Benvolgut inspector (siguis del gènere que siguis),

Segurament tu ets més conscient que ningú que l'Educació fa bandades contínuament, a la nostra part del món, perquè sembla que no existeixen consensos clars sobre com ha de funcionar el sistema. Cada ministre d'Educació que passa per l'executiu espanyol i cada conseller del mateix ram que ho fa per la Conselleria d'Educació del govern de les Illes Balears tenen tendència a voler-hi deixar una empremta, una marca que els faci passar -deuen considerar ells- a la Història. Allò que realment és històric, i, sobretot, allò que fa que l'Educació funcioni raonablement bé a determinats països són els consensos al voltant d'aquest camp fonamental en l'articulació de qualsevol societat humana. Com a inspector, emperò, tu no tens a les teues mans regular aquests canvis de rumb, aquests revolts, en la gestió del sistema educatiu. Encara més: sovent en deus ser víctima, perquè t'has d'adaptar a les disposicions que es van prenent a cada moment, depenent de qui ocupa la cartera del ram.

Dins les teues funcions, jo t'animaria, en primer lloc, a no defugir el conflicte (quan determinades disposicions positives, necessàries i fins i tot urgents puguin provocar-lo). Estic convençut que, a molts centres de les Illes Balears, en dues dècades i mitja no s'ha implementat el Decret de mínims (que estableix que, com a mínim, el cinquanta per cent de l'Educació s'ha de vehicular en llengua catalana) perquè la Inspecció no s'hi ha posat. Aquesta manca d'acció podria dur els professionals de l'Educació a pensar que hi ha determinades normatives que cal complir-les i d'altres que no fa falta que es compleixin. Estic convençut que cap docent no qüestiona que ha de complir un horari, per exemple, I també ho estic que tothom veu com la cosa més normal del món que, si un professor falta habitualment a classe de manera no justificada, se'l sancioni. En canvi, es veu com una cosa relativament normal que un professor que hauria d'impartir les classes en llengua catalana, les imparteixi en castellà... sense que li passi res. Determinades faltes semblen sancionables, i d'altres no. Les que no ho semblen, ai las!, sempre tenen a veure amb qüestions com la llengua o l'arrelament. Al cap i a la fi, en criteris pedagògics. Criteris sobre els quals s'hauria de ser escrupolós i estricte. No defugis, per tant, el conflicte, a fi i efecte de fer que l'Educació funcioni de la millor manera possible. Ja sé que entrar en conflicte desgasta, però això forma part del paquet que hom accepta quan accedeix a un lloc d'inspector.

Opta per un ensenyament arrelat: això és el millor, com s'ha demostrat a bastament, per als alumnes. Com que mires, al cap i a la fi, en primer lloc, pel bé dels estudiants, no tens altra opció raonable. En aquest sentit, tu no estableixes exactament els criteris d'arrelament de cada centre: ho fan els respectius Projectes Lingüístics de Centre. Però, a l'hora d'establir-los, de comentar-los i, sobretot, d'orientar-los, tu hi pots tenir un paper important. No el defugis: aquesta part de la feina és la que pot fer-la més atractiva, encara que també pugui esdevenir complicada i fins i tot feixuga.

I això ens duu a una altra qüestió important: la del lideratge. En tant que inspector, més que no pas un fiscalitzador de l'activitat docent, has de convertir-te en un líder, en el sentit de proporcionar pautes d'actuació que derivin en el màxim d'eficàcia pedagògica. Per això se't suposa tant un bon coneixement del medi com una bona formació en criteris pedagògics. Moltes vegades els mestres van una mica perduts, perquè l'activitat educativa resulta extraordinàriament complexa. És un dels aspectes que converteix la nostra professió en quelcom atractiu. Molt més que no el sou o el reconeixement social, si em permets la disquisició de cafè. Formar els ciutadans del futur constitueix una tasca esplèndida. I una responsabilitat que moltes vegades no som capaços de capir en tota la seua profunditat i extensió. Per això es necessita que tenguis capacitat de lideratge, i que l'exerceixis sempre que sigui necessari. Tothom t'ho agraïrà. O no. Però ja hauràs fet allò que et pertoca.

I, finalment, deixa'm vessar aquí, en aquesta carta, una de les meues dèries: no cusis els docents a burocràcia. Sàpigues que avui qualsevol persona que treballi en l'Educació dedica un temps absolutament desproporcionat a la burocràcia. Qualsevol estona dedicada a fer papers innecessaris, a omplir documents que no es mira ningú o a emplenar formularis que llavors van al disc dur o directament al calaix es podria dedicar a investigar en mètodes educatius, preparar classes, formar-se, o, senzillament, a llegir un bon llibre. O a passejar per una pineda, que a les nostres illes els pins abunden i diuen que banyar-s'hi (metafòricament) augmenta la salut i el benestar. Pensa que el benestar dels docents constitueix un element fonamental per a la seua tasca, tan desgastadora des d'un punt de vista psicològic. Allibera'ls de burocràcia i seran millors mestres. No ho dubtis.