Algunes consideracions sobre la llei d'amnistia

Abans d’entrar en matèria, però, resoldrem una qüestió fonamental: què és l’amnistia i en què es diferencia de l’indult?

L’amnistia és un dret de gràcia que ha de ser aprovat pel poder legislatiu, a diferència de l’indult, que és una forma d’exercici del dret de gràcia que s’atribueix al poder executiu, és a dir, al Govern. L’indult està previst a l’article 62 de la Constitució espanyola, que també prohibeix els indults generals. La figura de l’indult implica el perdó de la pena a persones concretes que han estat condemnades per una sentència ferma.

L’amnistia, en canvi, se circumscriu a uns fets concrets en un període temporal limitat i no només implica el no compliment de la pena, sinó que també suposa que els fets comesos pels amnistiats deixen de ser delictius; és a dir, el delicte s’esborra. L’amnistia, per tant, a diferència de l’indult, també es pot aplicar a persones que encara no han estat condemnades.

Així, l’amnistia té un abast col·lectiu i una voluntat de superació de conflictes socials més evident. Com es diu a l’exposició de motius de la proposició de llei d’amnistia, aquesta «és el mitjà adequat per abordar circumstàncies polítiques excepcionals que, en el si d’un estat de dret, persegueix la consecució d’un interès general, com pot ser la necessitat de superar i canalitzar conflictes polítics i socials arrelats, a la recerca de la millora de la convivència i la cohesió social, així com d’una integració de les diverses sensibilitats polítiques».

No hi ha una diferència, però, quantitativa entre l’indult i l’amnistia (de menys a més), com han argumentat aquells que pensen que l’amnistia hauria d’estar prohibida perquè l’indult general (una mesura, segons ells, «menys intensa») també ho està. La diferència entre les dues figures, en canvi (com va apuntar el TC a la STC 147/1986) és qualitativa, perquè el poder d’aprovar-les recau, en un cas, en el Govern, i en l’altre en el parlament.

L’amnistia, en abstracte, és constitucional?

En primer lloc, i en contra del que alguns han defensat en els darrers dies, l’expressió «dret de gràcia», utilitzada a l’article 62 i) de la Constitució espanyola, inclou tant la figura de l’indult com de l’amnistia, i només prohibeix de manera expressa l’autorització d’indults generals. És comprensible que es vulgui limitar la potestat del Govern per a adoptar mesures de gràcia amb caràcter general, però, com s’ha explicat abans, l’amnistia és una figura que ha d’aprovar el parlament. Un exemple que evidencia que l’indult general i l’amnistia són figures diferents i que la prohibició dels primers no impossibilita que s’aprovin amnisties, és la Constitució espanyola de 1931, que va regular l’amnistia i va prohibir els indults generals.

I la proposta de llei d’amnistia, és constitucional?

Com ja s’ha repetit en nombroses ocasions, molts altres països europeus (per cert, amb democràcies molt més sòlides que l’espanyola) han aprovat lleis d’amnistia en els darrers anys. Només a títol d’exemple, ara mateix el Regne Unit paralitzarà una sèrie de processos a Irlanda del Nord en què s’investigaven centenars de morts violentes.

A més, les constitucions d’altres països com Alemanya, Àustria, Bèlgica, Irlanda o Suècia no contemplen expressament l’amnistia, però se n’ha afirmat la seva constitucionalitat. Tant és així que, des de la Segona Guerra Mundial s’han promulgat més d’una cinquantena de lleis en aquests països. Per si això no fos prou, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha avalat en nombroses sentències la possibilitat que tenen els Estats d’aprovar amnisties i d’arxivar diligències penals a l'empara de les mateixes.

Aquest mateix dilluns, coincidint amb el registre de la proposta, la sala de govern del Tribunal Suprem ha emès un comunicat en què ha dit que «la independència judicial és incompatible amb la fiscalització o supervisió de la tasca jurisdiccional per part dels poders de l’Estat».

En realitat, i com es desprèn de l’exposició de motius de la proposició de llei, aquesta té la finalitat de retornar al terreny polític un conflicte que, en essència, ho és, i que mai hauria d’haver-se convertit en un conflicte judicial. Per a restablir aquesta normalitat, però, la mateixa Constitució que tant defensen els crítics de la llei, permet de manera excepcional mesures de gràcia que, evidentment, suposen una aplicació desigual de la llei per motius d’interès general. És, si més no, sorprenent que no s’invoqui aquest mateix principi per a prohibir els indults, també, que, com he dit abans, s’apliquen en situacions molt diverses.

A qui se li aplicarà aquesta llei?

La llei amnistiarà «els actes que hagin estat declarats o estiguessin tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa o comptable, vinculats a la consulta celebrada a Catalunya el 9 de novembre de 2014 i al referèndum de dia 1 d’octubre de 2017, que s’haguessin realitzat entre dia 1 de gener de 2012 i dia 13 de novembre de 2023».

L’àmbit objectiu de la llei inclou tots els actes duts a terme en aquest període de temps vinculats amb el procés independentista, i inclou els actes de desobediència, malversació o prevaricació. També queden compresos dins l’objecte de la llei les accions dutes a terme en el curs d’actuacions policials dirigides a impedir els actes mencionats anteriorment. Així doncs, es proposa una amnistia bidireccional.

Entre les exclusions de l’aplicació de l’amnistia es troben els delictes de tortura o de tractes inhumans, així com els actes dolosos (intencionals) que hagin produït resultats greus, com la mort o la pèrdua o inutilitat d’un sentit.

Previsions de futur

Alguns grups polítics ja han anunciat que presentaran un recurs d’inconstitucionalitat de la llei davant el Tribunal Constitucional. Abans, però, la llei s’haurà d’aprovar, ja que el TC no es pot pronunciar amb caràcter previ sobre la inconstitucionalitat d’una llei. L’única formació que té la majoria necessària per a presentar aquest recurs -50 diputats- és el Partit Popular, perquè VOX només compta amb 33 diputats al Congrés. Així mateix, les Assemblees legislatives de les comunitats autònomes controlades per aquestes formacions també podrien presentar recursos d’inconstitucionalitat, tot i que la jurisprudència del TC és restrictiva amb la possibilitat que aquestes presentin recursos en lleis sobre matèries que excedeixin les seves competències.

D’altra banda, és probable que els jutges i tribunals que hagin conegut casos que actualment entrin dins l’àmbit objectiu de la llei d’amnistia, presentin recursos d’inconstitucionalitat, cosa que, de manera excepcional, no suspendrà l’aplicació de la llei, com es preveu a la Llei Orgànica del TC.