, la novel·la pòstuma ‘L’hivern de 1947, a la vila’, fa protagonistes destacats del relat tant a la víctima com al botxí.

Nomia Rafel Estades Adrover i havia nascut a la vila l’any 1889. El malnom de s’esparter provenia de l’ofici dels seus pares que ell amplià com a comerciant i exportador d’albercocs, ametlles i garrofes. Membre destacat d’Esquerra Republicana, va ser tinent de batle amb Pere Oliver i Domenge. Just entrar com a regidor, l‘any 1931 va posar en evidència documents que demostraven que, durant la Dictadura de Primo de Rivera, tant ell com Oliver havien estat minuciosament espiats i vigilats per la Guàrdia Civil per ordres del governador.

El diumenge 9 de setembre de 1934, a la festa de coronació de la marededéu de Sant Salvador, s’inaugurà el monument a un Crist Rei que fa la salutació romana. El governador militar de les Balears era Francisco Franco. L’any abans s’havia creat Falange Española i, aquell dia, les esquadres falangistes de Manacor pujaren a desfilar davant del monument. Uns joves varen escampar tatxes a mitjan camí de la carretera del santuari. Alguns dels cotxes que acudien a l’acte foradaren i els ocupants, entre d’altres el bisbe Miralles faldetes a l’aire, varen haver de pujar caminant. La Guàrdia Civil va detenir Rafel Estades, però tenia coartada i el varen alliberar el mateix dia. Malgrat la provada innocència, l’incident romandria a la venjativa memòria dels qui ja aleshores exhibien ànsies de matera.

El juliol de 1936, a diferència del batle Oliver que, via Menorca, va partir cap a Barcelona, Rafel Estades va defugir embarcar-se. El malaconsellaren i ell va creure que la insurrecció feixista-militar seria cosa de pocs dies i que a ell no li farien res. Quan s’adonà de la realitat era massa tard i es va amagar a ca la seva filla. La delació, ben descrita per Barceló, va ser cosa de Sor Francisca que ho va dir a la superiora de les monges de la Caritat i aquestes, ja ho crec, a les noves autoritats. Hi ha dues versions sobre el descobriment. Una assegura que la delatora havia interrogat subtilment un net del fugitiu amagat de només tres anys i, fent elogis del seu padrinet, li havia tret que dormia a ca seva. Segons l’altra versió, la monja hauria vist roba d’home estesa. Fos com fos, la glosa roman viva:

El dia 3 de gener,
a les 11 de migdia,
varen trobar s’Esparter
dedins el llit de sa fia.

La detenció va propiciar atiar la histèria col·lectiva. Fermaren n’Estades a un dels arcs de la Sala i animaren la gent, sobretot la més desafecta als revoltats, a exhibir el seu patriotisme i a desfilar davant del detingut, al qual insultaren i escopiren. Havien passat poc més de dos anys d’ençà de la inauguració del monument a Crist Rei. L’episodi de les tatxes va ser bo d’abanderar per enaltir la beateria des de les casernes i des de les trones. Dia 15 de gener, quatre falangistes ficaren n’Estades dins d’un cotxe i partiren, per Porreres, cap a Palma, on havia de ser afusellat. S’aturaren i dos d’ells clavetejaren amb tatxes la cara, el cap i el cos del qui havia servit el seu poble com a regidor. Arribà al cementiri de Palma encara viu, però ajagut en terra només el varen acabar de rematar. El seu cunyat, Bartomeu Vicens, va arribar a veure el seu cos amb tatxes pel cos i per la cara. L’inductor i principal botxí del martiri d’Estades va ser Francisco Milta Antich, nascut a Felanitx l’any 1908. En combinació amb en Joan March (en Verga li donà aixopluc a Orà durant un temps) es dedicà al contraban de tabac i a fer de taxista. Miquel Barceló en el llibre en fa un retrat físic minuciós, encriptat com s’Arpellot, i explica que, per l’atlètica figura, l’escultor Jaume Mir el va fer servir de model per elaborar l’escultura España rompe sus yugos, encarregada l’any 1938, en plena guerra, per posar a l’entrada de la Diputación Provincial.

La llei d’amnistia espanyola de 1977 va exonerar de tota responsabilitat als criminals de guerra. A diferència d’Alemanya, Japó, Itàlia, Xile, Argentina i tants d’altres estats, aquí no s’ha fet mai bugada. Fins fa pocs anys no s’ha començat a reparar la memòria de les víctimes i encara roman en curs, lenta, lentíssima, la recuperació de milers de cossos. No parlem ja de gosar destapar els noms dels protegits botxins franquistes! Francisco Milta va morir, sense ser mai molestat, l’any 1983. Només un nin de 10 anys, Miquel Barceló Perelló, va ser capaç d’anar-hi darrera l’any 1947 i fer-li sentir l’ombra de la mala consciència. Llegiu el llibre, més que una expiació.